MOVIMENTS A L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Jordi Sànchez fa el primer pas per seguir dirigint l'ANC

L'actual president optarà a formar part del nou secretariat de l'entitat

Defensa la transversalitat de l'entitat sobiranista i sense supeditació als partits

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, aquest dissabte.

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, aquest dissabte. / EFE / ANDREU DALMAU

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ha presentat aquest dilluns a l'agrupació d'Horta-Guinardó la seva candidatura per formar part del secretariat de l'entitat, el màxim òrgan directiu de l'ANC que ha de ser votat les pròximes setmanes pels socis de l'entitat. D'aquesta manera, Sànchez fa un primer pas per plantejar-se l'opció de reeditar candidatura com a president de l'organització independentista a la qual va accedir fa un any.

L'actual líder de l'Assemblea mesura els seus passos però considera possible formar part del nou secretariat i impulsar una línia de treball basada en tres idees: la transversalitat de l'ANC, la unitat de l'entitat i la garantia de no supeditar-se a interessos de partits. Tot plegat per mantenir el full de ruta cap a la independència en un moment que veu decisiu per a l'evolució, els pròxims mesos, del sobiranisme.

Si finalment Sànchez opta a la direcció, podria haver de competir, probablement, amb la candidatura que estan forjant, entre altres, l'exdiputat de la CUP Antonio Baños i l'expresident d'Òmnium Cultural Quim Torra.

L'ANC viu immersa en una lluita interna pel poder que obeeix no només a pugnes personals (com l'intercanvi públic d'acusacions entre Liz Castro, la més votada en les eleccions de l'any passat, i l'exdirigent Jaume Marfanya qui Castro va acusar d'haver-la pressionat perquè no presentés candidatura), sinó també a retrets recíprocs d'interessos partidistes. Els crítics acusen Sànchez d'haver pres decisions que han afavorit l'estratègia de CDC, en especial el suport de l'ANC a la llista conjunta electoral que Convergència va proposar a ERC i a les entitats sobiranistes, i que va desembocar en Junts pel Sí. La posició prèvia de l'Assemblea havia sigut que cada partit sobiranista es presentés per separat o que, en tot cas, es construís una llista electoral sense partits polítics.

LA GESTIÓ DE SÀNCHEZ

Notícies relacionades

Per la seva banda, Sànchez reivindica la seva gestió, basada en la voluntat d'ampliar la base social de l'independentisme cap a sectors progressistes --dels quals procedeix Sànchez, pels seus vincles amb ICV, la Fundació Bofill i la gestió al costat de Rafael Ribó, Síndic de Greuges--, amb decisions com acords amb la PAH i altres entitats socials i l'organització d'una manifestació, aquest últim Onze de Setembre, amb un missatge més transversal que en anys anteriors, i que va recórrer l'avinguda Meridiana de Barcelona amb un nou èxit de participació.

Els afins a Sànchez consideren que el sector crític està intentant que l'organització atengui a interessos pròxims a ERC i la CUP, i veuen factible que l'actual president aconsegueixi imposar-se. Sànchez va sortir satisfet de la recent assemblea de Manresa en què, com ell recolzava, es van modificar els estatuts per donar més protagonisme a les bases en les eleccions de càrrecs. No obstant, en aquesta mateixa cita els socis van modificar el full de ruta de la direcció per rebutjar un nou Junts pel Sí de cara a les eleccions generals del 26-J. Sánchez no interpreta aquesta decisió com un revés perquè sosté que el full de ruta no plantejava explícitament una exigència de llista política conjunta de l'independentisme, sinó que reclamava unitat d'acció.