Els partits intentaran esmenar els errors que van cometre el 20-D

Que les eleccions les carrega el diable és una expressió gastada entre els assessors polítics que els líders de tot l'arc parlamentari van rescatar dels manuals i van abocar diàriament pels passadissos del Congrés durant la legislatura més fugaç de la democràcia espanyola per negar que estiguessin preparant-se per a una tornada a les urnes. I no obstant. Ara han d'afrontar una nova campanya doblement carregada pel diable, perquè és la primera vegada que hi ha una repetició de comicis generals a Espanya i, fins i tot per als experts electorals, resulta una incògnita com es comportarà la població, més enllà del que vaticina el CIS. El principal maldecap en els partits a partir de la pròxima setmana serà com afrontar una cita electoral sense precedents per trencar el setge mutu i evitar els errors múltiples que van cometre en la del 20-D. El PERIÓDICO ha parlat amb els consultors de les principals forces polítiques i aquest és el seu diagnòstic.

CIUTADANS

 Els politòlegs admeten que va ser la pitjor campanya en execució i disseny.

• Es van quedar sense noves propostes.

Van començar la campanya molt aviat, a finals d'estiu, però els va faltar recorregut i l'última setmana no van tenir més bales, just quan més les necessitaven i es veien caure en les enquestes internes.  

• Descoordinació de missatges.

Els dirigents deien i es contradeien mentre Albert Rivera intentava posar ordre en el missatge oficial. En violència de gènere, va corregir una candidata que va opinar que s'ha d'eliminar l'agreujant de gènere en les penes per violència masclista.

• Imatge excessivament presidencial en els debats.

Rivera va perdre el seu ganxo, va renunciar a la seva personalitat incisiva i va utilitzar un to institucional en què no es va trobar còmode i li va fer perdre empenta. L'electorat va percebre la impostura i no va resultar guanyador de cap dels enfrontaments en el període oficial de campanya.

• Anunci d'abstenció.

Davant l'estupefacció de bona part dels seus seguidors, Rivera va revelar la nit de tancament electoral que s'abstindria per permetre governar el partit més votat. Els experts consideren que, davant aquesta confirmació, molts votants van elegir directament el PP.

PSOE

Els experts reconeixen que era l'estratègia més difícil, a l'estar pressionats per primera vegada entre dos adversaris potencialment perjudicials: PP i Podem. 

• Falta d'una proposta estrella. 

Sabien que els faltava munició. Van estar pensant en diverses idees de contingut social. Fins i tot van arribar a plantejar el canvi dels fusos horaris que finalment el PP ha defensat després del 20-D.

• Encotillament.

Actitud excessivament rígida en els debats i amb errors que ell mateix ha reconegut ara, com dir-li "indecent" a Mariano Rajoy en el cara a cara.

• Indefinició.

 Missatge amb gestos a dreta i esquerra per captar vots d'ampli espectre, sense concreció de nínxols electorals per edats i condició socioeconòmica.

PP

Creuen que van fer una bona campanya tenint el pitjor candidat. Van sortir a assegurar els seus votants més lleials: persones grans i població rural. 

• Tard en xarxes. 

Van començar la campanya en xarxes socials massa tard, sense temps d'incidir. Aspiraven a un nínxol de professionals liberals 35-50 anys al qual no van arribar malgrat que tenien esperances de sumar-los.

• Van exagerar l'èxit de C’s. 

Les seves enquestes internes a principis d'octubre vaticinaven que Rivera anava en primera posició. No van saber modular el missatge de crítiques al partit taronja. L'última setmana, veient la caiguda de C’s, van suavitzar el to. 

• Debat.

Hi ha discussió. Alguns experts defensen que enviar la vicepresidenta al debat a quatre va ser una bona estratègia perquè va evitar que Rajoy s'exposés en excés en un format que tem. Altres consideren que va transmetre una sensació de covardia i fugida.

PODEM

Campanya de mobilització apel·lant l'èpica de masses. Van aconseguir augmentar 4 punts la intenció de vot des de l'octubre fins al 20-D (la remuntada). Mai cap partit a Espanya havia aconseguit aquest increment. Tot i així:

• Van arribar tard.

Van començar la campanya massa tard, els últims, desconnectats dels seus cercles i amb totes les enquestes en contra. 

• Només al vot dur.

Notícies relacionades

El CIS redueix l'avantatge del PP a gairebé sis punts sobre el PSOE

El 53,3% d'espanyols no votarien "mai" el PP, i el 50,3%, Podem

No van aconseguir seduir un sector ampli de població que és favorable al canvi polític però sent recels davant Podem. No van arribar a l'Espanya rural i el seu vot va quedar concentrat en les ciutats més permeables a les transformacions polítiques i socials. 

• Agressivitat.

Reconeixen que van utilitzar un llenguatge agressiu, excessivament dur per a un electorat transversal que sent simpaties pels morats però no és vot dur podemista. Admeten que necessiten "feminitzar" el seu discurs.