Text complet de l'esborrany de constitució catalana

Aquest és el text complet de l'esborrany de constitución catalana que el col·lectiu Constituïm ha entregat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.

PRÒLEG

A l’hora de publicar aquest text, hem de dir qui som, com ho hem fet i què hem pretès.

Som disset persones que no ens coneixíem prèviament i que vàrem coincidir, casualment, a l’acte del 31 de gener del 2015 a l’Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació de dos projectes constitucionals. Tenim diferents ideologies, professions, molt diverses edats i una procedència territorial de nord a sud del país. L’únic nexe comú: la voluntat d’una República avançada en una Catalunya independent.

Hem esmerçat més de 2.600 hores en reunions conjuntes de grup i plenaris. Hem estudiat individualment i hem treballat junts, durant quinze mesos, sense demanar –ni voler– cap tipus de subvenció, ni d’ajut econòmic. Absolutament res de ningú, ni del sector públic, ni del privat. En altres paraules, hem treballat completament gratia et amore. Com a voluntaris. I ho hem fet així per garantir-nos la independència del lliure pensament i evitar-nos qualsevol tipus de pressió o influència. Ho hem aconseguit.

Hem tingut en compte les més de 3.400 aportacions que la ciutadania ens ha fet a mans mitjançant Internet, i moltes altres que ens han fet arribar a través de fòrums diversos celebrats arreu del país.

Hem fet un text constitucional articulat, perquè facilita el debat entre els ciutadans, la interpel·lació i la provocació. Perquè dóna idees i incita a pensar i reflexionar, fa veure els pros i els contres, i també motiva preguntes per a experts. I, en qualsevol cas, perquè sempre és més fàcil opinar i debatre sobre un text articulat i treballat que no pas amb un full en blanc.

Però no és la Constitució. És una constitució com a eina de debat. Una constitució com a eina per al procés constituent, on tothom hi és convidat. És un text, per tant, que ha de ser criticat i, si s’escau, trinxat. Un text que és una aportació més damunt la taula per aconseguir la Constitució transversal i per a tothom que uns i altres volem.

Barcelona,11 de maig del 2016

PREÀMBUL

Catalunya, nació riberenca de la Mediterrània, hereva de cultures mil·lenàries i de tradició humanística; amb identitat, llengua i cultura pròpies; pionera de l’activitat parlamentària com a font de llei i origen de la relació respectuosa entre persones i nacions, amb institucions i normes històricament reconegudes, com la de Pau i Treva; solidària dels principis de l’Europa democràtica i social; terra sempre oberta i d’acollida; emprenedora i plenament conscient de la necessitat de preservar, com a patrimoni de la humanitat, els béns de la natura i els seus éssers vivents, d’acord amb els principis ètics de la Carta de la Terra, ha decidit, amb plena llibertat, civilitat i radicalitat democràtica, endegar un nou camí.

Un nou camí que l’enllaça indefectiblement amb la seva història i la projecta cap un futur en què la defensa dels drets i llibertats, reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans, la plena consideració de la voluntat democràtica dels seus ciutadans i la fraternitat i harmonia amb la resta de nacions hauran de ser els pilars fonamentals de progrés i d’evolució personal, cultural, científica, econòmica i social.

En conseqüència, sabedors que tots els pobles necessiten la convivència entre iguals, la pau i l’estima a les persones i territoris que els configuren, i que cap evolució no és possible sense el ple acatament de la voluntat popular, nosaltres, els ciutadans de Catalunya, ens declarem com a nació de pau i ens postulem com a defensors insubornables dels drets humans, de la diversitat enriquidora, de la democràcia directa, participativa i contestatària, i de la ciència, la cultura i l’economia al servei incontestable de les persones, on ningú no domini ningú, i on l’economia i l’acció política preservin, en tot moment, l’equilibri ecològic i natural per a les generacions futures.

És per això que promulguem aquesta Constitució.

TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS FUNDACIONALS

Article 1. Catalunya

1. Catalunya es constitueix en Estat lliure, sobirà, democràtic, social, ecològic i de drets i té com a valors inspiradors i fonamentals la dignitat de l’ésser humà, la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere, la protecció de les minories i la sostenibilitat.

2. La sobirania rau en el poble de Catalunya i és en nom del poble i per al poble que s’exerceixen totes les funcions de l’Estat.

3. El poble català i els seus territoris configuren la Catalunya actual.

Article 2. Forma política de l’Estat

La forma política i jurídica d’organització de l’Estat és la república ciutadana i participativa.

Article 3. Llengües

1. El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya. Tots els catalans l’han de conèixer i tenen el dret d’usar-la. Les institucions públiques n’han de preservar la vitalitat i promoure, protegir i desenvolupar-ne l’ús en tots els àmbits i sectors.

2. Es reconeix a la llengua castellana un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal respectar, garantir i protegir.

3. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua d’aquest territori i és oficial a Catalunya en els termes que determina la llei.

[Concordança art. 50 i DT 1a]

Article 4. Símbols nacionals

1. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials.

2. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.

3. L’himne de Catalunya és “Els segadors”.

4. Les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i el seu ordre protocol·lari s’han de regular per llei.

Article 5. Capitalitat

1. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.

2. Totes les institucions de la República exerceixen llurs funcions d’acord amb els principis de proximitat i descentralització.

Article 6. L’Aran

1. Catalunya reconeix l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles.

2. La República respecta i empara aquesta singularitat de l’Aran com a entitat nacional singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.

3. Es reconeix al poble aranès el seu dret a la lliure determinació.

Article 7. Territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals

1. La República ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.

2. Es poden subscriure, amb els territoris esmentats, convenis, tractats i altres instruments de col·laboració internacional en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.

Article 8. Comunitats catalanes a l’exterior

1. La República ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària.

2. Amb aquest propòsit, es poden formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels estats on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i subscriure-hi convenis i tractats internacionals.

Article 9. La llei, el seu respecte i les seves garanties

1. Tota la ciutadania i les institucions de la República han de respectar i donar compliment a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic, com a valor fonamental de convivència i pau social.

2. La Constitució garanteix els principis de legalitat, jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals o col·lectius, la seguretat

jurídica i la responsabilitat en l’exercici de les funcions públiques.

Article 10. Protecció contra l’arbitrarietat i defensa de la bona fe

Tota persona té dret a ser tractada per les institucions de la República sense arbitrarietat i d’acord amb el principi de bona fe.

TÍTOL PRIMER. DRETS I LLIBERTATS

CAPÍTOL 1. Drets i llibertats fonamentals

SECCIÓ 1. Drets i llibertats individuals

Article 11. Dignitat i integritat humana

1. La dignitat humana és inviolable i totes les institucions públiques l’han de respectar i protegir. Totes les persones tenen el dret de viure i morir amb dignitat.

2. Tota persona té dret a la vida i ningú no pot ésser condemnat a la pena de mort.

3. Tot ésser humà té dret a la integritat física i psíquica.

4. Ningú no pot ésser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.

5. Ningú no pot ésser sotmès a esclavitud o servitud o ésser constret a fer un treball forçat.

6. Les institucions públiques han de promoure que tota persona en situació de necessitat o risc d’exclusió social gaudeixi de les condicions necessàries que li permetin desenvolupar una vida digna.

Article 12. Igualtat i no discriminació

1. Totes les persones són iguals davant la llei.

2. Ningú no pot ésser discriminat per raó de sexe, ètnia, origen, llengua, creences, diversitat física, psíquica o ideològica, edat, característiques genètiques, pertinença a una minoria nacional, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

3. Les institucions de la República han de promoure les condicions necessàries per tal que la igualtat i la llibertat de les persones i dels grups en què s’integren siguin reals i efectives; remoure els obstacles de tot tipus que limitin de fet el gaudiment dels esmentats drets; introduir polítiques diferenciadores que compensin situacions discriminatòries estructurals, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Article 13. Nacionalitat

1. La nacionalitat catalana s’adquireix, es conserva i es perd d’acord amb el que estableixi la llei. Es pot adquirir per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o bé per opció.

2. Els catalans d’origen no poden ser privats en cap cas de la seva nacionalitat.

3. La República pot concertar tractats o convenis de doble nacionalitat amb tots els estats que reconeguin el principi de reciprocitat. En aquests estats, els catalans es poden naturalitzar sense perdre la seva nacionalitat d’origen.

4. Els ciutadans d’altres estats que tinguin nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva nacionalitat, encara que el principi de reciprocitat no es reconegui en el seu Estat.

[Concordança DT 2a]

Article 14. Majoria d’edat

Els catalans assoleixen la majoria d’edat als divuit anys.

Article 15. Llibertat de residència i lliure circulació

1. Els catalans tenen dret a escollir on fixar la seva residència i a circular lliurement per Catalunya. Aquest dret només pot ser restringit temporalment en situacions de greu risc o perill col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques que determina la llei.

2. Els catalans tenen dret a entrar i sortir lliurement del país en els termes que estableixi la llei, sense que puguin ser objecte de cap tipus de discriminació.

Article 16. Protecció contra l’expulsió i l’extradició

1. Els catalans no poden ser expulsats del país i no poden ser traslladats, deportats o extradits a una autoritat estrangera sense el seu permís.

2. L’extradició només es concedeix en virtut de tractat internacional o de llei, i cap català mai no pot ser expulsat o extradit a un país on corri el risc de ser sotmès a tortura o a qualsevol altre tipus de pena o tracte inhumà o degradant.

Article 17. Drets i obligacions dels estrangers

1. Els estrangers tenen dret a entrar a Catalunya, circular-hi i fixar-hi la seva residència en els termes que estableixin les lleis i els tractats internacionals.

2. Els estrangers a Catalunya tenen l’obligació de respectar la Constitució i les lleis de la República.

3. La llei determina les llibertats públiques de què gaudeixen els estrangers i els drets de participació que poden exercir. En aplicació del criteri de reciprocitat, poden participar en l’elecció de càrrecs públics d’àmbit local.

4. Els estrangers només poden ser extradits en compliment d’un tractat o llei que reconegui el principi de reciprocitat. En cap cas no poden ser expulsats o extradits a un país on corrin el risc de ser sotmesos a tortura o a qualsevol altre tipus de pena o tracte inhumà o degradant.

Article 18. Dret d’asil

1. Es reconeix el dret d’asil a les persones que siguin considerades perseguits polítics.

2. No poden invocar aquest dret les persones que entrin al país des d’un tercer estat on està assegurada l’aplicació de la Convenció Internacional sobre l’Estatut dels Refugiats i el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

3. Per llei es determina en cada moment la llista dels Estats en els quals es valora que està garantida la no-existència de persecucions polítiques ni càstigs o tractes inhumans o degradants. S’entén que un estranger que prové d’un d’aquests Estats no és perseguit llevat que ho fonamenti en fets que ho contradiguin.

4. L’execució de les mesures que donin per acabada la situació de residència al país en no complir-se els requisits de l’asil només pot ser suspesa per un tribunal si hi ha seriosos dubtes sobre el respecte a les garanties jurídiques del procediment. La llei estableix el procediment i les garanties d’aquestes mesures.

5. La República ha de complir la Convenció Internacional sobre l’Estatut dels Refugiats i el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals a l’hora d’examinar la competència de les sol·licituds d’asil i el reconeixement recíproc de les decisions d’asil.

6. Els refugiats no poden ser expulsats o extradits a un país on siguin perseguits i lliurats a les autoritats d’aquest país.

Article 19. Llibertat religiosa

1. Es garanteix la llibertat de pensament, religiosa i de culte. Les seves manifestacions només tenen com a límit el respecte a la llei.

2. Cap religió no té caràcter oficial. En conseqüència, qualsevol col·laboració o ajut entre la República i les diverses confessions religioses s’estableix per la funció que aquestes desenvolupen, en igualtat de condicions, segons determina la llei.

Article 20. Llibertat personal i seguretat

1. Llibertat i seguretat. Tothom té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú no pot ser privat de llibertat ni se li pot restringir, si no és en els casos i els procediments establerts per llei, i sempre respectant els principis d’idoneïtat, necessitat i proporcionalitat.

2. Identificació i retenció. Tota persona a qui l’autoritat pública competent sol·liciti la identificació ha de ser informada de manera immediata i comprensible de les raons de la sol·licitud esmentada. Si no en fos possible la identificació per qualsevol mitjà, o bé la persona es negués a identificar-se, els agents de l’autoritat pública competent poden requerir-la a acompanyar-los a les dependències policials més properes, només als efectes de permetre’n la identificació i durant el temps absolutament imprescindible. La retenció mai no podrà ultrapassar les tres hores. Els mecanismes necessaris per permetre el control i la investigació de les retencions efectuades en tot lloc i moment i les seves circumstàncies, ja sigui per part de l’autoritat judicial, del Fiscal o de la Sindicatura de Greuges, s’estableixen per llei. Aquests mecanismes han de reflectir fidelment el temps de retenció, la causa, la identitat dels agents actuants i qualsevol altra circumstància que pugui ser considerada rellevant. En el cas que la persona retinguda passés a la condició de detinguda, se li ha de comunicar de manera immediata.

3. Detenció. La detenció preventiva té com a única finalitat la persecució d’accions o omissions amb transcendència penal. Ha de durar el temps estrictament necessari i mai no pot ultrapassar les vint-i-quatre hores, incloent-hi el temps de retenció. El termini màxim de vint-i-quatre hores es pot perllongar fins les setanta-dues hores en els casos de terrorisme o pertinença a bandes armades. Transcorreguts aquests terminis, la persona ha de ser posada en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.

4. Drets del detingut. Tota persona detinguda té garantits els drets establerts per la llei i, en qualsevol cas, els següents:

a) Ser informada per escrit dels motius de la seva detenció i de tots els seus drets, amb un llenguatge que sigui comprensible i que resulti accessible d’acord amb l’edat de la persona destinatària, grau de maduresa, discapacitat o qualsevol altra circumstància personal que pugui afectar la seva capacitat de comprensió.

b) Guardar silenci i no prestar declaració, si no ho desitja, i no contestar alguna o algunes de les preguntes que se li formulin.

c) No declarar contra ella mateixa i no declarar-se culpable. En cap cas la confessió no ha de respondre a un acte de coacció, compulsió o intimidació. Les proves obtingudes conculcant directament o indirecta els drets fonamentals són nul·les i no produeixen cap efecte.

d) Rebre l’assistència per part d’un lletrat, tant en les diligències policials com les judicials, i poder-s’hi comunicar i entrevistar reservadament abans de declarar, llevat dels casos legalment establerts.

e) Comunicar a un familiar o persona de la seva elecció, de manera immediata, el fet de la detenció i el lloc on es troba. Els estrangers tenen dret a que la comunicació s’adreci a l’oficina consular del seu país.

f) Comunicar-se telefònicament, de manera immediata, amb un tercer de la seva elecció, en els termes que determina la llei.

g) Ser reconeguda per un metge dependent de les administracions públiques.

h) Ser assistida per un intèrpret, en cas que no parli o no comprengui el català.

5. Presó provisional. La presó provisional té com a finalitat garantir la presència al judici de la persona investigada o evitar la comissió de nous delictes o l’alteració, ocultació o destrucció de proves. Per decretar-la cal ponderar especialment les circumstàncies personals del processat i el caràcter del delicte, juntament amb la finalitat de la mesura. Només pot dictar-la una autoritat judicial de manera motivada, en aquells supòsits en què no es puguin adoptar altres mesures idònies menys restrictives per garantir-ne la finalitat. S’estableix per llei, de manera proporcional, la durada màxima de la presó provisional, d’acord especialment amb les penes previstes per al delicte que s’imputa i amb el caràcter d’aquest delicte. El temps de presó provisional s’abona al del compliment de la pena privativa de llibertat.

6. Detenció i presó preventiva. La detenció i la presó preventiva s’han de practicar de la manera que menys perjudiquin la persona, la seva reputació i el seu patrimoni, protegint-ne la privacitat, imatge i honorabilitat, i amb respecte a la llibertat d’informació.

7. Pena de presó. La condemna a una pena privativa de llibertat només es pot executar en virtut de sentència ferma, dictada de manera motivada i d’acord amb les lleis penals. La persona privada de llibertat té dret al lliure desenvolupament integral de la seva personalitat, a un treball remunerat i als beneficis corresponents del sistema de protecció social, com també a l’accés a la cultura. Manté tots els drets fonamentals que no siguin expressament limitats per la sentència condemnatòria, el sentit de la pena o les lleis.

8. Internament no voluntari. L’internament no voluntari en un centre assistencial només està permès en el casos establerts per la llei i d’acord amb les garanties i procediments legals. L’internament no voluntari requereix l’autorització judicial prèvia, sigui quina sigui l’edat de la persona que s’interna. En cas de risc immediat i greu per a la salut de la persona o per a la salut pública, l’internament s’ha d’acordar de manera immediata, si escau. La direcció del centre assistencial ha d’informar trimestralment l’autoritat judicial sobre la situació de la persona internada, per tal de revisar la necessitat de la mesura.

Article 21. Habeas corpus

1. Es garanteix a tota persona privada o restringida de llibertat de manera il·legal el dret d’exigir la seva immediata posada a disposició de l’autoritat judicial.

2. Pot instar el procediment d’habeas corpus, a més de la persona interessada, qualsevol persona física o jurídica amb interès legítim que tingui coneixement de l’esmentada situació. L’autoritat judicial ha d’incoar el procediment quan hi hagi un indici d’il·legalitat en la privació o restricció de llibertat, amb independència de quan hagi tingut lloc i de la seva motivació.

Article 22. Protecció de l’esfera privada

1. Tota persona té garantit el dret que la seva privacitat, imatge i honorabilitat siguin respectades i protegides en qualsevol àmbit.

2. La República ha de garantir i protegir l’ús de les dades personals per tal que es respectin la privacitat, la pròpia imatge, l’honorabilitat i tots els altres drets de la persona.

Article 23. Inviolabilitat de domicili i secret de les comunicacions personals

1. El domicili es inviolable. Només es pot entrar i escorcollar un domicili en compliment d’una resolució judicial motivada o quan es disposi del consentiment de la persona titular, llevat que s’estigui cometent un delicte flagrant.

2. Es garanteix el secret de les comunicacions personals i confidencials de tot tipus, llevat que es dicti una resolució judicial motivada autoritzant-ne la intervenció.

3. Les comunicacions interceptades judicialment restaran sempre secretes en tot allò que no tingui relació amb la qualificació penal que l’ha motivada. La llei estableix les sancions per als casos en què es revelin aquestes comunicacions secretes.

4. Només per llei, i per als supòsits de terrorisme i pertinença a bandes armades, es pot regular la suspensió individual del dret a la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions. S’ha de garantir en tot cas el control parlamentari i judicial d’aquestes suspensions de drets i la responsabilitat de tot aquell que faci un ús injustificat o un mal ús de l’aplicació de la llei.

Article 24. Llibertat d’expressió i informació

1. Totes les persones tenen dret a expressar i difondre amb llibertat les seves opinions per qualsevol mitjà.

2. Tothom té dret a rebre informació lliure, contrastada i veraç a través dels mitjans de comunicació, públics i privats. Els mitjans de comunicació de titularitat pública han de garantir la pluralitat.

3. La llibertat de premsa, a través de qualsevol de les formes de difusió i informació, està garantida i és obligació de les institucions públiques promoure les condicions per fer-la efectiva.

4. Es reconeix el dret dels professionals del periodisme a la clàusula de consciència i al secret professional, sense més limitació que les responsabilitats civils i penals que se’n derivin.

5. La llei regula l’organització i el control democràtic i ciutadà dels mitjans de comunicació de titularitat pública i garanteix el seu accés a tothom, sense discriminacions de cap mena.

6. Aquestes llibertats i drets tenen els seus límits en la legítima protecció dels menors i dels drets fonamentals de la persona, especialment el dret a la privacitat, a la pròpia imatge i honorabilitat i a la protecció de les dades personals.

7. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per cap tipus de censura.

8. Només per resolució judicial motivada es pot acordar la prohibició de difondre una informació o publicació, o bé la seva retirada immediata.

Article 25. Drets a la protecció judicial

1. Tothom té dret a obtenir la tutela judicial efectiva en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas no hi pugui haver indefensió.

2. Tothom té dret:

a) A ser jutjat davant l’òrgan judicial predeterminat per la llei que sigui competent, independent i imparcial.

b) A la defensa i assistència lletrada que lliurement es designi o sol·licitar assistència jurídica gratuïta.

c) A ser escoltat davant els jutjats i tribunals i a rebre un tracte equitatiu i just.

d) A un procés públic amb totes les garanties, que sigui jutjat en un termini raonable sense retards indeguts.

e) A utilitzar els mitjans probatoris pertinents i necessaris per a la defensa pròpia.

f) En l’àmbit penal, a banda del que estableix l’article 20.4 per als casos de detenció, tothom té dret a ser informat de manera detallada i senzilla de les acusacions que se li formulen i dels canvis rellevants que s’esdevinguin al llarg de la investigació.

g) A poder examinar les actuacions amb temps suficient i abans que es prengui declaració.

h) A comunicar-se i entrevistar-se reservadament amb la seva defensa durant tot el procés. Aquestes comunicacions tenen caràcter confidencial, amb els límits establerts legalment.

i) A la presumpció d’innocència, mentre no es demostri la seva culpabilitat en sentència ferma condemnatòria.

3. La llei regula els casos en els quals, per raó de matrimoni o relació anàloga d’afectivitat, de parentiu, o per subjecció al secret professional, hom no està obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius.

4. Ningú no pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment d’efectuar-se no constitueixin delicte o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment.

5. Ningú no pot ser condemnat ni sancionat més d’una vegada per la mateixa acció o omissió.

6. Cap pena o mesura de seguretat no pot ser perpètua i mai no pot consistir en treballs forçats.

7. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat tenen com a finalitat fonamental la reinserció social.

Article 26. Dret a constituir-se en parella

1. Totes les persones tenen el dret de contreure matrimoni o altrament constituir-se en parella amb plena igualtat jurídica, amb independència de l’orientació sexual o la identitat de gènere.

2. La llei ha de regular les formes de matrimoni i el seu contingut; la jurisdicció de la República es pronuncia respecte de la nul·litat, el divorci o la separació matrimonial.

3. Les institucions públiques regulen i protegeixen les relacions estables de parella, amb independència de l’orientació sexual o la identitat de gènere.

Article 27. Les famílies

La República ha de:

1. Protegir les famílies, en qualsevol de les seves formes, com a mitjà per al lliure desenvolupament personal dels seus membres, d’acord amb la llei.

2. Protegir especialment el nivell d’ingressos de les persones que tinguin cura de membres de la família que en són dependents.

3. Promoure la conciliació de la vida familiar i laboral efectiva, per tal d’optimitzar la qualitat de vida de tots els membres de la família, entesa com la satisfacció de les seves necessitats bàsiques de salut i autonomia crítica.

4. Garantir la igualtat d’oportunitats laborals i promoure la distribució equitativa de les tasques domèstiques entre els membres de la família, per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació.

5. Actuar contra totes les formes de violència domèstica i de gènere de manera integral i efectiva.

Article 28. Drets dels menors

1. És responsabilitat de les mares, els pares i els tutors tenir cura del creixement i desenvolupament personal i integral dels menors fins a la seva majoria d’edat, amb totalitat de drets i amb la finalitat que el menor mateix, quan arribi el moment, pugui garantir-se la pròpia qualitat de vida i contribuir a la de la comunitat on visqui.

2. Les institucions públiques són responsables subsidiàries del creixement i desenvolupament dels menors, d’acord amb els paràmetres de la qualitat de vida que cal garantir amb una assignació pressupostària prioritària i suficient, i amb respecte pel principi de protecció de l’interès superior del menor.

3. La persona menor d’edat, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ésser informada i escoltada abans que es pregui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.

4. Els menors d’edat, i en especial els infants, gaudeixen de la protecció prevista en els tractats internacionals que vetllen pels seus drets.

SECCIÓ 2. Drets i llibertats col·lectives

Article 29. Drets de participació ciutadana

1. Es garanteixen els drets de participació dels ciutadans, per protegir la lliure formació de la seva opinió i l’expressió legítima de la seva voluntat.

2. Els ciutadans tenen dret:

a) A participar en condicions d’igualtat en els afers públics, de manera directa o bé per mitjà de representants lliurement elegits mitjançant el vot secret en eleccions periòdiques per sufragi universal.

b) A presentar-se com a candidats a tots els càrrecs polítics i representatius en igualtat de condicions i amb els requisits que estableixi la llei.

c) A participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant un procediment àgil i efectiu.

d) A promoure eleccions revocatòries de càrrecs electes, iniciatives legislatives populars i la convocatòria de referèndums d’iniciativa ciutadana, en la forma i amb les condicions que es regulen a l’article 133 i al títol setè, capítol 1 de la Constitució.

3. La llei de participació ciutadana regula l’exercici d’aquests drets i estableix els casos en què els estrangers residents legalment al país hi poden participar.

4. Els partits polítics contribueixen a formar l’opinió i la voluntat populars.

Article 30. Dret de petició

1. Tothom té el dret d’adreçar peticions individuals o col·lectives a les institucions de la República, sense que això li pugui comportar cap tipus de perjudici. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret.

2. Les autoritats resten obligades a estudiar les peticions rebudes i a donar-los resposta motivada dins el termini que s’estableixi legalment.

Article 31. Dret de reunió

1. Es reconeix i garanteix el dret i la llibertat de reunió.

2. Tota persona té dret a organitzar reunions pacífiques i té llibertat per prendre’n part, en els termes que estableix la llei.

3. Les reunions en espais públics precisen d’una comunicació prèvia a l’òrgan competent, que ha de garantir-ne el desenvolupament. Només es poden prohibir si es té constància de motius fonamentats d’alteració de la pau ciutadana que posin en perill persones o béns que cal protegir.

Article 32. Dret d’associació

1. Es reconeixen i garanteixen el dret i la llibertat d’associació.

2. Tota persona té dret a crear associacions, entitats, agrupacions gremials o professionals, a adherir-s’hi, a pertànyer-hi i a participar en les seves activitats, en els termes que estableixi la llei. Els seus estatuts han de recollir fins democràtics i legítims.

3. Ningú no pot ser obligat a adherir-se o a pertànyer a qualsevol associació, entitat o agrupació gremial o professional.

4. Són il·legals les que persegueixin finalitats delictives o facin servir mitjans delictius i queden prohibides les que no respectin els valors i principis de la República.

5. Només poden ser dissoltes o se’n pot suspendre les activitats per una resolució judicial motivada.

Article 33. Dret de fundació

1. Es reconeix i garanteix el dret i llibertat de fundació per a finalitats d’interès general, social, científic, cultural o artístic, en els termes que estableix la llei.

2. És d’aplicació a les fundacions el que es preveu a l’article anterior per a les associacions, entitats i agrupacions gremials o professionals.

SECCIÓ 3. Drets socials

Article 34. Dret a la propietat privada

1. Es reconeix i garanteix el dret a la propietat privada i a l’herència.

2. La titularitat d’aquests drets està limitada pel compliment dels deures inherents a la seva funció social en benefici del bé comú.

3. En cas d’utilitat o necessitat pública justificada, l’administració podrà expropiar o restringir el dret de propietat i ús que equivalgui a una expropiació si es compensa plenament i es garanteix una indemnització equitativa, en els termes que estableix la llei.

Article 35. Dret a un habitatge digne

1. Els catalans tenen dret a assolir un habitatge digne, d’acord amb els seus mitjans.

2. Les institucions públiques han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació i utilització del sòl, impedint-ne l‘especulació, i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial per als col·lectius més necessitats.

3. La ciutadania ha de participar en les plusvàlues que generi l’actuació urbanística dels ens públics.

Article 36. Dret a la sanitat pública

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis de salut pública, en els termes que estableix la llei.

2. La República ha de garantir la qualitat del servei públic de salut; per assolir-la cal, entre d’altres objectius:

a) Respectar les preferències dels usuaris de la sanitat pública pel que fa a l’elecció de metge i de centre de salut, en els termes i les condicions que estableix la llei.

b) Oferir una atenció mèdica integrativa i coordinada dels diversos professionals dels serveis de salut pública.

c) Organitzar adequadament el personal sanitari per tal que dediqui el temps suficient a cada visita o consulta.

Article 37. Drets sobre la protecció de la salut

1. Es reconeix el dret de totes les persones, en relació amb els serveis públics i privats de sanitat:

a) A rebre educació sobre com tenir cura de la pròpia salut i la de les persones al seu càrrec.

b) A ser informades i escoltades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per usar-los, i sobre els tractaments mèdics i llurs riscos, abans que siguin aplicats.

c) A la seva autonomia de decisió i de consentiment per a qualsevol intervenció.

d) A accedir a la història clínica pròpia des de qualsevol centre sanitari.

e) A la confidencialitat de les dades relatives a la pròpia salut.

f) Als altres drets que estableixi la llei.

2. Per assolir la salut de la ciutadania, cal fomentar la medicina preventiva i uns hàbits saludables de vida, com ara una alimentació adequada, l’exercici físic i la pràctica de l’esport.

3. Cal garantir la salut reproductiva pel que fa al benestar físic, mental i social en la planificació familiar, la gestació i el part.

4. La donació d’òrgans, teixits i cèl·lules es regula per una llei de trasplantaments. No està permès el comerç amb òrgans humans.

5. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de la mort, a rebre un tractament adequat al dolor i cures pal·liatives integrals.

6. Totes les persones tenen dret a expressar, en els termes que estableixi la llei, llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d’expressar-la personalment.

7. La llei regula les condicions, requisits i garanties per a la pràctica de l’eutanàsia, d’acord amb la voluntat lliurement expressada pel pacient.

Article 38. Drets en matèria genètica i experimentació científica

1. Es reconeix el dret de la dona a accedir, en els termes que estableixi la llei, a les tècniques de reproducció assistida, amb independència del seu estat civil i orientació sexual, i també a rebre la informació necessària per prestar-hi el seu consentiment.

2. La llei pot regular altres formes de reproducció, d’acord amb l’interès superior del futur menor i el respecte a la dignitat de les persones.

3. La llei protegeix l’ésser humà davant els avenços científics que el puguin perjudicar en el camp de la reproducció assistida i de l’enginyeria genètica.

4. La llei regula la utilització del patrimoni genètic i embrionari de l’ésser humà, d’acord amb el principi de precaució, per tal de garantir la protecció de la dignitat humana, de la integritat física i psíquica de tothom i de la seva descendència.

5. La llei regula la utilització el patrimoni genètic i embrionari dels animals, plantes i altres organismes vius, d’acord amb el principi de precaució, per tal de garantir la protecció de l’ésser humà i del seu entorn.

6. La llei regula la investigació amb animals, plantes i altres organismes vius amb finalitats mèdiques.

Article 39. Protecció de la Seguretat Social

1. La Seguretat Social de la República ha de garantir a tots els ciutadans una assistència i unes prestacions socials suficients, en especial en casos de necessitat, que cal actualitzar periòdicament d’acord amb la riquesa que produeix anualment el país.

2. Els pressupostos anuals de la República garanteixen l’assoliment d’aquests objectius en benefici del bé comú. En qualsevol cas, tots els ingressos recaptats de les persones físiques o jurídiques amb obligació de cotitzar es destinen únicament a aquesta finalitat.

3. Aquesta assistència i prestacions socials es poden compatibilitzar, complementar i millorar per part dels ciutadans de manera particular, en els termes que estableixi la llei.

4. Les prestacions socials de tipus econòmic i de caràcter assistencial de la República no estan subjectes a tributació.

Article 40. Les pensions i altres drets de les persones grans

1. La República garanteix la suficiència econòmica de les persones grans a través de pensions adequades, equitatives i actualitzades periòdicament, d’acord amb la riquesa que produeixi anualment el país.

2. Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat.

3. La República promou el benestar personal i familiar de les persones grans i que siguin ateses les seves necessitats de salut, habitatge, cultura i lleure.

Article 41. Drets sobre els serveis socials

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública. Es garanteix la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials, en els termes i condicions que estableixi la llei.

2. Tothom té dret a ésser informat sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que l’afecti personalment.

3. Les persones amb necessitats especials, amb l’objectiu de mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació.

4. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna.

5. Es reconeix a les organitzacions del tercer sector social el dret a intervenir en la participació i la col·laboració socials.

Article 42. Drets sobre la cohesió i el benestar socials

1. La República ha de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social.

2. La República ha de fomentar la cohesió i el benestar socials, i per a això ha de:

a) Vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones que convisquin al país.

b) Vetllar pel respecte a la diversitat de les seves creences i conviccions ètiques i filosòfiques.

c) Promoure les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació.

d) Garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano, com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.

e) Establir un règim d’acolliment de les persones immigrades per garantir el reconeixement i l’efectivitat dels seus drets i deures.

Article 43. Drets de les persones amb discapacitat

1. La República promou, protegeix i assegura a les persones amb discapacitat el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals i promou la seva integració social, econòmica i laboral.

2. El col·lectiu de persones amb discapacitat inclou les que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres persones.

3. Es reconeix a les persones amb discapacitat:

a) El respecte a la seva dignitat inherent, l’autonomia individual, incloent-hi la llibertat de prendre decisions i de fer vida independent.

b) La no-discriminació.

c) La participació i la inclusió plenes i efectives en la societat.

d) El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes.

e) La igualtat d’oportunitats.

f) L’accessibilitat.

g) La igualtat entre l’home i la dona.

h) El respecte a l’evolució de les facultats dels infants amb discapacitat i al dret de preservar la seva identitat.

SECCIÓ 4. Drets laborals i socioeconòmics

Article 44. Drets sobre el treball

1. Totes les persones tenen dret a assegurar-se uns ingressos suficients per satisfer les seves necessitats mitjançant el treball, la professió o l’activitat que triïn, en els termes que estableixi la llei.

2. La República ha d’impulsar i promoure polítiques de plena ocupació i vetllar per l’assoliment d’un lloc de treball en condicions dignes i retribució equitativa per a tots els ciutadans en funció de les seves capacitats, formació i disponibilitat.

3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la seva salut, seguretat i dignitat.

4. La República ha de fomentar l’estabilitat laboral. La llei ha de garantir tots els drets laborals dels treballadors i regular l’accés al treball, la formació, la promoció professional i els sistemes de cogestió i de protecció laborals.

5. La República ha de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, incloent-hi la retribució, que ha de ser igual per a un treball equivalent, i en totes les altres situacions. També ha de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat.

7. Es reconeix el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar, a l’hora de fixar les polítiques econòmiques i socials.

Article 45. Dret d’associació sindical i empresarial

1. Els treballadors i els empresaris tenen dret a crear sindicats o associacions per a la defensa de llurs interessos legítims. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics i econòmicament finançats pels seus membres.

2. Tota persona és lliure de pertànyer a un sindicat o associació empresarial i participar en les seves activitats.

3. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir les seves funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social.

4. Els treballadors o llurs representants tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses.

Article 46. Dret al conflicte col·lectiu i a la vaga

1. La República ha de crear un marc de relacions laborals basat en el diàleg social, la concertació, la negociació col·lectiva i la força vinculant dels convenis, la mediació, l’arbitratge i la resolució extrajudicial de conflictes laborals.

2. Es reconeix el dret de treballadors i empresaris a adoptar mesures de conflicte col·lectiu.

3. Es reconeix el dret de vaga dels treballadors per defensar els seus drets i la llibertat de no fer-la.

4. La llei regula l’exercici pacífic d’aquests drets i les seves limitacions per tal de garantir el funcionament normal dels serveis essencials que puguin afectar la ciutadania.

Article 47. Drets dels consumidors i usuaris

1. La República garanteix la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos del consumidors i usuaris mitjançant procediments eficaços que la llei determina.

2. Les persones, en llur condició de consumidors i usuàries de béns i serveis, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes.

3. Es garanteix l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum i se’n promouen el coneixement i la utilització.

4. Els consumidors i usuaris, directament o per mitjà d‘organitzacions, tenen dret a ésser informats i a participar i ser escoltats en les qüestions que puguin afectar-los, en els termes que estableix la llei.

SECCIÓ 5. Drets, deures i llibertats del coneixement i culturals

Article 48. Dret a l’educació integral i de qualitat

1. Totes les persones tenen dret a una educació integral de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat.

2. El model educatiu es fonamenta en l’assoliment de l’autonomia crítica de l’alumnat i en la socialització del coneixement. Ha de garantir una formació humanística, científica i tècnica basada en els principis i valors de la República.

3. Els centres docents han de fer efectiva la coeducació, per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació, i han d’ensenyar a expressar-se en termes d’igualtat.

4. L’ensenyament és laic a les escoles de titularitat pública. Cal respectar les conviccions i creences de l’alumnat i les seves famílies, d’acord amb els drets fonamentals.

5. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes que la llei fixi com a obligatòries.

6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i condicions que estableix la llei, d’ajuts públics per satisfer els requeriments educatius i a accedir en igualtat de condicions a nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències.

7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir a tot el sistema educatiu, d’acord amb el que estableix la llei.

8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris, en els termes que estableix la llei.

Article 49. Llibertat d’ensenyament i de càtedra

1. La República reconeix la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents, sempre que respectin els valors i principis recollits en la Constitució.

2. Per tal de garantir l’educació integral de qualitat, i l’accés en condicions d’igualtat, la República només podrà finançar parcialment centres docents privats, d’acord amb el que determina la llei.

3. La República ha de promoure la integració de tots els centres educatius públics i privats a l’entorn. Així mateix, ha de facilitar i promoure l’educació en el lleure.

4. Es reconeix l’autonomia universitària, en els termes que estableix la llei.

Notícies relacionades

Constituïm proposa una república catalana amb presidència 'a la francesa'

Un país sense exèrcit, la proposta de l'esborrany de constitució catalana

5. Es reconeix i protegeix el dret a la llibertat de càtedra.

Article 50. Ús de les llengües