Legislatures de cinc anys i elecció directa de president i alcalde, segons l'esborrany de la constitució catalana
El text estableix legislatures de cinc anys i càrrecs limitats a dos mandats
Les eleccions se celebrarien sempre el segon diumenge de novembre
GRA008. MADRID, 20/12/2015.- Papeletas de los diferentes partidos en el colegio electoral Repúplica de Ecuador, en Carabanchel, para los comicios generales de hoy, 20D. Los colegios electorales de la ciudad de Madrid serán los únicos de España en disponer de un sistema de mesas electrónicas que acelerarán el recuento de votos y para lo que se han distribuido hoy ordenadores e impresoras en 3.305 mesas de la capital. EFE/Mariscal /
Inspirat en els models dels EUA i França, l'esborrany de constitució catalana estableix un sistema presidencialista per elegir el president de la República i de la Generalitat, la màxima autoritat del nou país. La seva designació s'efectuaria per sufragi directe, mitjançant un model de circumscripció única, i seria escollit per a un mandat de cinc anys en unes eleccions que se celebrarien sempre el segon diumenge de novembre. El president nomenaria i cessaria els seus consellers, inclòs un conseller primer que s'encarregaria de coordinar-los. Només podria renovar el mandat en una ocasió, per la qual cosa no podria ocupar la presidència més de 10 anys.
De fet, el projecte de carta magna catalana estén aquestes condicions a tots els càrrecs electes de l'Estat català: diputats, alcaldes, regidors i fins i tot els síndics. En el cas dels diputats del Parlament, passarien a ser diputats de districte, com passa als EUA, que s'elegirien en llistes obertes amb la comarca o el districte com a circumscripció electoral, i s'escolliria un parlamentari per cada 75.000 habitants. El nombre de diputats del Parlament podria anar variant en funció de la població.
TRES CICLES ELECTORALS
Els alcaldes també serien elegits directament, prenent cada municipi com a circumscripció única. Pel que fa als regidors, s'escollirien mitjançant llistes obertes. Les eleccions presidencials, municipals i al Parlament s'efectuarien per aquest ordre, però en anys diferents i sempre el segon diumenge de novembre. En cas de dimissió o vacant d'algun dels càrrecs, es convocarien unes eleccions extraordinàries en un termini màxim de tres mesos des del moment en què s'ha produït la vacant.
Notícies relacionadesEn cada una d'aquestes tandes de votació s'escollirien, a més, altres càrrecs institucionals també per sufragi directe. Juntament amb el president de la República s'elegirien el president de la Sala de Garanties Constitucionals i Drets Humans del Tribunal Suprem, el fiscal superior de la República i els síndics electorals. Juntament amb els alcaldes i regidors s'escollirien els síndics locals i els fiscals de districte. I juntament amb els diputats s'escollirien el Síndic de Greuges, el Síndic de Comptes i el Síndic d'Ecologia.
CÀRRECS INVIOLABLES
Ni el president ni els seus consellers poden ser detinguts ni retinguts, i només el Tribunal Suprem de Catalunya pot decidir si se'ls investiga.
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia