Pedro Sánchez: "El 26-J és un plebiscit sobre Rajoy"

–¿En quin nombre de diputats situa la frontera que separaria l'èxit del fracàs del PSOE el 26-J? 

–Només concebo el triomf. Aquestes són unes noves eleccions, no una segona volta ni una repetició electoral. Fins al 20-D, els espanyols podien suposar el que faríem els candidats: Iglesias, Rivera i jo mateix. De Rajoy no en parlo, perquè és la mandra i l'immobilisme. Però avui els espanyols ja tenen certeses: saben que votar el PSOE és votar canvi. Plantegem aquestes eleccions com un plebiscit de 'si' o 'no' al canvi, a un canvi que acosti Espanya i Catalunya i que porti més cotes d'igualtat, honradesa i diàleg. No em plantejo cap altra cosa que la victòria electoral i ser la primera força política. Avui els socialistes som més necessaris que mai, i els que vulguin el canvi acabaran apostant pel PSOE. 

–¿Un plebiscit sobre el canvi o sobre Rajoy?

–Sí, aquestes eleccions són un plebiscit sobre Rajoy i sobre el canvi, perquè les dues coses van unides. El canvi transcendeix la figura de Rajoy, però sense la seva sortida aquest canvi no serà possible. No podem estar quatre anys més així. Les transformacions que necessita Espanya exigiran molt consens, acords transversals i la sortida dels governants incapaços de dialogar i acordar. Espanya no es mereix ser governada per la mandra de Rajoy ni bloquejada per la intransigència d'Iglesias. 

–¿Què li aporta Margarita Robles com a número dos per Madrid?

–Solvència, compromís i obertura, perquè és una independent de reconegut prestigi. No necessitem qualsevol Govern, sinó un Govern de canvi. 

–¿I el relleu de Carme Chacón per Meritxell Batet?

–Respecto les decisions personals i polítiques de la Carme, que després de molts anys en primera línia ha decidit fer un pas enrere. L'elecció de Meritxell Batet demostra que el socialisme té molt planter.

–Les bases de Podem i IU han ratificat per àmplia majoria la seva aliança electoral. ¿És la principal amenaça per al PSOE en aquestes eleccions? 

–El que hem de fer és donar-li una sorpresa a Rajoy: articular una majoria de progrés que garanteixi aquest canvi. Parlo amb molts votants de Podem que pensaven que la seva entesa amb el PSOE revitalitzaria l'esquerra per guanyar el PP i Rajoy. Desgraciadament, Iglesias va votar contra un candidat socialista a la Presidència. La pregunta que ha de respondre és si mantindrà aquest 'no' després del 26-J o participarà del canvi juntament amb el PSOE.

–El 26-J es presenten els mateixos candidats amb els mateixos programes, o sigui que l'única incògnita és qui pactarà amb qui...

–Som els mateixos, però ara els electors ja ens coneixen a tots. Saben qui som i què fem. Els espanyols el 20-D van votar canvi, i van dir que el canvi no era patrimoni d'un sol partit. Desgraciadament, això només ho va entendre el PSOE, perquè les altres dues forces del canvi es van vetar mútuament: Ciutadans, per les polítiques, i Podem, per les butaques. Ara tothom sap que l'únic partit que pot garantir el canvi és el PSOE. 

–Però, en vista del 20-D i de les enquestes, només té una opció d'arribar a la Moncloa: pactant amb Podem-IU, no amb Ciutadans. 

–No vetaré mai cap força del canvi. El 26-J, si hi ha opcions, tornaré a allargar la mà a Podem…

–¿Quedi en la posició que quedi?

–Tornaré a allargar la mà a Podem, és clar que sí, perquè és fonamental en el procés de canvi. Això sí, el problema és que Iglesias no ha sabut materialitzar el cabal de confiança que va obtenir el 20-D. El seu problema no era recolzar les mesures pactades amb Ciutadans, compatibles amb el seu programa electoral, sinó votar un candidat socialista.

–Podem li va negar els seus vots perquè sigui president. ¿Els hi prestarà vostè a Iglesias si hi ha 'sorpasso'?

–Seré tan generós amb Iglesias com ell ho ha sigut amb mi.

 –Això és un ‘no’.

–No, el que dic és que jo seré qui guanyarà les eleccions i per tant allargaré la mà al partit d'Iglesias. Després de la investidura hi va haver un debat a Podem entre l'ala moderada, que es volia entendre amb el PSOE, i l'ala més dura, la d'Iglesias i Monedero, que el que volien era guanyar el PSOE i tancar la porta a qualsevol tipus d'entesa. I va guanyar aquesta última.

–Ell ens va dir que el veu a vostè com a soci, que el seu adversari és Rajoy...  

--Els fets demostren que Iglesias sempre va veure en el PSOE un adversari; fins i tot ho va escriure en un article. El 20-D, ni Rajoy ni Iglesias van acceptar el resultat electoral. És legítim, però una vegada els votants decideixen, l'obligació dels polítics és fer realitat el seu mandat, que era de canvi. 

–Confessa sentir-se enganyat per Iglesias. ¿Quines probabilitats hi ha que puguin governar junts?

--En els seus plantejaments hi ha molt tacticisme mediàtic. És evident que Podem no va voler mai candidatures conjuntes al Senat; només intentava generar titulars. El PSOE és un projecte autònom i així es presentarà a les eleccions. 

–Per a Pedro Sánchez, l'interregne entre les eleccions generals ha sigut una verdadera carrera d'obstacles, alguns d'ells disposats pel seu propi partit... 

–M'he sentit molt recolzat pel PSOE, però és evident que en un partit com el nostre, amb líders territorials i persones amb coses a dir, hi ha debat i al final s'arriba a un acord que tots recolzem.

–Ja s'ha vist amb Puigdemont, Junqueras i Colau. ¿El seu diagnòstic sobre el procés sobiranista?

–Tot dependrà del 26-J. Espanya necessita un canvi, i també que Catalunya faci un pas endavant. Quatre anys més amb Rajoy dificultarien encara més la situació a Catalunya. 

–¿Creu que el Govern català està obert a negociar una alternativa a la independència? 

–Crec que sí. Ajudarà molt un Govern que acosti posicions i que no recorri lleis com la d'emergència social, que demostri respecte, estima per la societat catalana i vocació de diàleg. No serà suficient, però sense això no serà possible.

–El 27-S, el 20-D i les enquestes proven que a Catalunya no hi ha una majoria clara a favor de la independència, però sí de la consulta... 

–Estem d'acord amb la celebració d'una consulta, però s'ha d'encertar la pregunta perquè la resposta sigui l'adequada. Volem que els catalans votin, amb la resta dels espanyols, el model de convivència del qual ens volem dotar en els 20 o 30 anys vinents amb la reforma constitucional. La pregunta és què volem fer junts i units per fer front als reptes que tenim com a societat. A l’Hospitalet, la Vall d’Aran o Lleida els ciutadans tenen els mateixos problemes que a Madrid, Sevilla o Lleó: la desigualtat, la falta d'oportunitats i la indignació per la corrupció del partit que governa Espanya.

–Entre el referèndum d'autodeterminació i l'actual bloqueig, ¿hi ha un camí per al retrobament? ¿Tan complex és pactar una consulta no vinculant sobre el tipus de relació que Catalunya vol tenir amb la resta d'Espanya?  

–¿Per què hem arribat al punt que sembli més senzill formular una pregunta d'aquestes característiques que abordar una reforma constitucional? Els polítics hem d'abordar la reforma de la Constitució amb valentia i generositat, perquè ens estem jugant la convivència d'Espanya en els pròxims 30 anys. Jo crec més en l'Azaña que defensava la “convivència” que en l'Ortega y Gasset de la “conllevancia”.

–Una reforma constitucional inviable mentre la veti el PP.

–El PP hi entrarà. Tinc la convicció que dins del PP hi ha persones que de bona fe volen reformar la Constitució. Aquesta serà la seva responsabilitat històrica, perquè el PSOE ja ha deixat clar que és el partit de la reforma constitucional. La Constitució no pot ser una arma llancívola dels uns contra els altres. Les normes de convivència, com deia Tomás y Valiente, no són eternes. Han d'evolucionar a mesura que ho fa la societat. ¿Per què Alemanya, França o Portugal han fet reformes constitucionals de calat i aquí no ha sigut possible?  Serà una de les nostres tres condicions per aconseguir acords de Govern.

–¿Fins i tot si és a canvi d'una abstenció del PSOE que permeti la investidura d'un president del PP?

–Vull guanyar les eleccions, però el que més m'importa és Espanya.

–Insisteixo: si vostè no pot formar govern, ¿hi haurà noves eleccions o el PSOE facilitarà que governi la llista més votada? 

–És que el PSOE serà el protagonista del canvi polític a Espanya.

–Guanyi o perdi, millori o empitjori els resultats del desembre, ¿es presentarà a les primàries com a secretari general del PSOE?

–Aquesta és la meva vocació i la meva voluntat, però el PSOE té 137 anys d'història. La nostra democràcia interna permet que qualsevol company o companya faci un pas endavant. Sóc un polític que fa el que diu: vaig dir que em presentaria al congrés del PSOE i ho faré. Però ho vull fer com a president del Govern. 

Notícies relacionades

La pregunta de Pablo Iglesias

La pregunta d'Albert Rivera

–El PSOE va criticar Cospedal per compaginar la presidència de Castella-la Manxa amb la secretaria general del PP. ¿S'imagina un president (o presidenta) autonòmica socialista fent el mateix?

--(Riu) És una formulació innovadora d'una pregunta bastant recurrent. Sóc l'actual secretari general del PSOE, elegit per la militància. El futur del PSOE serà el que vulguin els seus militants.