El desafecte Rajoy-Rivera, clau el 26-J

Després de les eleccions municipals del 2015, en què les aliances i els pactes ja es van presentar com a indispensables per fer possible el nou mapa polític que a poc a poc s'anava dibuixant a Espanya, el president i líder del PP, Mariano Rajoy, va telefonar al cap de Ciutadans, Albert Rivera, per acabar de tancar un acord governamental entre els seus partits en un rellevant ajuntament andalús: el de Granada. Dotze mesos després, res és el que era. L'alcalde granadí ja no és popular, sinó socialista, i la relació entre Rajoy i Rivera és molt més freda, tensa, protocol·lària, pràcticament inexistent, segons fonts dels seus respectius entorns. Un factor clau  per al que pugui venir després de les eleccions del 26 de juny, en què el PP compta a sumar algun escó als 123 que tenia al desembre i C’s a arribar a la barrera dels 50 diputats.

El que va passar a Granada fa unes setmanes serveix de guia. L'alcalde que va aconseguir revalidar el seu càrrec gràcies a aquell acord segellat telefònicament la primavera de l'any passat, José Torres Hurtado, va ser obligat a dimitir al resultar investigat (imputat) en una trama de corrupció urbanística. La situació va provocar que el partit de Rivera -que pretén fer bandera de la regeneració política- girés bruscament i prestés els seus suports a un socialista, Francisco Cuenca, perquè des del 4 de maig ocupés aquesta alcaldia. Això, malgrat la pressió rebuda per part dels conservadors perquè s'afavorís l'elecció de qualsevol altre membre del PP que no fos Hurtado.

I malgrat les converses mantingudes entre dirigents populars i taronges com Fernando Fernández Maillo i José Manuel Villegas al voltant del ‘cas Granada’. Però aquesta vegada Rajoy no va agafar el mòbil per intentar convèncer personalment Rivera. Ja no hi havia ‘feeling’. Ni una necessària confiança que s'ha anat fonent, dia a dia i davant testimonis, en els quatre mesos transcorreguts des de les eleccions del 20 de desembre fins a la dissolució de les Corts després de declarar-se fracassada la legislatura.

LA CORRUPCIÓ I EL MENYSPREU

És curiós el distanciament entre dos líders polítics que, segons els càlculs que feien la majoria d'analistes abans del 20-D, i, actualment, amb la vista posada en les noves generals del juny, semblaven obligats a entendre's per la seva suposada proximitat ideològica en el camp del centre-dreta. Des de les files populars s'incideix que és “massa complicat, per no dir un miracle”, mantenir ni tan sols les formes davant algú que “demana constantment el teu cap”.

És cert: Rivera no es cansa d'advertir que Rajoy no pot ser el pròxim president d'una Espanya que necessita ser netejada de corrupció, quan no “ha sabut netejar” el seu propi partit. Afegeix amb intenció que veu molt difícil entendre's amb ell (d'entrada posa un alt preu als seus potencials escons), però no tant amb un PP “renovat”. Inevitablement el "pas al costat” que la CUP va obligar a fer a Artur Mas a Catalunya salta com un ressort en la memòria pròxima. Cosa que presagia que si la victòria que els sondejos auguren als populars no és rotunda, el procés postelectoral pot ser més que intens.

LA FESTA DEL 2 DE MAIG

Notícies relacionades

Els vots de Ciutadans, IU i Podem donen l'alcaldia de Granada al socialista Francisco Cuenca

Dimiteixen l'alcalde de Granada i el seu regidor d'Urbanisme, esquitxats per corrupció

A Ciutadans, pel seu costat, es destaca el menyspreu amb què s'ha tractat des del PP el seu cap, que ha arribat fins i tot “a l'insult”, especialment des que va optar per votar “sí” en la fallida investidurade Pedro Sánchez. De fet, sembla que hi ha consens a les dues formacions que aquell debat d'investidura del 2 de març va marcar un punt d'inflexió en la relació Rajoy-Rivera. Prèviament havien tingut reunions a la Moncloa o el Congrés, bé al voltant de Catalunya, al gihadisme o possibles pactes governamentals. “Fins llavors tot havia anat més o menys bé”, s'apunta des dels dos costats. Però els taronges assenyalen que Rivera va quedar impressionat i marcat per la “bel·ligerància” amb què s'hi va referir aquell dia una bancada popular que va rebre el seu missatge al crit de “mocós” o “traïdor”. Els conservadors tampoc obliden les paraules que el líder de C’s va dedicar aquell dia al seu president, en què públicament va posar en dubte que algú se'n pogués “fiar” d'ell després de quatre anys de moltes retallades i poca reforma i per primera vegada va suggerir en públic la seva marxa.  

Les coses des d'aleshores no han millorat. Van coincidir en les festes organitzades a la comunitat de Madrid per la popular Cristina Cifuentes (amiga de Rivera, per cert), i gairebé ni es van saludar. Un detall que es va convertir en pastura dels grupets que es van formar aquell dia a la recepció a la Casa del Rellotge. Òbviament no pel rerefons personal, que a pocs importa, sinó per com pugui ajudar o més aviat dificultar aquesta tensió a unes futures i hipotètiques negociacions al mes de juliol.