Garzón-Iglesias, 'poli bo-poli dolent'

“Aspre”. Pablo Iglesias col·loca aquest adjectiu cada vegada que es refereix als errors comesos per l'agressivitat mostrada en els últims mesos, actitud que l'ha estimbat fins al lloc número onze, tan sols dos al davant de Mariano Rajoy, segons l'últim CIS. Davant l'horitzó del 26-J, a Podem hi ha preocupació i propòsit d'esmena. Volen dulcificar la seva figura aprofitant el lideratge d'Alberto Garzón, el líder més ben valorat i que els ciutadans perceben amb una moderació més gran que la del secretari general podemista.

Els experts no creuen que el tàndem amb Garzón arrossegui Iglesias a una posició menys radical, perquè sostenen que els electors ja tenen configurades les seves imatges i aquestes consideracions no canvien amb una campanya. A més, adverteixen, la personalitat d'Iglesias, que en els inicis del partit va actuar com a punta de llança per to incisiu i èpic, se li ha girat en contra. Els politòlegs consideren que la seva actitud ja ha calat en l'imaginari col·lectiu i creuen que pot afectar greument la valoració de Podem.“Pot tenir un efecte desastrós per al seu partit. Iglesias té un llenguatge de culte a la personalitat que és dinamita pura per a la coherència teòrica de Podem. Quan diu que amb Eduardo Madina (PSOE) té més ‘feeling’ que amb Pedro Sánchez i que potser amb ell hauria arribat a un pacte. ¿S'adona del que està dient? Que depèn de la seva personalitat. ¿I què hi ha de les seves bases i els seus cercles?”, planteja Ramón Cotarelo. 

¿És possible dulcificar Iglesias acostant-lo a Garzón? “La gent ja l'ha enquadrat, ara és molt difícil recuperar la imatge, convèncer els electors que ets diferent del que han percebut, no el creuran”, sosté José Pablo Ferrándiz, vicepresident de Metroscopia. Coincideix en la valoració el consultor polític Juan Quesada. “Pesa molt més l'actitud dels últims quatre mesos que els actes de contrició o els cops de pit, perquè la gent sap que els fa perquè el tornin a votar”, sosté. 

DEL SOMRIURE A L'ARRUFADA DE  CELLES

Els experts plantegen que part de la desconfiança que desperta Iglesias prové dels canvis de registre, que són molt dràstics. “Ofereix una imatge sobreactuada. No saps mai quin Pablo sortirà, l'humil o el que puja a la tribuna amb un discurs superb. Passa del somriure a la cella arrufada. I la gent això ja no el creu, perquè els episodis acumulats d'arrogància l'han definit”, subratlla Óscar Santamaría d'Assessors de Comunicació Pública, que considera que els tacticismes mediàtics d'Iglesias ja es perceben com a impostats. 

Notícies relacionades

En Comú Podem tanca la fórmula per tenir grup propi

Podem i IU segellen la coalició per al 26-J

Per més que es moderi Iglesias, els analistes opinen que la campanya pot acabar construint-se en l'eix dicotòmic 'poli bo-poli dolent'. Consideren que la millor forma de rendibilitzar la coalició Podem-IU sense erosionar el partit morat és dissenyar una estratègia que transcendeixi els lideratges. “Hauria de ser una campanya focalitzada en la unió i apel·lar als votants progressistes com a eix central i deixar en segon pla que són dos equips amb personalitats diferents”, reflexiona Belén Barreiro, directora de MyWord.

Consultors, politòlegs i sociòlegs coincideixen. Qualsevol esforç d'Iglesias de dulcificar-se serà percebut com una impostura. Està atrapat entre el ‘poli dolent’ dels últims mesos i el ‘poli bo’ que representa Garzón. Enmig, en l'equilibri resideix, probablement, l'èpica que va buscar com a senya d'identitat.