Jordi Sànchez renunciarà a presidir l'ANC si Liz Castro fa el pas

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), organització clau de l'independentisme cívic, viu hores incertes. Amb la cohesió interna sota mínims, ningú s'atreveix a pronosticar qui serà el nou president de l'entitat, que serà escollit pels 77 membres del secretariat dissabte que ve. El que sí que es pot ja afirmar és que si Liz Castro, la més votada pels militants per integrar aquest nucli directiu, fa un pas endavant, l'actual president, Jordi Sànchez, farà un pas enrere.

Dit d'una altra manera, si el sector crític -que copa les places més votades del secretariat- s'activa en suport de Castro o d'alguna altra figura de la seva confiança, l'actual número u no presentarà batalla i renunciarà a seguir liderant l'ANC. Però ningú dóna per segur que l'escriptora aconsegueixi sumar la majoria qualificada de vots (52) que es requereixen per obtenir la presidència. Així doncs, totes les opcions, fins i tot la que Sànchez repeteixi en el càrrec, es mantenen.

Els fidels a l'actual president no creuen que Castro pugui aconseguir un suport suficient i no descarten que existeixi un "tapat" entre els crítics. Tapat o tapada que, en qualsevol cas, deu ser una de les 77 persones que formen el secretariat elegit per als pròxims dos anys. Després de Castro, Sànchez va ser el segon més votat i, després d'ella, l'exdiputat de la CUP Antonio Baños i l'expresident d'Òmnium Cultural Quim Torra.

ACUSACIONS DE DESLLEIALTAT

Notícies relacionades

Jordi Sànchez fa el primer pas per seguir dirigint l'ANC

Carme Forcadell: "Les plebiscitàries van ser el 27-S, no m'imagino en un altre Junts pel Sí"

L'associació no passa pels seus millors moments, com va demostrar el fet que la participació en les votacions del secretariat caigués respecte de l'any passat. I especialment, perquè en l'entorn de Sànchez s'acusa els crítics d'haver actuat de forma deslleial i al dictat d'una operació d'enderrocament dictada des d'ERC. I fins i tot se citen noms de republicans com Isaac Peraire, responsable d'organització d'ERC, i Ferran Civit, que va ser candidat de Junts pel Sí, com a instigadors del vot a la candidatura crítica amb l'actual president de l'entitat. Els crítics acusen també Sànchez d'haver actuat afavorint els interessos de CDC, en especial a l'hora d'acceptar la llista unitària de Junts pel Sí que va exigir Artur Mas.

Liz Castro ja va ser la més votada l'any passat. Però no va optar a la presidència perquè, segons la versió que ella mateixa ha difós, va rebre pressions de l'exvicepresident Jaume Marfany per no presentar-se. Pressions que Marfany ha negat categòricament. Així doncs, sigui qui sigui l'elegit o elegida dissabte que ve, el seu primer i principal repte serà cosir una unitat esquerdada a causa de les acusacions mútues d'actuació partidista.