El jutge Castro revela que Miquel Roca li va proposar una reunió "clandestina" abans d'imputar la infanta

El jutge José Castro, que durant més de cinc anys va instruir el 'cas Nóos', ha presentat un escrit firmat davant notari al jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz en què relata que un dels advocats de la infanta Cristina, Miquel Roca, li va proposar una reunió "clandestina" els dies previs que el magistrat decidís si per segona vegada acordava la citació com a imputada de la germana del rei Felip.

En l'escrit, Castro assenyala que va ser un altre dels lletrats de l'exduquessa, Jaime Riutord, qui va anar al seu despatx durant els primers dies de desembre del 2013 per transmetre-li les pretensions de Roca. Segons han informat fonts jurídiques, la missiva ha sigut incorporada a la causa en què el jutge Pedraz investiga delictes d'extorsió, amenaces, estafa i pertinença a organització criminal, entre altres, comesos des de Manos Limpias i Ausbanc.

Les mateixes fonts han afegit que el magistrat instructor no descarta citar a declarar l'advocat Riutord perquè aclareixi aquesta proposta de trobada i detalli què pretenia el seu bufet transmetre a Castro, que en l'escrit subratlla: "El que em va cridar l'atenció no va ser la pretensió en si, ja que la porta del meu despatx sempre ha estat oberta per a tots els lletrats que han volgut accedir-hi sense necessitat de demanar cita prèvia, sinó el fet que el meu interlocutor emfatitzés en les condicions en què la reunió s'havia de celebrar".

Efectivament, el jutge exposa en sis pàgines d'escrit el lloc que li va ser proposat per a la trobada: "Seria en una finca, que el meu interlocutor no sabia en aquell moment si estaria ubicada a Barcelona o a Mallorca i que pel que segueix, vaig deduir, o potser se'm va dir, que es tractaria de rústica, garantint-me insistentment que estaria lliure de periodistes i fotògrafs, assegurant-me en definitiva la intimitat més completa".

"No vaig preguntar [a Riutord] quin seria l'ordre del dia de la reunió perquè era obvi que el senyor Roca i jo no teníem més tema en comú que el de Cristina de Borbó", relata Castro, que va acceptar la cita però amb una condició important.

CASTRO VA REBUTJAR REUNIR-SE FORA DEL SEU DESPATX

"Seria la primera vegada que jo em negués a rebre un lletrat que intervé en una causa, però li vaig dir que la reunió hauria de tenir lloc necessàriament al meu despatx, en hores d'audiència, o al jutjat de guàrdia a qualsevol hora del dia si així coincidia", afirma el magistrat. Riutord li va dir que l'hi comunicaria a Roca, però "van passar els dies" i sobre la resposta: "Mai més en vaig saber res ni jo m'hi vaig interessar".

"De cara a l'exterior, jo no puc ni he d'endevinar quines proposicions se m'haurien pogut oferir si hagués concorregut a aquesta pretesa reunió altament secreta. És més, podria ser dubtós fins i tot que se me'n fes cap i no, en canvi, pretendre situar-me en un escenari en què el meu paper seria de justificació molt difícil, per no dir impossible. En qualsevol cas, i endevinalles a banda, el que és indubtablement cert és que les qüestions que en aquesta reunió clandestina s'haurien pogut tractar amb mi segons sembla devien resultar totalment incompatibles a fer-les en un àmbit normalitzat com el del meu despatx oficial", sosté Castro.

Castro també explica en l'escrit que dies més tard, en ocasió que el fiscal anticorrupció Pedro Horrach anés al seu despatx, li va relatar l'incident i li va preguntar si estava al cas "d'aquesta invitació". "Al contestar-me amb un concís 'no', vaig donar la qüestió per tancada", diu el jutge.

EL JUTGE DUBTA SOBRE SI ROCA TAMBÉ VA RECÓRRER A MANOS LIMPIAS

Segons afirma, l'assumpte va quedar "arxivat en el meu record, del qual mai preveia que pogués aflorar fins que, en ocasió de saber a través dels mitjans que Manos Limpias havia segons sembla intentat sense èxit extorsionar l'equip de lletrats que assistia Cristina de Borbó per, a canvi de diners, retirar l'acusació contra ella, no vaig poder evitar que, ensems que aquest suposat comportament em genera una gran vergonya, també m'assaltés el dubte de si no se li hauria fet a l'acusació popular exercida per Manos Limpias un oferiment semblant al meu".

Manos LimpiasCristina de Borbó"No m'incumbeix fer valoracions sobre la transcendència penal dels fets que relato i em limito només a complir amb el deure de tot ciutadà de posar-los en coneixement de l'òrgan instructor perquè sigui aquest qui les faci".

TRUCADA TELEFÒNICA DE CASTRO A PEDRAZ

Castro precisa en l'escrit que el 22 d'abril passat va tractar amb el degà del partit judicial de Palma, Francisco Martínez Espinosa, de la possibilitat de comunicar-se amb Pedraz per tal de, oferint-se com a testimoni, fer-li arribar aquesta informació.

Abans d'exposar-li els fets, recorda que el va fer partícip de dues "inquietuds" que l'assaltaven: que es pogués interpretar la seva trucada com un "interès personal" a obtenir informació sobre les seves diligències, "així que com menys en sabés, millor"; i que "es desterrés qualsevol equívoc sobre que pretengués advocar pel sindicat Manos Limpias". Després d'això, Castro va decidir presentar l'escrit davant el jutge de l'Audiència Nacional.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

En la missiva, Castro recorda així mateix que, al marge del dia en què Riutord li va traslladar la proposta, havia anat diverses vegades al seu despatx per "intentar obtenir una primícia informativa sobre quina seria la meva decisió" sobre si per segona vegada imputaria o no la Infanta, "rebent sempre com a única resposta que estava valorant tota la documentació que acabava de rebre i que ja se'ls notificaria la resolució pertinent".

Dues setmanes després, el jutge va acordar la citació com a encausada de l'exduquessa, que enmig d'una àmplia expectació mediàtica i un elevat desplegament policial va anar a declarar el 8 de febrer del 2014 als Jutjats de Via Alemanya de Palma.