Artur Mas: "Si la CUP veta el pressupost, el procés queda molt tocat"

Artur Mas reconeix que des que no és president s’ha mossegat més d’una vegada la llengua encara que també assegura que parla amb més llibertat que abans. Les seves paraules traspuen preocupació.

–La CUP ha fet perdre desenes de votacions a Junts pel Sí, diu que no passa res si no s’aprova el pressupost i no condemna la violència en els incidents de Gràcia. ¿Són exemples de la inestabilitat permanent d’aquesta legislatura?

–Si no s’aproven els pressupostos a la CUP no li passa res, però a Catalunya sí. Aquesta és la gran diferència. I Catalunya és la gent. Com va explicar el vicepresident Junqueras, aquest any es poden gastar en polítiques socials mil milions més. Si la CUP diu que no, no li passa res, però la gent de Catalunya perd aquests més de mil milions d’euros.

 

–¿Si la CUP veta els comptes hauran d’explorar una altra aliança?

–Si diu que no als pressupostos, el projecte sobiranista queda molt tocat perquè és evident que el Govern passa a ser un Govern sense possibilitat de tirar endavant. Ara, si la CUP diu que no també hi ha altres forces al Parlament que poden fer un acte de responsabilitat sabent que el projecte sobiranista quedaria tocat per culpa de la CUP.

–Tocat de mort, si han d’anar a buscar els vots d’un partit no independentista…

–Veuríem quines condicions posa aquest altre partit. Però en aquest moment sabem que hi ha un mandat del 27-S per tirar endavant cap a l’Estat català. Dos, hi ha un acord de Junts pel Sí i la CUP a partir del moment en què jo vaig fer un pas al costat. Un acord solemne. Que va tenir un preu no menor, que un president s’apartés per donar lloc a un Govern nou i que la legislatura complís aquell mandat. I la tercera cosa és que perquè aquest Govern pugui funcionar necessita el millor pressupost possible, i és el que s’ha presentat. La CUP ha de decidir si fa honor al mandat del 27-S, si compleix la paraula del pacte, sent com diuen ells molt coherents, o decidir si es carreguen un pressupost que pot donar més de 1.000 milions bàsicament en l’àmbit social.

                                                                                                              

                                    

–¿S’atreveix a fer un pronòstic?

–No, perquè encara que jo tinc un màster en la CUP encara no en tinc un doctorat i encara menys l’honoris causa i ja veurem què faran. Ara ja no és només un partit que està al carrer. És un partit que està al Parlament i al qual la gent va donar una força molt gran perquè tenen una part de la paella pel mànec en el projecte sobiranista. Hem de saber si a més a més de fer agitació al carrer també són capaços de fer el que toca fer quan estàs en un Parlament.

–¿Pot entendre que l’electorat estigui despistat sobre el full de ruta després de tantes propostes? 

–Puc entendre que hi ha declaracions que poden despistar. Però no és la cosa més important. El que és més important per generar confiança i ampliar la base sobiranista és que es vegi que la majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP és sòlida, que s’ha donat un termini i durant aquest termini no hi ha d’haver altercats parlamentaris. Si la gent veu una baralla permanent perd confiança perquè es pot convertir tot en una olla de grills. ¿Sobre la resta? Crec que tots hauríem de respectar que el principi ha de ser que abans de prendre les últimes decisions transcendents hem de passar del 50%.

–Vostè és dels que pensa que el referèndum pactat és impossible, però la independència no seria gaire més fàcil, ¿no?

– No, però hi ha una diferència. Tot el que significa pactar prèviament amb l’Estat depèn de les dues parts; la proclamació de l’Estat català en algun moment pot dependre només de Catalunya. Una altra cosa és que després de fer el pas definitiu vulguis pactar les condicions amb l’Estat i això ho farem sempre. 

–CDC vol créixer cap al centre però té el llast de les retallades. 

–El pressupost d’ara ja no el representa un conseller de CDC, ara el representa un d’ERC, el president d’ERC. I és un pressupost autonòmic. Aquesta és la realitat. No ho critico, ho aplaudeixo com a exercici de realisme que permet explicar que el que es feia abans no era la mania retalladora d’una dreta neoliberal insensible, sinó la punyetera realitat del país que s’havia de gestionar, com ara es veu.

–Veient els resultats electorals, ¿no creu que hi ha molta gent que els retreu falta de sensibilitat?

–Per desconeixement total. 

–Un altre llast per a CDC són els escàndols de corrupció. En el cas Pujol s’ha obert una nova línia d’investigació que apunta que els bancs van pagar comissions per gestionar les nòmines dels funcionaris. ¿No va sospitar mai res?

–No, en absolut. Tant de bo ho comencin tot d’una vegada i tothom es pugui defensar correctament. El que s’ha de subratllar és que en aquests moments s’està en una fase d’investigació. Se’ns atribueix suposats coneixements de determinades coses que estan al marge de la nostra formació política. El que diem és que els problemes que afecten una família no afecten el partit. Això ho han d’explicar ells. 

–¿Alguna vegada han intentat subornar-lo?

–Sí.

–¿Com?

–La manera no sempre és explícita. 

–Expliqui’ns.

–A vegades no t’ho fan arribar directament, ho fan indirectament. Et diuen,’escolta, hi ha una gent’, i no saps qui, ‘que si passés això estarien disposats a fer no sé què’. Quan una persona ocupa càrrecs de rellevància això passa. I has de tenir l’honestedat i la claredat d’idees per dir no. I com que no pots acusar ningú perquè no és explícit, l’única cosa que pots fer és enviar-lo escales avall.

–CDC mira cap endavant però amb noms com el seu, que procedeix del pujolisme.

–De tots els consellers actuals no h’hi ha cap que vingui de l’època Pujol. Tampoc els principals alcaldes. En el partit alguns vénen d’aquella època però el que és natural és que a partir del pròxim congrés deixin d’estar a la primera fila. En el meu cas és cert que sóc d’aquella època encara que crec que ningú em pot acusar de no saber-me apartar. La meva responsabilitat és engranar bé el nou projecte i no perdre el meu capital polític en el món convergent i en el sobiranista. Els que em volen veure apartat de tot no ho aconseguiran i els que pensen que jo he de tornar a ser-ho tot tampoc ho aconseguiran.

                                                                                                                            

–¿Quan veu les imatges de Gràcia què pensa?

–Diverses coses. La violència gratuïta no es pot justificar. No és una pel·lícula de Mossos dolents, manifestants bons. I penso que és un gran fracàs de l’alcaldessa. Ens va dir que venia de l’activisme i venint d’on ve delega el diàleg amb els okupes i violents en els veïns. Aquesta ha de ser la seva tasca. 

Notícies relacionades

Homs afirma que hi ha actituds a la CUP "que no són pròpies de demòcrates"

La CUP presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat

–¿Què hauria d’haver fet Colau, seguir pagant el lloguer del local com va fer Xavier Trias?

–Jo no dic això. El que hauria de fer és guanyar temps i parlar amb la gent com va fer l’alcalde Trias i buscar solucions perquè poguessin seguir fent la tasca de barri que feien sense ocupar necessàriament aquell local. Se’ns va dir que l’alcaldessa serviria per a aquestes coses i serveix per al contrari. On no teníem la bronca, ara la tenim.