RELLEU A LA FORMACIÓ VERD-I-ROJA

Alberto Garzón agafa el testimoni de Cayo Lara al capdavant d'IU

Les votacions dels simpatitzants converteixen aquest dilluns el diputat en el nou coordinador federal

 

  / AGUSTÍN CATALAN

2
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

IU entra en una nova dimensió. Alberto Garzón es convertirà aquest dilluns en el nou coordinador federal d'IU en substitució de Cayo Lara, després de ser ratificat per la votació de les seves bases, que es donaran a conèixer al migdia. Encara que l'Assemblea General no se celebrarà fins al cap de setmana que ve, l'elecció dels simpatitzants situa de facto el malagueny en el lideratge d'una coalició que no només viu un relleu generacional sinó que muta cap a un nou projecte polític. 

En aquesta nova fase, Garzón podrà finalment aplicar la seva visió del que ha de ser la nova IU en un context de canvi polític, davant les tesis identitàries que ha imposat la vella guàrdia fins ara. 

En aquesta nova fase, el líder vol recolzar-se en les figures de Julio Anguita i Gerardo Iglesias, dos dirigents històrics que en el seu moment no van aconseguir construir una majoria social, però que ara, amb l'arribada de Podem a l'escenari polític, reivindiquen la conquista hegemònica i tracen com a estratègia el suport al partit morat. Per Anguita, la victòria de Garzón com a coordinador federal i el moment històric permetran a IU abandonar el conformisme  conformismede l'esquerra com a defensora de valors purs però amb incapacitat de governar, per convertir-se en una força amb possibilitats reals d'arribar al poder a les institucions. L'èxit, el fracàs i el ritme d'aquest canvi estarà en bona mesura determinat pels resultats electorals que obtingui en l'aliança Units PodemUnits Podem el 26-J. La cara més visible d'aquesta entesa seran els quatre mítings conjunts que Garzón farà amb Pablo Iglesias, a Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Valencià. 

PROS I CONTRES D'UNIR-SE A IGLESIAS

Notícies relacionades

L'acord i les bones expectatives donen oxigen a una organització que agonitzava, amb només dos diputats obtinguts el 20-D i un deute econòmic de 14 milions d'euros. La coalició firmada estableix que Podem rebrà el 76% de les subvencions electorals per vots, mentre que IU es quedarà amb el 24%. Per al sector favorable a la renovació, el pacte dóna ales per iniciar un nou recorregut, permetrà a la força d'esquerres recuperar els seus orígens i superar el derrotisme.

Els detractors, no obstant, descriuen diverses amenaces que poden ser letals: morir diluïts en la identitat de Podem o seguir sent l'eterna frontissa de l'esquerra. Addueixen que en el seu futur hi tindrà tant a veure la gestió que faci Garzón davant l'organització com el poder que aconsegueixi aconseguir Iglesias el 26-J i en eleccions posteriors. No en va, recorden, el secretari polític Íñigo Errejón, va assenyalar que l'aliança ha de ser merament "instrumental" i cenyir-se al context històric de la repetició de comicis, donant per fet que Podem i IU només són un matrimoni de conveniència amb un objectiu puntual: aconseguir trencar el bipartidisme i guanyar el poder.