El jutge dels ERO processa Chaves i Griñán per prevaricació

Els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán s'asseuran al banc dels acusats pel cas dels ERO fraudulents pagats amb diner públic. El jutge de reforç del Jutjat d'Instrucció 6 de Sevilla, Álvaro Martín, ha acordat avui que s'obri judici oral contra ells i 25 ex alts càrrecs regionals per un presumpte delicte continuat de prevaricació, i un delicte continuat de prevaricació en concurs amb un altre de malversació de cabals públics respectivament. El jutge dóna per vàlid que hi va haver informes previs alertant de la situació i que per tant “no era possible desconèixer” el repartiment arbitrari de fons a la Conselleria d'Ocupació i que s'estava posant en risc “l'erari de la Junta d'Andalusia”. El frau puja a no menys de 854 milions d'euros. Els dos dirigents, que estudien recórrer la sentència, ja han anunciat que renuncien a la seva militància al PSOE.

La sentència de processament, que suposa el sobreseïment de la causa sobre 24 dels 51 imputats, arriba a les portes d'una campanya electoral i afecta el discurs que va mantenir sempre el PSOE andalús que el frau es reduïa a “quatre lladres” i que mai van actuar al no tenir coneixement del que passava. Així, el jutge estima que “concorren elements suficients per sostenir, encara que sigui indiciàriament, que coneixien la il·licitud del sistema que estaven instaurant i, per tant,  no s'ha d'admetre la seva adduïda ignorància”.

D'aquesta manera, el jutge estima que els expresidents, sis exconsellers i diversos viceconsellers i directors generals són “responsables de generar, implantar, mantenir i impulsar” entre els anys 2000 i 2011, i des del govern de la Junta d'Andalusia i en l'àrea de la Conselleria d'Ocupació, un procediment específic que “eludint els controls establerts i a través de modificacions il·legals de partides pressupostàries, va obtenir fons públics i va establir la manera de gastar aquests cabals públics de manera arbitrària i discrecional”.

Pel jutge, “no era possible desconèixer els greus fets que es posaven en relleu en l'informe”, de manera que “qui va decidir prosseguir amb la praxi instaurada ho va fer assumint totes les seves conseqüències”, és a dir, sabent que els fons públics eren posats “en mans de persona no autoritzada per disposar-ne, que aquesta persona els repartia amb total discrecionalitat o arbitrarietat, sense justificar els motius de la concessió, sense controlar el destí dels fons concedits, assumint obligacions de manera discrecional i comprometent amb això l'erari de la Junta d'Andalusia”.

Així, el jutge assenyala en la sentència que s'aprecia “una pluralitat d'autoritats o funcionaris que han instaurat un procediment de repartiment de fons públics, originalment destinats a ajudes i subvencions”, que eren utilitzats pel director general de Treball de la Junta (Javier Guerrero) malgrat no ser competent per a això fins a una disposició dictada el març del 2010. Fins aquella data, es va valer d'un “sistema mancat de les elementals exigències de publicitat i control, sense atendre els fins propis per als quals aquests fons estaven destinats, tot això durant un període de més de deu anys i sobre un import superior als 850 milions d'euros”.

ALERTES DES DEL 2005

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

En el cas de Griñán (en la seva qualitat d'exconseller d'Hisenda) i els exconsellers regionals Jose Antonio Viera Chacón, Antonio Fernández García, Francisco Vallejo Serrano, Carmen Martínez Aguayo, així com de 12 ex alts càrrecs de l'administració andalusa el jutge Martín estima que hi ha indicis suficients per imputar un delicte continuat de prevaricació en concurs medial (com a pas necessari per cometre un altre delicte) amb un delicte continuat de malversació de cabals públics. Ho argumenta assenyalant que són persones que des de l'any 2005 coneixien els informes de la Intervenció General de la Junta d'Andalusia en què s'advertia que el director general de Treball, Javier Guerrero, estava atorgant ajudes de manera arbitrària, sense procediment, i incomplint les garanties i fins propis de les ajudes i subvencions a les quals es destinaven aquelles partides, “i no van fer res per evitar-ho”. La pena a la qual s'enfronten segons el Codi Penal oscil·laria entre els 4 a 8 anys de presó.

Així mateix, el jutge encausa per un delicte continuat de prevaricació l'expresident Manuel Chaves i els exconsellers Gaspar Zarrías i Magdalena Alvarez, així com cinc alts càrrecs, al considerar acreditat que aquestes persones disposaven “il·legalment, i amb coneixement d'això, de fons públics”. Els responsabilitza a més d'“haver instaurat i mantingut un sistema per a la concessió d'ajudes i subvencions contrari a dret, així com per dotar-lo de fons de manera irregular”. La sentència recorda que el delicte de prevaricació no comporta penes de presó però sí la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant 7, 10 o més de 10 anys.