Corrupció, un mal trago electoral

No es pot afirmar que Espanya sigui un país on la corrupció passa factura definitiva a les urnes. Almenys fins ara. En una simple comparativa entre els escàndols que cada partit carrega a les espatlles, els seus resultats en els últims temps i els baròmetres del CIS que estudien els índexs de confiança ciutadana es pot concloure, amb excepcions, que els efectes d’aquesta plaga perjudiquen més la credibilitat dels polítics en general que dels mateixos protagonistes en particular. I també afecta la marca del país a l’exterior, com va evidenciar un estudi presentat per Mariano Rajoy en persona la setmana passada. 

 De tota manera, la difusió dels casos per corrupció que estan sent investigats o jutjats sí que comporten un mal trago electoral per als candidats. Carnassa de campanya –que comença oficialment aquesta setmana–, tensions internes i alè d’indignació social (¿i d’abstenció?) just quan el focus es fixa en la política. Amb risc de provocar una certa asfíxia en els partits en el moment més inoportú o de ser objecte d’una futura comissió d’investigació parlamentària, que des de fa un any proliferen en les diferents administracions i amenacen de continuar augmentant. 

 

 EN VIGÍLIES DE LES ELECCIONS / La cosa es pot tornar encara més indigesta quan alguna novetat esclata dies abans d’anar a votar, com li ha passat al PSOE, protagonista de l’última: els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán seuran al banc dels acusats (el primer per prevaricació en el cas dels ERO i el segon per aquest delicte i pel de malversació de cabals públics). Això quan semblava haver passat la ressaca per la caiguda del ja exlíder a Galícia, José Ramón Gómez Besteiro, després de 10 imputacions per corrupció i quan Units Podem, de la mà de Pablo Iglesias, intenta superar els socialistes en unes eleccions amb un pronòstic d’allò més complicat. 

 Pel que fa a la maleta de corrupció, el PP afronta la recta final cap al 26-J havent superat el límit de pes que els més tolerants podien qualificar de raonable. S’han airejat les tibantors entre la Moncloa i alguns dels vicesecretaris de l’organització per la gestió dels casos Gürtel o Bárcenas, o que aquests mateixos vicesecretaris –Andrea Levy, Pablo Casado i sobretot Javier Maroto– s’han enfrontat sense dissimular a veterans com Rita Barberá per la seva relació amb l’escàndol Imelsa a València, o Francisco Granados, exconseller madrileny empresonat i presumpte capitost de la trama Púnica. Encara queden ressons de la dimissió d’Esperanza Aguirre com a presidenta de la seva formació a Madrid o de la de l’exministre José Manuel Soria per haver mentit sobre els seus negocis familiars en paradisos fiscals. Malgrat tot, els populars continuen sent favorits en les enquestes i van guanyar el 20-D. La corrupció a Espanya colla, però no ofega. 

 A més a més, en aquestes jornades encara preelectorals s’ha conegut que segurament Miguel Arias Cañete, comissari a la UE, s’haurà d’explicar davant una comissió de l’Europarlament pel cas Acuamed i per l’aparició del nom de la seva dona en els papers de Panamà. I que el president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, és investigat per la Guàrdia Civil per possible vinculació a la Púnica (de la qual s’ha fet públic fa només uns dies una altra part del sumari, per cert). Al murcià Sánchez el vigila de prop el seu soci en el govern regional, Ciutadans, que amenaça de retirar-li el suport si és imputat. Al capdavall, Albert Rivera també està de campanya i torna a fer una vegada més bandera de la lluita anticorrupció. 

 

Notícies relacionades

El pres Francisco Granados no fa presoners

El fiscal demana 5 anys i 2 mesos de presó per a Oriol Pujol pel 'cas ITV'

 GRANELLADES TARONGES / ¿És que els taronges no han patit cap granellada corrupte? D’haver-n’hi, n’hi ha hagut, però bastantes menys comparades amb el que s’ha descrit. La número tres a Madrid, Eva Borox, va haver d’abandonar C’s per la seva relació amb la xarxa Púnica. També han tingut alguna baixa arran dels papers de Panamà i problemes a Múrcia per pagaments irregulars en el 20-D. Pel que fa a Podem, fa mesos que hi ha tempesta per un suposat finançament des de Veneçuela i fins i tot l’Iran. Però encara no se sap ben bé si a més de trons mediàtics caurà aigua, perquè els tribunals, fins ara, han donat la raó als de Pablo Iglesias arxivant les causes. El més semblant a una ovella negra ha sigut Juan Carlos Monedero, que va marxar per les seves irregularitats amb Hisenda. 

 Catalunya tampoc se salva d’aquest mal, que una altra vegada rondarà per la campanya: Oriol Pujol s’ha convertit en el primer integrant del clan familiar que pot anar a judici pel cas ITV. L’assumpte preocupa els convergents. Una altra pedra més en el camí per a l’aspirant al Congrés, Francesc Homs.