Meritxell Batet: "On no hi és Pablo Iglesias aconseguim tancar acords"

–¿Què els diria als que l’acusen de ser una paracaigudista del PSOE? 

–Doncs que s’equivoquen totalment. No em sento així en absolut, més aviat al contrari: em van veure com a paracaigudista a Madrid perquè Barcelona és la meva ciutat, he sigut diputada per Barcelona totes les legislatures menys l’última, en què es va voler posar un accent català en la candidatura de Madrid, que buscava que se sentissin reconeguts tots els territoris.

–Té el repte de remuntar els pitjors resultats de la història del PSC. ¿Quina és la seva recepta per aconseguir-ho? 

–Molta sinceritat, molta honestedat, creure fermament en el nostre projecte, el millor, el més viable i que a més és molt il·lusionant. Fer que Catalunya torni a ser gran, aquestes ganes de canviar Espanya, vocació del catalanisme clàssic. El PSOE diu des de fa temps que hi ha un problema polític i que cal buscar solucions. 

–¿La reforma federal és la millor oferta que podrà tenir Catalunya?

–De moment és l’única oferta, l’única solució política la donen els socialistes. I això passa per aprofundir en l’Estat federal, tocar competències i Senat, millorar autogovern... Quan el PSOE parla d’organització territorial de l’Estat implica reconèixer una crisi territorial, el problema de l’encaix de Catalunya a Espanya. El problema del Partit Popular és que ni tan sols reconeix que hi ha un problema polític. Davant un problema polític s’ha de donar una solució política i no judicial, que és el que ens ofereix el PP. Pedro Sánchez ofereix un pacte polític amb Catalunya. 

–¿Quina és exactament la proposta d’acord bilateral per respectar la «singularitat catalana»?

–Que s’ha de clarificar el repartiment de competències, reconèixer competències exclusives de Catalunya (moltes poden estar a l’Estatut però no tenen reflex a la Constitució) i principis en els models de finançament que es negociïn. Tenim la nostra proposta de pacte fiscal federal. Es necessita reconèixer la singularitat de Catalunya respecte als drets històrics i que es configuri un Senat on les veus dels diferents territoris puguin tenir un protagonisme per contribuir de forma decisiva al cogovern. 

–¿Cal acabar amb el cafè per a tothom?¿S’ha de fer entendre que la igualtat no és el mateix que l’homogeneïtat? 

–Nosaltres no renunciem a la igualtat perquè és una de les raons de ser de qualsevol partit socialdemòcrata. Però igualtat no vol dir homogeneïtat ni tampoc uniformitat. Hi pot haver diferències, de fet ja hi ha diferències. I això no vol dir un tracte desigual, que tinguin més privilegis. Nosaltres pensem que la diversitat d’Espanya és una virtut, no un problema o un embolic, com li agrada dir a Mariano Rajoy. Per a nosaltres és tot al contrari. El que volem és que tots aquests accents siguin protagonistes.

–Vostè va estar en les negociacions després del 20-D. ¿El referèndum realment va ser l’escull, com alguns han argumentat?

–En les negociacions amb Podem, que van ser molt breus perquè no van voler asseure’s pràcticament a la taula, no vam parlar de continguts. Ells bàsicament van posar sobre la taula el repartiment de cadires. Aquest va ser el verdader escull, que Podem no tenia una voluntat sincera d’arribar a un acord. Aquest és el resum. I la prova que les polítiques no van ser el problema és que quan Compromís va fer l’oferta d’acord de 30 punts nosaltres n’acceptàvem 27 sense tocar ni una coma. I en tres hi introduíem tres matisos. Els continguts, les polítiques, els motius per governar, les emergències que es volien atendre no eren el problema.

–¿El problema era Pablo Iglesias? 

–Constato que on no hi és Pablo Iglesias som capaços d’arribar a acords, tant en ajuntaments com en comunitats autònomes. El PSOE no ha fallat en el canvi on ha sigut possible. Barcelona n’és un exemple clar, però també València, Saragossa o fins i tot Madrid, sense demanar res a canvi, perquè crèiem que era possible un canvi en aquestes ciutats, en la majoria de les quals havia governat el PP. Això es podria haver fet al Govern, i ara tindríem un president socialista. Podríem haver aprovat l’ingrés mínim vital, el decret de pobresa energètica, beques per als joves que estan deixant la universitat perquè els seus pares no els la poden pagar... Tot això podria ser realitat avui i el que tenim és Rajoy. I ha sigut una decisió del senyor Iglesias, que va votar dues vegades en contra de la investidura d’un Govern socialista.

–¿Serà possible aquest Govern a la barcelonina o descarta un pacte amb Iglesias? 

–Podem ha de reflexionar sobre com vol utilitzar el seu capital de vots. Els cinc milions que va aconseguir el 20-D van servir per mantenir Rajoy a la Moncloa. S’ha de plantejar si a partir del 26-J els seus vots serveixen per fer Pedro Sánchez president o si torna a fallar al canvi de polítiques i de concepció política que esperen els ciutadans.

–Si Podem els supera, ¿farien president Iglesias? 

–Això no passarà. El PSOE no quedarà per darrere de Podem. El PSOE surt a guanyar les eleccions. La millor garantia perquè es produeixi un canvi de Govern és que el PSOE guanyi les eleccions. Si una immensa majoria de ciutadans vol que Rajoy deixi de ser president s’han de preguntar a qui veuen com a president. Pedro Sánchez és l’única alternativa factible.

Notícies relacionades

Meritxell Batet, la negociadora catalana de Pedro Sánchez

Manuel Cruz serà el número 2 de la llista del PSC

–¿Està només en joc el nou Govern o també l’hegemonia de l’esquerra en la pròxima dècada? 

–Hi ha moltes coses en joc. Espanya ha d’afrontar grans reptes que requereixen una resposta forta i simultània: la crisi econòmica, social i institucional. L’esquerra ha d’estar liderada pels partits que transformin la realitat. Està molt bé indignar-se, nosaltres ens indignem com els que més davant la injustícia social, però després aquesta indignació s’ha de saber canalitzar en propostes concretes. I això només ho fan els partits socialdemòcrates.