La CUP intenta cauteritzar la ferida interna oberta pel veto als pressupostos

Jugant amb el nom que s'amaga rere l'acrònim CUP, es pot dir que la força anticapitalista va arribar el 27 de desembre a l'estat temporal de candidatures de divisió (més que d'unió) popular i, gairebé sis mesos després, segueixen igual. Una divisió entre el sector més anticapitalista i el més independentista, quedi dit, circumscrit a com relacionar-se amb Junts pel Sí, amb ERC i, sobretot, amb CDC. A l'empat a 1.515 de l'assemblea de Sabadell, al desembre, sobre si s'havia d'investir Artur Mas com a president, l'ha seguit, dimarts, un empat dins de la CUP en el consell polític que havia de decidir si es retirava l'esmena a la totalitat als pressupostos o no.

El consell polític ampliat al grup d'acció parlamentària de la CUP l'integren els representants de les 13 assemblees territorials que té la CUP distribuïdes pels territoris de parla catalana. S'hi sumen, a raó d'un representant per entitat, les associacions que integren la Crida Constituent, amb qui, formalment, la CUP va concórrer en coalició el 27-S. Els representants de les territorials, és a dir, estrictament la CUP, es van dividit exactament per la meitat pel que fa al veto als comptes. Empat a 24. Del 1.515 a 1.515 al 24 a 24. Només el vot de les associacions va decantar la balança fins al 26 a 29 definitiu (a què s'han de sumar tres abstencions).

TENSIÓ EN EL CONCLAVE

Anna Gabriel, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha assegurat que no hi ha risc de fractura a la CUP. “És normal que hi hagi debat en el si d'una força, com tants altres que tenim i que no generen tanta atenció”. I la reunió va ser tensa. Molt tensa, segons un dels participants. Hi va haver nombroses intervencions, entre els que defensaven que el Govern s'havia mogut i els que no.

La preocupació interna és extrema perquè els dos sectors creuen que la tensió pot generar cansament en el si del partit. Uns perquè consideren que s'ha tibat massa la corda amb Junts pel Sí, altres perquè es qüestioni constantment les decisions preses quan no agraden. Ja va passar, al·leguen aquests últims, amb les nombroses votacions i reunions que es van portar a terme per decidir sobre la investidura.

En el fons, dues qüestions. Una, les diferències estratègiques. Els més crítics es lamenten que els favorables al pacte hagin assumit sense el més mínim escarafall internament que el Govern està incomplint reiteradament el full de ruta sobiranista (en qüestions com la no-desobediència al TC o en incompliments de decisions del Parlament en polítiques socials, en matèria educativa, per exemple). El sector més crític es lamenta que serà ara el president Puigdemont qui acusarà la CUP d'haver trencat el pacte, cosa que obligarà els anticapitalista a actuar a la defensiva.

LA QÜESTIÓ DE LA QÜESTIÓ (DE CONFIANÇA)

A curt termini no sembla que la sang pugui arribar a l'assemblea. En la força anticapitalista s'entenia, abans que Puigdemont anunciés la presentació de la qüestió de confiança, que de cara a la tardor, i per preparar els pressupostos del 2017, s'obrís una nova finestra d'oportunitat per pactar uns nous comptes. No s'entenia, per tant, a la CUP, com una qüestió límit, com va reconèixer el mateix diputat Joan Garriga a l'hemicicle, quan va intervenir per valorar l'anunci del president, però sí, evidentment, un seriós contratemps. "Mantenim l'esmena a la totalitat i ens posem a treballar amb qui estigui disposat en els pressupostos de l'any que ve perquè puguin entrar en vigor l'1 de gener. Aquests pressupostos sí que han de ser els de la ruptura", havia afirmat Gabriel.

Notícies relacionades

L'oposició rebutja els comptes per secessionistes (C'S) i continuistes i de "dretes" (PSC i CSQP)

Puigdemont dóna per trencat el pacte d'estabilitat amb la CUP

Durant el dia, la divisió va ser més que visible amb els tuits de l'exdiputat Antonio Baños i del regidor de Girona Lluc Salellas en què es mostraven decebuts per la decisió del consell polític de la formació anticapitalista.

Des de l'àmplia minoria d'ahir, amb la sensació de perdre un llençol a cada bugada, d'anar isolant-nos, de perdre humilitat. Aspror!

— lluc salellas vilar (@llucsalellas) 8 de junio de 2016

Francesc Ribera 'Titot', regidor a Berga, s'expressava de manera similar i va demanar a la CUP una proposta concreta.

Quan es presenta una esmena a la totalitat sempre hi ha d'anar grapada una proposta alternativa.

— Francesc Ribera ✊🇪🇭 (@francescribera) 7 de junio de 2016