Anna Gabriel: "Si el Govern no negocia amb la CUP no respectarà el 27-S"

–¿Els va sorprendre que Puigdemont plantegés la qüestió de confiança?

–Els pressupostos no formen part de la investidura i així es va preguntar al seu dia. Diversos ens van dir que si no s’aprovaven els comptes es prorrogaven i que amb modificacions de crèdit es faria el que fos. Amb aquests antecedents, topar-se amb aquesta duresa discursiva és clar que ens va deixar desubicats. També estem davant un president que, a més d’armar una majoria per a l’estabilitat, ha de consolidar un lideratge.

–¿La CUP ha comès un error tàctic no deixant passar ara els pressupostos per després negociar-los?

–Jo crec que no. Una vegada han entrat a tràmit, el que es pot fer, amb esmenes, és molt limitat. S’han magnificat les opcions de canvis. No hi ha opció d’incorporar nous ingressos ni de moure partides entre conselleries. Quan acumulem retallades per 6.000 milions i ara se’n posaven 870 és obvi que hi ha camí per recórrer.

–Però aquests 870 milions es perden.

--No és veritat. I això és jugar amb la pobresa. És inadmissible perquè aquests diners es poden incorporar, mitjançant ampliacions de crèdit i els excedents de l’execució del pressupost del 2015. I es poden modificar partides, per exemple, limitar el nombre d’alts càrrecs.

–¿Puigdemont i Junqueras juguen amb la pobresa?

–Tots aquells que no expliquen quin marge té una pròrroga pressupostària i què es pot fer per mitigar la pobresa ho fan. 

–¿Què pensen quan escolten tantes lloances a la coherència de la CUP?

–Ni hem mirat a l’Estat ni als interessos dels partits unionistes. No ens pot mediatitzar l’ús interessat dels nostres actes. 

-Artur Mas diu que si aquesta fos la CUP de David Fernàndez les coses haurien anat diferent.

--No hi ha una CUP bona i una de dolenta. La diferència és que la passada legislatura la CUP no podia alterar cap votació i que ara, sí. No hem canviat. Els discursos de David Fernàndez en la passada legislatura van ser molt més durs que els d’aquesta setmana. 

–Sí que sembla que hi hagi dues CUP.

–No. Hi ha posicions diferents en alguns assumptes. Interpretar que del resultat de la democràcia interna, en forma de sís i nos, se’n deriven dues CUP, és erroni. 

–¿Creu que s’oculta una intenció de fragmentar la CUP darrere d’aquest discurs de bons i dolents? 

–Som molt incòmodes, per als partits d’ordre i per a determinades esquerres. Per a molts seria millor que no existíssim.  

–Si la CUP d’ara és la mateixa que la de la legislatura anterior, ¿el problema radica en Convergència? 

--Han eclosionat les convergències. Hi ha interessos diferents a CDC. Hi ha empresaris que reclamen la recuperació de l’espai que havia ocupat sempre. Si no hi hagués la campanya és probable que el debat hagués sigut diferent.

–¿La molestan les andanades que els dedica Francesc Homs?

–No deu tenir un projecte polític sòlid si li cal citar la CUP cada dia.

–¿La decisió sobre què votar en la qüestió de confiança pot partir la CUP?

–No. Vull pensar que Puigdemont no la plantejarà en clau partidista. Servirà per posar un programa polític i que aquest no entrarà en contradicció amb el que Junts pel Sí va defensar en campanya. 

–El suport inclourà l’acceptació dels pressupostos del 2017.

–El que seria idoni seria començar a treballar en els comptes del 2017. I arribar a acords.

–¿La CUP se sent fins i tot sòcia de Junts pel Sí?

-Les polítiques exposades en la qüestió de confiança tindran com a eix la ruptura amb l’Estat i això no ho comparteix amb cap altre grup a la Cambra. No és que ens considerem socis, és que, si ells van per aquí, compartirem les polítiques. 

–Però si ara han trencat, què els fa pensar que a la tardor serà diferent?

–Discrepo de la imatge de ruptura. Són decisions polaritzades. No es pot retirar una esmena a la totalitat a mitges. Nosaltres ens mirem la política en funció del que s’ha vingut a defensar. 

–El Govern diu que no negociarà prèviament amb la CUP. 

–¿Com s’atreveixen a plantejar això i al seu torn respectar el resultat del 27-S? Com poden dir amb tanta seguretat que no pensen negociar amb nosaltres, que som l’altra única força independentista que hi ha a la Cambra. No sumen en clau secessionista. ¿A què respon aquesta conducta?

–Potser estan enfadats.

–A un polític se li ha de suposar que és capaç de superar el cabreig.

 

–Ells se senten enganyats. ¿I vostès? 

–Sí. Mai se’ns va dir que la conseqüència de la negociació pogués ser la que s’ha generat. Ens van apuntar que els comptes eren importants, com per a tot Govern

–Però que no posava res en perill.

–Evidentment.

–Si li haguessin dit a la CUP que sí que podia posar en risc la legislatura, ¿haurien canviat les coses?

–No ho sé. ¿Per què van negociar si suposadament estàvem obligats a votar-los? És contradictori. 

–Després de la seva conferència econòmica res feia preveure que hi hauria una esmena a la totalitat.

–No podíem intuir que els comptes s’emmarcarien en l’àmbit autonòmic i amb un augment de la despesa social que deriva només del descens dels interessos del FLA. D’algú que va prometre no recolzar més pressupostos autonòmics i que ara és conseller d’Economia [Oriol Junqueras] no t’ho esperes.

–¿La declaració del 9-N és paper mullat?

-Per a nosaltres, no. I tampoc entenc perquè no se li exigeixen més explicacions a Junts pel Sí de per què no compleix amb la declaració.

Notícies relacionades

La CUP justifica el seu 'no' als Pressupostos per la negativa de CDC a canviar impostos

Anna Gabriel també es queda sense croissant

–El referèndum unilateral, ¿és processisme?

-És l’antítesi. Processisme és no explicar com resoldre una legislatura en la qual hi ha una majoria que permet anar cap a la ruptura, però que fins i tot no ha aconseguit el 51% a favor de la secessió.