Dues setmanes decisives

 L'enquesta preelectoral que avui presenta EL PERIÓDICO dibuixa un panorama per al 26-J pràcticament igual al del 20-D, si no fos per una important novetat: l’acord entre Iglesias i Garzón trastoca la correlació de forces a l’esquerra i situa un pacte entre Units Podem i el PSOE més a prop de la majoria absoluta que no pas llavors. 

 De fet, la coalició liderada per Pablo Iglesias obté un resultat similar al que Podem i IU van recollir per separat el 20-D, però el fet de compartir una mateixa llista els permet, per una banda, superar el PSOE i, per l’altra, aprofitar millor els vots rebuts quan arriba el moment de repartir els escons. D’aquesta manera, amb uns resultats similars, Units Podem obté una quinzena de diputats més que el 20-D, en detriment no només del PSOE, sinó també de la resta de partits i en particular del PP. 

 Ara bé, no tot són bones notícies per a la formació morada, ja que els votants d’IU no semblen del tot seduïts per Pablo Iglesias . El cap de llista de la coalició obté un nota discreta entre l’electorat d’IU, un 5,1, i només un terç dels votants que el 20-D va optar per Alberto Garzón cita ara Pablo Iglesias com el seu candidat a la presidència del govern. Ara bé, a l’hora d’acudir a les urnes, els votants d’IU són fidels a les directrius del seu partit i gairebé un 70% declara que optarà per Units Podem, no gaire lluny del 80% que es registra entre els que el 20-D van optar per Podem. La capacitat d’ Iglesias per mantenir la fidelitat dels votants d’IU durant tota la campanya, tenint en compte els dubtes que genera la seva figura entre ells, serà clau per assegurar-se un bon resultat. 

 En qualsevol cas, en aquest moment, el PP guanyaria les eleccions generals amb un resultat pràcticament igual que el del 20-D, tot i que es podria traduir en fins a deu escons menys que llavors. Els populars són els que presenten un electorat més fidel, però hauran de treballar per atraure nous votants si volen aspirar a alguna cosa més que a repetir els resultats dels últims comicis. 

 En canvi, el PSOE és, de les quatre grans formacions, la que presenta una fidelitat més baixa i la que pateix més fugues de vot cap a altres formacions, especialment cap a Units Podem i Ciutadans, tot i que també en recupera d’altres. Així les coses, els socialistes hauran de treballar de valent per igualar els resultats del 20-D i retallar l’avantatge que a hores d’ara els porta la coalició liderada per Iglesias. Aturar les fugues de vot cap a altres partits hauria de ser la seva prioritat, però és una missió complexa tenint en compte que en pateix al mateix temps cap a la dreta i cap a l’esquerra. 

 Finalment, cal parlar de Ciutadans, que milloraria d’una manera sensible els seus resultats obtinguts el 20-D gràcies als transvasaments de vot que continua rebent des de les files del PP i el PSOE, tot i que s’ha de mantenir alerta perquè una part significativa del seu electorat es mostra dubitatiu i podria fluctuar en funció de com es desenvolupi la campanya. 

 Precisament, el mes de desembre passat la campanya va ser decisiva i els resultats finals van variar de manera significativa respecte de les enquestes preelectorals portades a terme tres setmanes abans, especialment en el cas de les formacions emergents. 

 Ara bé, aquesta vegada la situació de partida és diferent, ja que Units Podem entra a la campanya mostrant una gran fortalesa i onejant la bandera de la polarització amb el PP. La capacitat de resistència del PSOE davant de les crides al vot útil per part d’Units Podem i a les crides a la moderació per part del PP i Ciutadans serà clau, no només per veure com s’acaben de configurar els partits d’esquerra a Espanya, sinó també per veure quin pes tindran al Congrés davant el bloc format per PP i Ciutadans i, com a conseqüència, quins pactes postelectorals s’acaben dibuixant. 

 

Notícies relacionades

En Comú Podem repetirà victòria a Catalunya i C's superarà una CDC en caiguda lliure

ERC busca la via per recuperar militants

 

*Analista de GESOP