L'esquerra vorejarà la majoria absoluta el 26-J

Tan històric com ho és el simple fet d’haver hagut de repetir unes eleccions davant el fracàs dels partits ho pot ser el resultat del 26-J. Després d’haver elegit com a aliat preferent Ciutadans per intentar governar, el PSOE avança sense remissió cap a la pèrdua de l’hegemonia de l’esquerra política a mans d’Units Podem. El gir que va consignar el CIS es consolida ara en l’enquesta preelectoral del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, que atorga la medalla de plata a la coalició de Pablo Iglesias. El triomf tornarà a ser per a Mariano Rajoy, però, tot i així, podemistes i socialistes (si aquesta vegada tots dos ho volen) tindran relativament senzill formar govern, ja que plegats acaricien la majoria absoluta. El bloc de la dreta, PP i Ciutadans, perdria força i tindria una mica més complicat el trencaclosques de les aliances en un Congrés tan fragmentat com el d’aquesta 'legislatura interrupta'.

La unió de Podem i IU reportaria a l’esquerra alternativa una quinzena d’escons més que en els comicis del 20-D i propiciaria que el bloc progressista rebés un fort impuls, en la forquilla més alta, fins als 172 diputats, a tan sols quatre de la majoria absoluta. Units Podem obtindria el 24,5% dels vots (mig punt més que al mes de desembre) i entre 84 i 88 parlamentaris. Fa sis mesos, la suma de les marques de Pablo Iglesias i Alberto Garzón va ser de 71 representants. La coalició, que Podem va menysprear de cara al 20-D, es demostraria fecunda: un de cada 10 votants del PSOE elegirien ara la papereta d’Units Podem, que també atrauria el 8% dels votants d’ERC, amb la qual cosa apuntalaria la nova victòria d’En Comú Podem a Catalunya. I a més de desplaçar els socialistes fins a la tercera plaça en escons, també li podria arrabassar al PP la condició de primera força en intenció directa de vot, el vot sense 'cuina'. Els populars tan sols tenen una dècima més que els podemistes. 

 

ABANS DE LA CAMPANYA

El treball de camp, efectuat a partir de 1.816 entrevistes, va tenir lloc en els dies previs a l'inici de la campanya electoral, del 3 al 7 de juny.

Just després que el jutge processés els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán pel cas dels ERO i en les mateixes dates de l’agre cara a cara entre Iglesias i Albert Rivera a La Sexta. En aquest context, Pedro Sánchez aconseguiria el 21,2% dels sufragis (mig punt menys que el 20-D) i de 80 a 84 escons, quan al mes de desembre en va aconseguir 90. El PSOE registra la fidelitat de vot més baixa: el 62,5% dels seus votants tornarien a confiar-hi, però en perdria el 24,4%, que es repartiria a parts iguals entre Units Podem i Ciutadans. I l’altre 13% del seu electorat està indecís. El daltabaix no seria més gran perquè l’aliança entre Podem i IU li permetria atrapar el 8% dels votants d’IU i el 5% dels de Podem, que fugirien de la nova coalició entre aquestes dues forces. 

Si la batalla per l’espai «socialdemòcrata» la guanyaria amb claredat Units Podem, a l’ala dreta de l’hemicicle Ciutadans continuaria menjant-se-li terreny al PP, encara que sense grans escarafalls. Rajoy repetiria victòria però aquesta seria una mica més pírrica: el 27,9% dels vots (mig punt menys que el 20-D) i entre 113 i 117 escons (ara en té 123). Per la seva banda, Rivera pujaria gairebé dos punts (del 13,8% al 15,5% dels sufragis) i podria sumar fins a quatre diputats als 40 que va obtenir fa sis mesos. Un creixement limitat com a conseqüència del seu acord amb el PSOE, com demostra el fet que un de cada 10 electors que van apostar per Ciutadans el 20-D assegurin ara que donaran suport al PP, i que dos de cada 10 dubtin de si tornar a confiar en Rivera. 

DISJUNTIVA D'ENVERGADURA

Notícies relacionades

Rajoy és el preferit a Espanya per ser president, i Iglesias, a Catalunya

Units Podem segueix escurçant distàncies amb el PP

La suma de populars i taronges', la forquilla més alta, seria de 161 parlamentaris, dos menys que en l'actualitat. Per poder formar govern, el president en funcions necessitaria una altra vegada l'ajuda del PSOE, via gran coalició o abstenció socialista, opcions totes dues que Sánchez ha descartat del tot al llarg dels últims mesos i de les quals segueix abominant en aquesta campanya. Però el gir a l'esquerra situaria aquesta vegada el PSOE davant una disjuntiva d'envergadura: facilitar la investidura de Rajoy (o d'un altre candidat del PP si Rivera es manté ferm en el seu veto al líder popular) o aplanar-li el camí a Iglesias, la bèstia negra dels barons socialistes. Tot plegat en paral·lel a la més que previsible tempesta interna que es desfermaria al partit després de caure per primera vegada en la història a la tercera posició.

Pel que fa a l'amenaça de l'abstenció per la insòlita repetició electoral, el sondeig del GESOP detecta bastant més mobilització de la que es podria imaginar. Més de la meitat dels espanyols cridats a les urnes consideren que les eleccions del 26-J són molt importants i vuit de cada 10 asseguren que aniran a votar, uns nivells de mobilització lleugerament per sota dels registrats en l'enquesta prèvia al 20-D. Els votants del PP i d'Units Podem són els que es mostren més predisposats a anar a les urnes.