Els vaivens de Podem amb el referèndum

Un dels riscos de la transversalitat, assumeixen a Podem, és haver de comptar amb diferents accents el mateix missatge i fer-lo encaixar, a més, amb el progressiu pragmatisme que, admeten, necessita el partit ara que s'acosta a una posició de Govern. Fidel reflex de la dificultat per modular discursos és la controvèrsia que, sense ser realment innovadora, ha despertat la reflexió de Pablo Iglesias durant el debat electoral sobre el referèndum a Catalunya. El candidat d'Units Podem va repetir el mateix que ha estat dient des que va emprendre les negociacions de governabilitat amb el PSOE en la fugaç i estèril legislatura passada. Que no és cap línia vermella, que opina que és la millor proposta, però que si n'hi ha una altra de millor, està disposat a escoltar-la, perquè a una negociació és absurd anar-hi amb posicions inicials monolítiques.

L'origen de la polèmica és que, per més correcte que resulti el raonament, aquesta afirmació sona substancialment diferent d'aquells missatges que va enviar Iglesias en la campanya del 20-D, quan reivindicava una consulta vinculant com a tema "irrenunciable". En el col·loqui de Primera Plana que organitza EL PERIÓDICO, el líder lila va defensar que seria una condició “sine qua non” per recolzar una eventual investidura de Pedro Sánchez. L'endemà de les eleccions, en la roda de premsa de balanç, va tornar a plantar que és “imprescindible” i es va enorgullir de representar l'única força política estatal que defensa “sense matisos que hi ha d'haver un referèndum”.

A mesura que es va anar endinsant en el terreny pantanós de les negociacions Iglesias va mantenir la defensa del dret a decidir, però va deixar de plantejar-lo en termes tan maximalistes. Va recordar que la seva proposta està inspirada en la que va defensar el PSC amb Pere Navarro, i va reptar el PSOE a presentar una proposta més atractiva. En el document de cessions presentat a socialistes i Ciutadans, estava expressat de manera tan ambiguaambigua que deixava força espai a la interpretació. I per a la negociació. Un diàleg que Iglesias sap que haurà de reprendre amb Sánchez després del 26-J, malgrat  que el candidat socialista es va encarregar de retreure en la seva intervenció al Cercle d'Economia que l'acord no havia sigut possible justament pel referèndum.

En aquests vaivens ha començat a furgar ERC, intentant erosionar la credibilitat d'En Comú Podem, coalició que segons totes les enquestes tornarà a ser primera a Catalunya el 26-J, amb un tema clau. El seu cap de llista nega que hi hagi canvi de posicions. "El referèndum no és una proposta tàctica, sinó estratègica. No és un debat de si són línies vermelles o no", defensa Xavier Domènech, que llança, a més, un compromís taxatiu: "Si governem es farà el referèndum", informa Roger Pascual.

LES BASES VOLEN MÉS ÈPICA

Per aconseguir-ho, saben que necessiten el vot transversal que simpatitza amb el canvi però encara no està persuadit. Per arribar a aquest electorat, Units Podem ha plantejat una campanya moderada, tan serena, que no està entusiasmant tots els militants, desconcertats al veure un Iglesias amb un perfil desconegut. 

Notícies relacionades

Iglesias evita el fang i canvia l'èpica per les dades

Debat a quatre: Adversaris contra natura

El vot dur no va entendre que durant el debat electoral no respongués amb respostes més enèrgiques les acusacions d'Albert Rivera i Pedro Sánchez. El director de campanya, Íñigo Errejón, va intentar calmar els ànims i explicar en un vídeo que va penjar a Twitter que l'estratègia passa per no "enredar-se en el garbuix" d'"infàmies i mentides".

“Iglesias ho va fer bé. Estem fent la campanya per als que encara falten”, va dir, i en to didàctic va avançar que aquesta seguirà sent la directriu fins al 26-J. Per primera vegada, els morats arrenquen una competició electoral en els primers llocs de sortida i això els obliga a fer un esforç infinit de contenció. Menys aires de llegenda perquè els propis ja estan hipermobilitzats. Saben que als que "falten" no els persuadeixen amb cites a Marx amb el puny aixecat.