El 'Fernándezgate' rebenta la campanya

El refrany preferit de Jorge Fernández Díaz és el que cada dia té el seu mal. I el seu maldecap ara no és cap més que salvar el cap, propòsit que sembla que aconseguirà sense problema, almenys fins que hi hagi nou govern. Una altra cosa és el que passi en la pròxima legislatura (fins i tot en el cas que el PP aconsegueixi retenir el poder). De moment, l'únic que podria obligar el ministre de l'Interior i candidat dels populars per Barcelona a renunciar, no ho farà. Per Mariano Rajoy, la filtració de les gravacions en què se sent Fernández Díaz conspirant amb el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, per buscar casos de corrupció que esquitxin dirigents d'ERC i CDC no és motiu de destitució. Al revés. És un episodi que emmarca en una nova teoria de la conspiració de la qual el ministre i home de la seva plena confiança seria, segons el terme utilitzat pel mateix Fernández Díaz, una víctima.

"Hi ha qui intenta aprofitar i pescar en les aigües mogudes, a veure què en treu" i "muntar un problema on no existeix", ha assenyalat Rajoy sense precisar a qui en responsabilitza. "Però jo tinc plena confiança en les explicacions i no tinc res més a afegir", ha rematat el president en funcions. 

GUERRA BRUTA

Les aigües mogudes són les gravacions difoses pel diari ‘Público’ que proven que la guerra bruta contra l'independentisme no era una paranoia d'alguns polítics catalans, sinó que des d'una institució com el Ministeri de l'Interior i des d'una altra com l'Oficina Antifrau, que depèn del Parlament, es va parlar de fabricar informacions que poguessin perjudicar dirigents com el líder d'ERC, Oriol Junqueras.                                                                                                          

Evidentment, tant Esquerra com CDC intenten treure el màxim rèdit del que qualifiquen de "GAL mediàtic", una conversa que el ministre i De Alfonso van mantenir el 2014 per frenar el 9-N però que va més enllà del conflicte obert a compte de l'auge de l'independentisme a Catalunya.

Els fonaments de l'Estat de dret trontollen, per utilitzar un verb amable, quan un ministre descriu amb tota naturalitat una connivència més que sospitosa entre el poder polític i el judicial. Que erveixi de resum aquest fragment:

Fernández Díaz: Això la Fiscalia t'ho afina, fem una gestió.

De Alfonso: Si la Fiscalia em diu: "Escolta, ho he llegit", jo aleshores tanco els informes i…

Fernández Díaz: ¿I en quant de temps ho pots tancar?

De Alfonso: En tres setmanes.

Fernández Díaz: Ho dic perquè una vegada ho tingui la Fiscalia ja pot sortir.

De Alfonso: És clar, si va a la Fiscalia pot sortir tot el que sigui… Jo... Com ha sortit un any i mig després el tema de Jordi Pujol júnior. Nosaltres vam trucar a la Fiscalia l'abril del 2013.

Malgrat que el PP considera que s'intenta organitzar un problema on no n'hi ha, les preguntes sense resposta s'acumulen. Per exemple, en un moment de la conversa el ministre afirma que el president del Govern "ho sap","ho sap" en referència a les gestions de què estan parlant per conspirar contra l'independentisme. I prossegueix assegurant que transmetrà “a qui et pots imaginar” el que s'ha dit en aquesta reunió celebrada al seu despatx oficial. "Això queda entre nosaltres i a qui l'hi explicaré, que és una tomba, com és obvi, ja actuarà com estimi oportú i convenient", afegeix. 

El ministre defineix Rajoy com "un home discret com ben pocs" i transmet a De Alfonso la sensació que el president beneeix la seva actuació. "Per descomptat, la seva mà dreta no sap el que fa la mà esquerra. Jo el conec molt bé, de molts anys. Treballo i col·laboro amb ell des del febrer del 91 ininterrompudament, a l'oposició, en el govern, a l'oposició".             

Tot i aquestes afirmacions, el president ha assegurat aquest dimecres que ell no en sabia res i que ha descobert eel contingut de les gravacions al mateix temps que la resta dels espanyols.

L'OPOSICIÓ

Notícies relacionades

Una gravació clau: ¿qui va espiar el ministre de l'Interior?

'Abc' i 'La Razón' surten en defensa de Fernández Díaz

On els populars veuen un contuberni, la resta de partits veuen un escàndol majúscul. Per un dia, el PSOE, Podem i Ciutadans han coincidit en alguna cosa i és exigir la dimissió o, si s'escau, la destitució de Fernández Díaz. Un dels més contundents ha sigut el candidat del PSOE, Pedro Sánchez: “M'avergonyeixo de tenir un ministre de l'Interior que fa servir els aparells de l'Estat contra adversaris polítics”. El PSOE, poc sospitós de voler ajudar l'independentisme, titlla aquest episodi de “màxima expressió de la corrupció”. Albert Rivera, recorrent a un dels seus clàssics en aquesta campanya, ha comparat els mètodes del Govern central amb els que es practiquen a Veneçuela. I Pablo Iglesias ha assenyalat que la responsabilitat política correspon a Rajoy.  

¿VENTILADOR?

Un altre dels interrogants per aclarir és qui va registrar les converses. El ministre ha ordenat una investigació per descobrir-ho, el director d'Antifrau diu que el seu telèfon estava punxat i caldrà estar atents a la compareixença que protagonitzarà aquest dijous al Parlament, perquè De Alfonso les últimes hores s'ha encarregat de recordar que ha mantingut "converses de la mateixa índole" amb expresidents, presidents, consellers i periodistes. Si no és una amenaça, ho sembla.