Fernández Díaz, a De Alfonso: "Ningú sospitarà que surt de la policia"

El diari 'Público' ha difós aquest dimecres a la tarda noves gravacions sobre les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alonso, en què el ministre proposa recórrer a la fiscalia i que aquesta "afini" les investigacions obertes per l'organisme català contra els partits polítics independentistes, amb l'objectiu de perjudicar el seu prestigi a les portes de la consulta catalana, l'octubre del 2014.

Així mateix, el titular de l'Interior assenyala que "l'ideal" és que l'assumpte "estigui al jutjat", de manera que "si surt, ningú sospiti que surt de la policia".

A continuació, la transcripció de la conversa difosa aquest dimecres a la tarda:

Jorge Fernández Díaz: Això, això... si es publica a tu et perjudica, ¿no?

Daniel de Alonso: A mi em mata, perquè això es pot publicar si vols, ministre... si vols que es publiqui, jo em comprometo que es publiqui, però deixa'm que abans tanqui l'expedient, li doni el calbot, li enviï la proposta d'informe dient que això s'ha d'anul·lar, etc, etc. I tres, dos mesos després, un periodista ho descobreix. Però ara… és que ara no ho tinc tancat ni assignat...

JFD: Això la fiscalia t'ho afina, fem una gestió.

DA: Si la fiscalia em diu: "Escolta, ho he llegit", jo llavors tanco els informes i…

JFD: ¿I en quant temps pots tancar això?

DA: En tres setmanes.

JFD: Ho dic perquè una vegada ho tingui la fiscalia, ja pot sortir.

DA: És clar, si va a la fiscalia pot sortir tot el que sigui… Jo... Com ha sortit un any i mig després això de Jordi Pujol júnior. Nosaltres vam trucar a la fiscalia l'abril del 2013.

JFD: O sigui, tu això en dues, tres setmanes, ¿ho podries tenir?

DA: Sí, ja ho tinc tancat. L'únic que he de decidir és si va a la fiscalia, que ja tinc un esborrany, o si l'envio a la Direcció General d'Assumptes no sé què de Presidència del Govern d'allà, perquè…

JFD: ¿Què és el que em puc quedar jo? ¿Què és el que em puc quedar jo?

DA: Aquestes són les dues resolucions.

JFD: Aquesta és la meva, ¿no?

DA: I aquesta seria… Sí, aquestes són els dos, les dues… i això seria dels documents originals que tenim. I això seria l'informe, la proposta que jo li faig a la fiscalia, està en esborrany…

JFD: ¿Això m'ho pots deixar?

DA: Sí, però aquest pensa que aquí.

I a continuació... 

DA: A mi... a mi... Jo vinc per això, ministre. Jo sóc espanyol per sobre de tot, però a mi m'enfonsa, tinc família.

JFD: No, no. És que el tema aquí és per parlar amb el fiscal general i dir-li: “Escolta, mira, hi ha això, ¿no?" M'explico…

DA: Sí, sí, sí.

JFD: Això, sense això, ¿és el mateix o no? [revisant papers]

DA: Bé, és l'informe. És l'informe que jo tinc redactat.

JFD: ¿Ho coneix això fiscalia o no?

DA: No, no he parlat amb ells.

JFD: No, perquè ell pugui tenir un criteri i… m'explico el que et vull dir, ¿no?

Fernández Díaz: "Jo puc fer la gestió amb el fiscal general. Dir-li: 'Mira, hi ha això. I a veure, escolta, si això tal".

DA: Sí, sí. Ell no ho coneix. Ni la fiscalia ni ningú. Això ho tinc jo perquè vagi ràpid. Tinc el de fiscalia, tinc el que aniria a la Direcció General d'Assumptes Jurídics de la Generalitat...

JFD: Jo puc fer la gestió amb el fiscal general. Dir-li: “Mira, hi ha això. I mira a veure, escolta, si això tal… ¿no?” Però, és clar, em demanarà documents.

DA: Podem fer una cosa. Jo tinc la setmana que ve una reunió amb Pedro... amb Fernando Bermejo, fiscal Anticorrupció. Reunió dinar amb ell. L'hi ensenyo, que s'ho llegeixi davant meu, que s'ho aprengui i que ell truqui a fiscalia o el que sigui. O que a través de Sabina que truqui: “Escolta, fiscal general, tinc això i ho he llegit i em sembla que té…"

JFD: I, si voleu, nosaltres li diem… ¿Jo li puc explicar a Eduardo [Torres Dulce, el fiscal general de l'Estat] que ens hem vist, que he parlat amb tu, que tinc coneixement d'això?

DA: Sí, sí.

També van parlar sobre això:

DA: Jo, amb aquests documents, que aquests com que no tenen membret ni res els podeu haver obtingut… Amb aquests documents i sabent que es refereixen a dues germanes, en la mateixa època...  ¿Aquests podrien sortir, no?

JFD: Però jo crec que, si surten, val més que hagi anat primer a la fiscalia. L'ideal és: si això està al jutjat i surt, ningú sospitarà que surt de la policia ni d'investigacions policials; ningú sospitarà. Això sí, els funcionaris de torn, el periodista gasetiller que està sempre per allà, l'amic del fiscal... Moltes vegades, quan ho publiques, generes una pressió mediàtica que al final fas que coses que interessen, ho tinguin.

DA: Bé.

JFD: ¿Saps el et vull dir?

DA: "Els hem fastiguejat de ple amb Bagó, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, els estem fotent enlaire el CTT..."

DA: Pot ser. Podria ser una arma que tingués per si el president decidís fer aquesta trucada per posar les coses al seu lloc; pot ser una arma també: “Escolta, que sapigueu que tenim coses que estem callant”. Jo només et demano, ministre, que comprenguis la meva situació a Catalunya. No sóc de la Generalitat, l'oficina no pertany a la Generalitat, som independents. Els hem hem fastiguejat de ple amb Ramón Bagó, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, els estem fotent enlaire el CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació]. En fi, jo sóc espanyol, ho tinc clar, però estic en una situació que he de ballar allà.

JFD: És clar, és clar. Això…

DA: Això, i sabent que són dues germanes i totes dues són cunyades...

Notícies relacionades

Els desafiaments de De Alfonso i el Regne Unit copen les portades

Una gravació clau: ¿qui va espiar el ministre de l'Interior?

JFD: És que són dues germanes, dues cunyades de Felip Puig, per un costat, i Homs, per l'altre. Home…

DA: Això és. Però jo crec que es fa més pupa, si es vol fer pressió, jo crec que seria més sibil·lí, jo seria més "calla i tira-ho endavant"… Posem la pressió, però en un tu a tu; posem la pressió en un tu a tu. Perquè a la premsa, ells jugaran al contraatac de premsa. Ells tenen TV-3, ells tenen allà els diaris i faran que la gent a sobre s'encabroni més. Jo crec que si això ha de sortir, que sigui una vegada que estigui ben lligat, que estigui amarrat. Si això arriba al jutjat, ja no poden dir que no; això ja està en un jutjat...