Senat: dos candidats aproven, quatre suspenen

El Senat, aquell gran desconegut… fins i tot per als que volen ocupar un escó. La Cambra alta la componen 266 senadors, encara que en l'última legislatura n'hi va haver "265 perquè en faltava un de Castella i Lleó, ja que el seu Parlament l'havia d'elegir però es va acabar la legislatura i encara no ho havia fet". Aquest apunt l'ofereix l'actual senador i cap de cartell de Ciutadans per Barcelona, Xavier Alegre. Ell i Santi Vidal, també senador i número 1 per ERC, són els únics dels sis candidats que han encertat el nombre correcte a preguntes d'aquest diari. Óscar Guardingo (En Comú Podem), que també té plaça, va afirmar que "250 i escaig"; el socialista Carles Martí, que la va ocupar entre el 2011 i el 2015, el va elevar a 286; Miquel Calçada (CDC) va dir 261, i la popular Núria Carreras es va quedar en 230. Ho encertessin o no, una tesi predomina entre ells: la xifra actual de senadors és excessiva. El Senat dels EUA l'integren 100 persones.

Excepte Calçada, que diu que no en té ni idea, a l'hora de parlar del sou, els aspirants no van tan desencaminats. Uns precisen més que altres, però tots s'acosten a la quantitat: un senador percep 2.813,91 euros mensuals, més dietes i complements per càrrec, de manera que s'arriba als 4.500 euros bruts. "És massa", sostenen Guardingo i Carreras. "Jo cobro de senador 170 euros més al mes que fent de jutge", afirma amb ironia Vidal, inhabilitat per tres anys pel Poder Judicial per haver participat en la redacció d'un esborrany de constitució catalana.

Un altre cop sense l'opinió de Calçada, que evita entrar al debat i fa broma de si s'ha de portar a Bilbao, els dos únics aspirants que saben quants senadors hi ha són els que precisament es pronuncien a favor de tancar la Cambra alta, amb la diferència que el segon exposa la proposta del seu partit: "Crear en el seu lloc una assemblea de presidents autonòmics amb capacitat legislativa i vot ponderat". Els altres tres candidats parlen en canvi de reformar-lo, i és en aquesta qüestió quan la popular Carreras llança una pulla: "En la legislatura 2011-2015 es va crear una comissió per modificar el Senat perquè sigui una Cambra més territorial. Quan ja hi havia un informe, el setembre del 2015 CDC, el PNB i PSOE es van fer enrere. Donava la casualitat que aquell mes hi havia eleccions autonòmiques".

El que és clar és que aquest Senat que els socialistes veuen tan important en la seva proposta de construir un Estat federal té poc a veure amb l'estructura vigent. "Ara no serveix per a res, excepte per al més important: quan parlem de canvis constitucionals o de suspensió d'una autonomia, això depèn del Senat", recorda Guardingo. Més enllà d'això, tornen a coincidir Vidal i Alegre, l'actual Cambra alta només serveix com a "cementiri d'elefants", per col·locar expresidents autonòmics o a dirigents de partits que s'han quedat sense càrrec. Es coneix que per a això sí que té utilitat.

¿QUIN ÉS EL SEU PROPÒSIT PRIORITARI COM A SENADOR?

Óscar Guardingo (ECP)

"Reduir l'edat de jubilació en feines amb nocturnitat i torns i altres feines penoses. Treballar als 66 anys al torn de nit en una línia de muntatge és una involució brutal".

Santi Vidal (ERC)

"Defensar el dret de Catalunya a decidir el seu futur, utilitzar al màxim el català (és l'única institució de l'Estat on es pot usar) i plantejar totes les esmenes que puguem als temes de contingut social o mediambiental".

Carles Martí (PSC)

"Abans que res, representar l'opció federalista i la voluntat de la reforma federal de la Constitució i de construir aquest Senat federal".

Miquel Calçada (CDC)

"Fer contactes i preguntar als ministres i al president del Govern, i tenir informació, que és bo que la tingui el Govern de la Generalitat".

Xavier Alegre (Ciutadans)

"Ajudar a modernitzar el país amb mocions i proposicions que permetin desencallar la paràlisi actual".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Núria Carreras (PPC)

"Que Catalunya tingui més veu al Senat. Si molts dels problemes dels catalans es fessin sentir al Senat, no els tindríem".