De Alfonso va proposar a Fernández Díaz un pla per substituir Mas per Gordó al capdavant de CDC

El diari 'Público' revela aquest dijous una nova entrega de les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau (OAC), Daniel de Alfonso. En aquesta ocasió, les gravacions revelen que el cap de l'OAC va proposar a Fernández Díaz un pla per substituir Artur Mas per Germà Gordó al capdavant de CDC, a fi d'intentar frenar el procés independentista català. Una maniobra que comptaria amb el beneplàcit d'importants empresaris catalans.

"Quan jo li dic llavors a Germà: “Ho has de saber, Germà, els empresaris et recolzarien, l'electorat del comerç, de la indústria, de l'empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres… -li has de vendre a més un cert carinyo- us ha donat la majoria absoluta durant vint i tants anys, 23… Aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se n'ha anat a Esquerra, aquest electorat no se'n va al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no votarà. Però al partit l'esteu enfonsant, l'està enfonsant el president. Teniu -segons la seva última enquesta em va dir- 13-14 escons, és poquet, poquet…", li diu De Alfonso al ministre.

A continuació reproduïm la transcripció de les gravacions revelades per 'Público'.

DA: Pel meu compte he anat movent fils, sempre he anat proposant idees i quan he anat parlant amb empresaris… jo t'ho resumiré molt. Hem parlat amb Isidre Fainé [president del Grup La Caixa], esmorzem tots els mesos i comentem coses; amb José Luis Bonet [president de la Cambra de Comerç d'Espanya i de Freixenet], que fins i tot ve als dinars que jo organitzo a Santander a l'estiu; amb Julio Fernández, de l'associació d'empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara [president del Grup Planeta i d'Atresmedia Corporació, mort el 2015], i vas parlant amb empresaris forts i diuen: “Això ho has de parlar, aquesta és una sortida”.

I, per descomptat, amb la gent d'Unió també, que està disposada a segregar-se de Convergència si això tira endavant i així m'ho han fet saber. Fins al punt, i t'ho dic a tu, que a mi em va arribar a dir el delegat de Govern, Fernando Brea [empresari i polític català; delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona entre el 2013 i el 2015; membre d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1997]: "Nosaltres ens separarem si això segueix així, i tinc l'encàrrec de buscar gent per reforçar el partit”. En fi, em consta que se separarien.

I, a Convergència, la persona amb qui jo mantinc... perquè és la persona que en el seu moment el president va dir complint amb la nova llei de la relació Govern de Catalunya i Oficina [Antifrau], a mi em va posar d'interlocutor Germà Gordó [i Aubarell; advocat, és ara diputat i presideix la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, però va ser conseller de Justícia de la Generalitat del 2012 al 2016].

Després d'una llarga explicació de com ha arribat a ser de la seva confiança, després de comprendre que estaven "al mateix bàndol", amb precisions com que la dona de Gordó està al Consell General del Poder Judicial, De Alfonso torna a entrar en matèria:

DA: Ell reconeix que Convergència és ara mateix una gàbia de bojos. Que hi ha gent, et dic els noms, Josep Rull [coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat al Parlament] i Francesc Homs [conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat], fonamentalment, que són dels que diuen: "Aquest partit està guanyat, l'agost del 2015 ho hem aconseguit tot…”. Però hi ha gent que també diu el contrari. “Això, ja ho hem perdut”. I el president, per desgràcia, el president de la Generalitat, està en la idea d'"endavant, endavant, endavant".

No obstant, Germà, que és un home molt ambiciós, així m'ho havien fet saber companys seus en el seu moment, doncs a mi se'm va acudir pensar en ell com a alternativa, perquè el que jo tinc al cap és que se solucioni això de la següent manera...

A mi no em preocupa el dia 9 de novembre, ministre. Germà Gordó em diu que no n'hi haurà, que no n'hi haurà per descomptat, però que no les volen fer i ells tampoc les tiraran endavant amb una suspensió del Tribunal Constitucional.

A continuació, De Alfonso divaga sobre les condicions en què es podria celebrar la consulta del 9-N, fins que subratlla que "Artur Mas està convençut que vol fer una llista única amb Esquerra i amb Societat Civil Catalana". Error que fa que el ministre l'interrompi per dir-li que es confon de moviment i que es deu referir a l'Assemblea Nacional Catalana. Així que el cap d'Antifrau vacil·la, es corregeix i acaba precisant que la CUP no estaria en aquesta aliança i que l'hi explica tal com l'hi ha dit Gordó:

DA: Jo t'ho estic transmetent al màxim de literal, com m'ho va dir, ni ho he analitzat en aquest sentit. Bé, el cas és aquest. És clar, dius, això és una bogeria. Això sí que preocupa, perquè si per les casualitats guanyen i, possiblement, podrien guanyar en una llista. No amb majoria absoluta, però sí prou perquè després si el Partit Popular, el PSC o Ciutadans no aconsegueixen arribar a acords, doncs ells governarien i això ja sí que és que el president perdi el control. Perquè jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabem… acabem a hòsties. 

JFD: Estàs parlant d'unes eleccions plebiscitàries, ¿no?

DA: Plebiscitàries. I el president les tenia convençut de convocar-les amb llista única i crec que es reunia aquesta setmana, em va dir Germà, amb ells a soles en reunió conjunta per al febrer. Jo això és el que crec que s'ha de combatre. Quan jo li dic llavors al Germà: “Ho has de saber, Germà, els empresaris et recolzarien, l'electorat del comerç, de la indústria, de l'empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres… -li has de vendre a més un cert carinyo- us ha donat la majoria absoluta durant 20 i tants anys, 23… Aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se n'anirà a Esquerra, aquest electorat no se'n va al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no votarà. Però al partit l'esteu enfonsant, l'està enfonsant el president. Teniu -segons la seva última enquesta em va dir- 13-14 escons, és poquet, poquet…

JFD: ¿13 o 14 Convergència?

DA: Sí, podrien baixar fins a 13 o 14. Si se'ls separés Unió, podrien baixar fins als 13 o 14. Això és la ruïna del partit. 

JFD: Això és la fi del partit.

DA: ...i si aneu en una llista única és la fi, sí o sí. Un partit que ha sigut integrador, que ha sigut majoria absoluta, que ha sigut dialogant amb Espanya”. I dic: '¿De veritat que és això el que voleu els membres del partit?' Llavors li vaig dir: 'Jo seguiré treballant perquè hi hagi consens, que es pugui parlar… Germà em surt dient que no hi ha cap gest. Llavors li dic: 'Jo ho intentaré, ho intentaré, que el president del Govern li faci una trucada al president de la Generalitat. Ho intentaré abans que acabi el mes d'octubre i digui les coses clares, però ja no podran posar "és que a mi no m'han proposat, és que a mi…." Escolti, no, “jo li vaig trucar, jo li vaig trucar”. Que ja no puguin argumentar l'excusa que estem a l'espera encara, doncs que tingui una trucada i que li digui la realitat: “Mira, tens la soga al coll. Si saltes et penges, si no saltes salvaràs el teu partit. Si no ho fas pel teu país, Catalunya, si no ho fas per Espanya, fes-ho pel teu partit. Això sí que t'interessarà. T'enfonses, ho trenques, ho destrosses, ho fas miques, ho perds i passaràs a la història com una cosa nefasta. La possibilitat que tens és: esgotar la legislatura, aconseguir parlant amb Miquel Iceta [líder del PSC] el suport dels tres diputats per acabar-la sense dependre d'Esquerra ni bogeries. En aquest any i mig que queda de legislatura es poden parlar de moltes coses, entre altres coses dels 33 apartats que em vas portar. Dels quals jo crec que n'hi ha 14…

JFD: Dels 23.

DA: "...dels 23, dels quals n'hi ha 13 o 14 que es poden… n'hi ha quatre que és impossible…" Bé, es tracta de no dir-li que és impossible. “Mira, aquests 13 des d'ara mateix i els altres nou els negociem en aquest any i mig. Saps que quatre no, però els negociem… Però esgotar la legislatura. Tenim un any i mig per seguir parlant, per seguir dialogant, per reformular posicions, per parlar de la regeneració, per parlar d'Andalusia, per parlar de Catalunya integrada a Espanya, per parlar de la Constitució… Ara, si les convoques anticipadament ja no hi ha marxa enrere, no demanis més, perquè no permetrem que Catalunya s'independitzi. Tu mateix. Ara, ets tu el que saltaràs amb la soga. Jo t'estic oferint que et treguis la soga i passar a la història com…” Perquè això passaria perquè Artur Mas deixés el partit o deixés la presidència, això és evident, i aquí és on entraria Germà. Jo a Germà encara he de fer la tasca d'“escolta, dins del partit heu de liderar i agafar les regnes”. 

JFD: ¿I quan, en aquest escenari que tu dibuixes, per quan deixaria Artur Mas la Presidència de la Generalitat?

DA: Bé, és que si s'aconsegueix esgotar l'any i mig que queda de legislatura, en les pròximes eleccions ell ja haurà dimitit, hi haurà un nou secretari general…

Aquesta part del pla no li fa gens ni mica de gràcia al ministre, que diu: "Però és que any i mig en aquest escenari amb Artur Mas al capdavant del partit i al capdavant de la Generalitat…"

De manera que De Alfonso es veu obligat a intentar convèncer Fernández Díaz:

DA: ...A veure, crec que tothom i tot ésser humà tenim una certa vanitat. Jo sóc un creient fervent i la vanitat tot i així també la tinc. No el protagonisme, però sí la vanitat; sentir que has fet una cosa bona t'omple d'orgull. Aquesta la tenim tots i jo crec que el president Mas també, per més que ell sigui molt… és catòlic però no sé com definir-lo gaire. Però bé, estic segur que té la seva vanitat i l'oferta seguirà: “Mira, passaràs a la història com l'únic expresident de la Generalitat que serà assessor també del Govern en temes de política territorial. Perquè Montilla va renunciar, Pujol i Maragall… només quedes tu. O sigui, que no et retiraràs de la política, tindràs un cert protagonisme. Dos, els llibres d'història parlaran de tu com algú que mai es va saltar la llei, que va ser moderat. A més, vas arribar fins al màxim, on no ha arribat ningú en el tema de la independència de Catalunya i tot i així vas ser prou home d'Estat per no saltar-te mai la llei. T'oferim també això. No farem mai, no podrirem el teu nom entre les lletres. Cony, això sí, has de deixar el partit en mans d'una altra persona que heretarà el programa del teu partit, però no l'ideari de la independència com tu ho has proposat”. I aquesta persona jo sí que estic segur que és Germà Gordó.

Germà Gordó, que comptaria amb el suport llavors empresarial en aquest sentit. És a dir, amb els mitjans, i que estaria disposat a això. Jo he tingut reunions amb ell, a veure, evidentment, ja ho va dir Alfonso Guerra, et mous i et claves l'hòstia abans que surtis. Ell, calladet, encara que algun ja va traient el seu nom, ell calladet. Però ell està encantat. Quan ell em sent explicar-li això, no em diu no. 

JFD: Es deixa estimar.

DA: Es deixa estimar. Quan jo parlo amb Espadaler [Ramon Espadaler, d'Unió] diu que li sembla bona idea. Quan jo l'hi dic al Jordi, no me'n recordo del cognom, el que és actualment secretari d'allà, em consta que sí. Ara, que s'hauria de fer aquest gest de la trucada, durant aquest mes, i que se li hauria de posar les coses clares en aquesta trucada i oferir-li el diàleg dels 23 punts i, sobretot, aconseguir que esgoti la legislatura, perquè si no "ets tu el que et suïcides i suïcides el teu partit… De manera que això no et serà perdonat mai, mai et serà perdonat. Tu vas ser el que vas trencar el partit després de tenir majoria absoluta tants anys. I això és el que dirà la història de tu. Pensa-t'ho. Jo t'ofereixo diàleg un any i mig, que és molt temps per dialogar”.

Segurament -jo li diria a Germà Gordó- el que heu de posar és un home a Madrid que parli cada setmana amb Interior, Exteriors, Política Territorial i Vicepresidència. I la setmana següent que parli allà també amb tu. Però que parli no políticament, no ha de ser un comissari de Convergència. Ha de ser algú tipus diplomàtic, que expliqui les coses bones, que respongui a les dolentes, que intenti evitar la fricció, que sàpiga distingir si algú li diu alguna cosa que el molestarà; que sàpiga distingir que això no té importància per al que s'està negociant, doncs m'evito explicar-li aquestes coses. Algú que no tingui cap interès darrere, res més que el bé de la societat. És que clama al cel. Germà hi està disposat, l'empresa a Catalunya hi està disposada, jo confio que també el Govern hi estigui disposat i aportaria això. 

Notícies relacionades

Les perles de Daniel de Alfonso al Parlament

Un xoc i moltes espines

No cal ser un linx per saber en qui està pensant quan parla d'aquest "algú". Però, a més, De Alfonso canvia de cop en aquest moment de l'argument i deixa anar:

DA: "Dit això. Nosaltres estem investigant coses d'Esquerra, però són molt febles. Aquesta és la veritat, ministre..."