La confluència amb IU estavella Iglesias i qüestiona el seu lideratge

Nit nefasta per a Pablo Iglesias. Aquesta vegada no li valia clavar puntades al tauler, ni esquinçar el bipartidisme, i ni tan sols li valia repetir l'“empat catastròfic” del 20-D. Necessitava un doblet per sobre del PSOE, en vots i en escons, el que li vaticinaven la majoria d'enquestes i les urnes li han negat. La coalició Units Podem ha resultat ser un fracàs electoral i es va fer real aquella reflexió del sector errejonista: hi ha sumes que resten, en el que és tangible, 1,2 milions de vots menys que al desembre i només 2 diputats més: 71. L'aliança amb IU i la pèrdua de transversalitat passen factura i els col·loca en un ambient de funeral.

Però no solament això. Situa en una posició compromesa els dirigents que van apostar pel pacte amb Alberto Garzón com a poció miraculosa en contra d'un sector de Podem reticent a aquest acord. La determinació d'Iglesias de construir l'aliança amb l'esquerra tradicional el deixa ara amb un lideratge més feble que pot rebre crítiques severes. En a penes unes hores, Podem va passar d'anunciar un "empat tècnic amb el PP" a estimbar-se a la tercera posició.

El secretari general de Podem va passar d'anunciar que trucarien a Pedro Sánchez per proposar-li un pacte de govern en què reclamava la presidència a enviar-li un tímid missatge. Quan va comparèixer, encara no havia rebut resposta del socialista. Va dir que no descartava "cap escenari"  en els acords, va negar haver tocat sostre i, tot i admetent el mal resultat, va defensar l'aliança amb IU. "La confluència s'ha revelat com el camí correcte", va dir resolutiu.

"¿Estaria disposat a dimitir?", li van plantejar, però ell va descartar aquesta opció. "Quan un exerceix una responsabilitat política ha d'estar preparat per als moments més dolços i els moments menys dolços. Estem preparats per estirar el carro", va assegurar.

PENDENTS DES DE LA TARDA

Els dolents auguris van començar a primera hora de la tarda, amb les dades de participació. Els dirigents morats les observaven amb espant, perquè confirmaven una caiguda notable als territoris que tenien assenyalats com a fonamentals per al seu avanç.

Catalunya, València, Balears, País Basc i Madrid són enclavaments que els morats esperaven que actuessin com a trampolí, com a avantguarda del canvi però no van obtenir l'impuls esperat ni tan sols en aquestes comunitats talismà. Les urnes van confirmar els mals presagis i Units Podem va quedar encallat en un escenari infernal, el pitjor de tots els imaginables, el que ni tan sols entrava en els plans dels més cauts. 

ELS PITJORS COPS

Les sorpreses van arribar en territoris que donaven per conquistats. No ha funcionat a Catalunya tan bé com esperaven. En Comú Podem va tornar a ser primera força amb 12 diputats, com al desembre, però es va quedar lluny dels 15 que els vaticinava el CIS. A Andalusia, somiaven amb 15 escons i n'han obtingut 11, un més, però amb episodis sagnants: l'exJemad, que havia passat de Saragossa a Almeria per aconseguir sortir, es queda fora de nou. I no obstant, aconsegueix plaça al Congrés Diego Cañamero, el polèmic sindicalista andalús que va aixecar polseguera al seu fitxat per Podem.

Tampoc van aconseguir ser primera força, com aspiraven, a la Comunitat Valenciana, on queden atrapats en els mateixos 9 escons que el 20-D, ni a Balears, on creien arribar al quart diputat i només en van esgarrapar 2. Les Mareas van funcionar, van perdre un escó, es van quedar amb 5. I un altre revés amarg, el de Madrid. En els anteriors comicis Podem va obtenir 8 i IU 2. Ara, Units Podem, es queda amb 8, ni tan sols aconsegueixen sumar el que ja tenien.

Notícies relacionades

Eleccions generals 2016, en directe

Podem apel·la al vot útil davant la indefinició de Sánchez

El resultat confirma el fracàs de l'aliança entre Podem i IU, un pacte que les dues forces esperaven que tingués un efecte mobilitzador de l'electorat. Tant és així que, engrescats per l'espuma de les enquestes, Iglesias i Garzón havien mostrat ja durant la campanya la seva determinació a convertir aquesta confluència electoral en un pacte permanent. A falta d'una anàlisi assossegada, el líder morat va tractar de treure responsabilitat de la clatellada a la confluència, però el cert és que internament el debat que s'obre és inevitable. 

I les posicions des de les quals s'ha d'afrontar aquest diàleg orgànic tampoc són les mateixes que després del 20-D. Llavors, 69 escons recolzaven el lideratge d'Iglesias i es feia complicat el qüestionament de les seves decisions. Ara, amb el fracàs, la seva legitimitat com a secretari general perd empenta i falta veure si a aquesa fal·lera per mantenir viu el pacte amb IU se l'emporta el vent o no.