Espanya segueix pendent

Sis mesos després de l'última cita amb les urnes, Espanya segueix a l'aguait. Sense poder retirar-se a descansar després d'una llarga i intensa nit electoral sabent, del cert, qui serà el seu pròxim president. Els ciutadans han tornat a deixar dues veritats indiscutibles –lícit afegir-hi que potser també un escarment– gravades a les seves paperetes electorals: que aquí qui no pacti ja no surt a la foto i que Mariano Rajoy és, com al desembre, el guanyador de les eleccions. Però encara amb més bon resultat que llavors, passant dels 123 escons que va obtenir abans de Nadal a 137 parlamentaris.

El líder conservador és, de fet, l'únic que millora resultats sobre el 20-D. Superant el 30 per cent dels sufragis. Surt reforçat després d'una legislatura fallida en què se li va retreure el 'fer-se el mort' (va arribar a rebutjar l'oferta d'investidura del Rei) i aferrar-se a l'immobilisme. I en què l'esquerra no va saber aprofitar la seva oportunitat de forçar un canvi.

Es va acabar obrint la porta a unes segones eleccions on els populars s'han fet més forts, el centre-dreta d'Albert Rivera ha perdut vuit escons i el bloc de l'esquerra és més dèbil que al desembre, esgotat per una lluita fratricida que ha acabat beneficiant un Rajoy que ressuscita. «A partir d'aquest dilluns parlarem amb tothom amb l'únic horitzó de mirar per l'interès d'Espanya i dels espanyols», va dir el president del PP des del balcó del carrer de Génova de Madrid.

CIUTADANS I EL VETO

El president dels populars ha tingut premi el 26-J. I fins i tot reintegrament, tal com estaven les coses per a ell fa a penes uns mesos. És evident que una gran majoria de votants ‑no suficients per garantir-li la tranquil·litat que abans va viure amb les mels de la seva majoria absoluta, això sí‑ s'ha deixat seduir per l'exhibició de veterania del polític gallec en un moment delicat i ple d'incògnites. S'ha beneficiat de l'excés d'expectatives generades per alguns adversaris i de la campanya de la por (qui sap si multiplicades per un inesperat ‘brexit’) impulsada contra Units Podem. Ell va reclamar al votant de dretes que s'apartés de l'«experiment» de Ciutadans i tornés a la casa mare, el PP. Va reclamar vot útil que servís de dic de contenció «davant els populistes». I l'hi han donat. I tant que l'hi han donat: Rajoy li ha tret d'una esgarrapada vuit butaques al Congrés a Albert Rivera. Falta veure si també les ganes que el dirigent taronja confessava d'obligar el líder popular a retirar-se i deixar en el seu lloc un altre company o companya.

Diumenge a la nit un victimista Rivera, que es va queixar quant va tenir ocasió del sistema electoral per justificar els seus resultats, no va aclarir si mantindria la demanda que Rajoy fes un pas enrere a canvi de cedir els seus escons (expectació per veure si el PSOE, amb 85 escons, es sumés a aquesta demanda). Es podria entendre que segueix viva perquè va dir que si en els futurs pactes «la condició són les butaques», Ciutadans es quedarà en l'oposició. Podria ser, encara que convindria esperar que fos més clar amb les seves intencions. Sobretot després de deixar vuit companys fora de l'hemicicle en la segona ronda a les urnes.

LIDERATGE D'ESQUERRES  

El que sí que va afirmar el president de C’s és que en les pròximes hores tractarà d'acostar-se al PP i a PSOE per compartir taula de negociació. No obstant, l'última paraula la tenen els socialistes. D'ells depèn que Rajoy governi. Per activa o passiva. Amb suport o abstenció en una possible investidura popular. Un capcot Pedro Sánchez es va limitar a indicar en la seva compareixença davant la premsa que havia telefonat a Rajoy per felicitar-lo. No hi va haver detalls sobre possibles reunions o imminents cites, encara que tots dos hauran d'intercanviar en les pròximes hores obligats per la cimera de Brussel·les de dimarts, que acordarà posició comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió.

Notícies relacionades

26J: anàlisi i protagonistes en vídeo

Resultats eleccions 2016: generals i per autonomies, províncies i municipis

En campanya havia assegurat en nombroses ocasions que el seu «no» a Rajoy i al PP seguiria sent això, un «no». El comitè federal del partit també tindrà alguna cosa a dir-hi. No obstant, del to i retrets que es va gastar Sánchez per referir-se a Iglesias diumenge a la nit no es desprèn, precisament, que sigui senzill que tots dos tornin a seure en una taula per negociar un govern alternatiu que, en tot cas, necessitaria de suport dels independentistes o de l'abstenció de Ciutadans. Cap de les dues opcions sembla ara mateix molt realista.

MATRIMONI AMB IU

Malgrat tot els socialistes respiren tranquils perquè s'han salvat del ‘sorpasso’. El matrimoni de conveniència de Iglesias i Alberto Garzón no ha sumat. Han aconseguit 71 escons, o sigui, els mateixos que tenien al desembre (69 de Podem i els dos d'IU). La diferència és que ara el PP de Rajoy és més fort; més gran la distància psicològica amb el PSOE i s'han frustrat moltes expectatives generades en la militància morada. Tot i així Iglesias va enviar durant l'escrutini un missatge a Sánchez. Tothom pendent.