Units Podem s'asseu al divan

La direcció d'Units Podem seu aquest divendres al divan, paralitzada pel trauma de la guerra oberta entre faccions i la frustració d'un fracàs electoral que no van veure venir. Més enllà del foc creuat en què es veuen immersos, els dirigents del partit morat i les seves coalicions tenen la necessitat de comprendre què els ha passat per solucionar incògnites, però també, per carregar els seus argumentaris de cara a afrontar una altra cita vital: la reunió del Consell Ciutadà Estatal (CCE), el 9 de juliol, en la qual tot apunta que es convocarà l'assemblea ciutadana (congrés) per a la tardor. La importància de determinar les causes de l'enfonsament electoral responen, per tant, no només a la necessitat humana de trobar respostes, sinó també a la presa de posicions per a aquell nou congrés. Si no hi ha pacificació, si no hi ha consens, pablistes i errejonistes podrien estar en projectes enfrontats en aquell Vistalegre 2.  D'aquí ve aquesta disputa tan enfrontada d'aquests dies per definir què ha de ser Podem a partir d'ara, quina identitat ha de tenir i quina estratègia -d'aliances i discursives- aplica. 

En el focus de la polèmica s'han situat dos plantejaments, que semblen, no obstant, insuficients per si mateixos per explicar la magnitud de la patacada. Si l'error va ser una campanya tova -tesi dels pablistes- o si va ser l'aliança amb IU -tesi dels errejonistes- pot ser una lectura superficial que menysprea altres factors clau. 

FERIDES SENSE TANCAR

Fonts de les dues faccions sostenen que Podem va arribar a les urnes amb una erosió subterrània que no van mesurar bé, la imatge de desunió generada per la pugna interna entre tots dos bàndols durant la primavera. Aquella tensió, la destitució fulminant del braç dret d'Íñigo Errejón, Sergio Pascual, va ser massa greu, opinen, per ser cosit amb ràpids punts de sutura perquè havien d'afrontar unes noves eleccions. La batalla interna, creuen, va desmotivar uns simpatitzants il·lusionats amb un partit que es vantava de no tenir ni les bronques ni els pegats de les velles formacions. 

LA POR A IGLESIAS

Dirigents no alineats en cap dels bàndols incideixen també en el factor de l'agressivitat traslladada per Pablo Iglesias durant les negociacions de la governabilitat. Sostenen que aquella imatge de la “calç viva” i les plantades a Pedro Sánchez no es poden esborrar de l'imaginari col·lectiu posant-se una corbata i reivindicant-se socialdemòcrata. Igual que molts politòlegs aliens al partit, també fonts internes admeten que l'erosió d'Iglesias pesa cada vegada més en el projecte, i indiquen que la demostració d'això és que no han aconseguit taponar l'hemorràgia per la qual, consideren, han perdut més vots: la por.

Notícies relacionades

Podem llança una enquesta a les seves bases per sondejar errors

Units Podem obre la disputa sobre què ha fallat

En aquesta clau existeix unanimitat: la campanya de la por ha funcionat. La pregunta és per què Podem no va se capaç de conjurar aquella por. Fonts del PP expliquen que quan van dissenyar la campanya van tenir clar que no repetirien l'error de l'estratègia d'Esperanza Aguirre davant Manuela Carmena. Van decidir que no anomenarien Podem. Que la paraula “por”, “radical”, o “extremista” la vincularien directament a Iglesias. ¿Per què? “Perquè Iglesias fa por a la gent, Podem no, Errejón menys”, sostenen. Consideren que una clau del seu èxit va ser aconseguir que vencés el temor al canvi fins i tot entre un electorat que tenia certa il·lusió en un país diferent i que finalment va decidir refugiar-se en l'ordre davant el risc. El seu èxit, expliquen, va ser portar aquells votants a l'abstenció.

Quan a primera hora de la tarda de diumenge la direcció de Podem va veure la caiguda de la participació a les grans ciutats, va tenir el pitjor dels presagis. Van arribar al lloc on havien de seguir la nit electoral devorats pels nervis i els mals auguris. La tensió interna continguda durant llargs mesos va esclatar ja a les barres dels bars aquella mateixa nit. Van culpar Errejón per la campanya. Van culpar Iglesias per l'aliança. Però existeix tota un cabdell de factors enredats. I un partit en suspens.