EL DILEMA SOCIALISTA

La consulta a Catalunya reobre la ferida entre el PSOE i el PSC

Sánchez rebutja amb els barons un referèndum si fracassa la reforma constitucional

"Hem de ser conscients que un 48% dels catalans volen anar-se'n", recorda Iceta

undefined33856065 barcelona 12 5 2016  miquel iceta haciendo una foto a meritx160701184617

undefined33856065 barcelona 12 5 2016 miquel iceta haciendo una foto a meritx160701184617 / JULIO CARBO

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La recuperació per part del PSC de la consulta independentista ha tornat a obrir la ferida territorial amb el PSOE. Els socialistes catalans, que van incorporar el referèndum en el seu programa electoral del 2012 i després el van aparcar en els comicis del 2015, advoquen ara per un referèndum a la canadenca en el cas que la reforma constitucional fos rebutjada pels catalans «per verificar el suport ciutadà a una eventual secessió». La proposta d’una llei de claredat, inclosa en la ponència política del pròxim congrés del partit, xoca frontalment amb la visió del PSOE, que només defensa la modificació de la Carta Magna en un sentit federal, d’acord amb el que es va aprovar fa tres anys en la declaració de Granada, redactada com a resposta a l’auge de l’independentisme català.

    Mentre Pedro Sánchez continua instal·lat en el silenci des de la nit electoral, la direcció socialista intenta transmetre un missatge de calma. La posició oficial, verbalitzada ahir per la secretària de Ciència, María González, passa per no entrar a avaluar la consulta que reclama el PSC i assenyalar que no serà necessària perquè prosperarà la reforma constitucional. Però el malestar és patent. La idea del referèndum com a pla b ja l’havia exposat el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, i  l’exministra Carme Chacón, però al formar ara part d’un document adquireix molta més entitat, assenyalen a la cúpula del PSOE.

EL COMITÈ FEDERAL

«No ho acceptarem mai. No només hi estem en contra per principi; també creiem que ens pot fer molt de mal fora de Catalunya», explica un membre de l’executiva, que observa amb «desconcert» el pas fet pel PSC. En diverses federacions del PSOE, com l’andalusa, l’extremenya i la castellanomanxega, les expressions utilit-

zades són molt més dures, i es pregunten per què els socialistes catalans han tornat a desviar-se del camí quan «tot el partit es va sumar a la reforma federal per ells». La polèmica, segons diversos dirigents consultats, «s’haurà d’abordar en el comitè federal» que se celebrarà el 9 de juliol vinent, que també analitzarà els resultats del 26-J (els pitjors de la història del PSOE, ja que només va obtenir 85 diputats) i la posició a adoptar en la investidura de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

    Iceta, un dels principals defensors de Sánchez, confia que la proposta no serà un problema en la cita de la pròxima setmana. Sorprès per la controvèrsia suscitada, el líder del PSC va destacar ahir la total coincidència amb el PSOE sobre la reforma constitucional, però al mateix temps va defensar altres opcions si aquesta fracassa. «Hi ha un problema molt seriós. A la resta d’Espanya no s’és prou conscient que hi ha un 48% de catalans que volen marxar», va declarar a aquest diari, i va assenyalar que l’aposta per la llei de la claredat no implica un retorn al dret a decidir.

EL MOMENT TRIAT

Aquesta aposta arriba en un molt mal moment per al PSOE, encara que al PSC recorden que, complint els terminis precongressuals, és ara quan havia de presentar la seva ponència política. El PSOE ha fet bandera del seu rebuig a la consulta i també considera que en aquesta legislatura potser es podrà pactar una modificació de la Carta Magna amb un PP sense majoria absoluta. Les crítiques al dret a decidir van ser una de les armes electorals de Sánchez enfront de Pablo Iglesias i, tres mesos abans, en el seu fallit acord amb Ciutadans, es va comprometre a oposar-se als referèndums d’autodeterminació a «qualsevol territori d’Espanya».