Nou conflicte diplomàtic entre Generalitat i Govern, ara al Somme

Catalunya homenatja aquest dilluns els seus voluntaris que van lluitar a la Legió Estrangera francesa en la primera guerra mundial. I finalment ho fa al marge del Govern central, després d'un nou conflicte diplomàtic que ha estat a punt de deixar la Generalitat sense poder participar en la commemoració del centenari de la batalla del Somme. El conseller d'Assumptes Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, farà una ofrena floral amb la senyera en l'acte d'homenatge a Belloy-en-Santerre (Nord-Pas de Calais-Picardia, França), encara que inicialment les autoritats franceses pretenien que es limités a formar part de la delegació espanyola.

La "majoria" del miler llarg de voluntaris catalans eren "independentistes" que combatien amb l'estelada, segons defensa Exteriors, i per això la Generalitat s'ha negat a homenatjar-los amb la bandera espanyola, malgrat la pressió de les autoritats franceses. Els catalans de la Legió Estrangera, com "els voluntaris txecs, eslovacs i dels Balcans", "aspiraven a la independència dels seus països si finalment l'Imperi austrohongarès i Alemanya eren derrotades", argumenten des del Govern. Els grups catalanistes més radicals, com Unió Catalanista i Esquerra Catalanista, "van considerar que el catalanisme havia de tenir una política exterior pròpia per aconseguir una projecció internacional i per això van organitzar i recolzar els voluntaris catalans que lluitaven sota bandera francesa", insisteixen. 

La batalla de Belloy-en-Santerre, el 4 de juliol de 1916, va ser una carnisseria: en un sol dia van morir 900 combatents de la Legió Estrangera. Cinquanta eren catalans, liderats per Camil Campanyà. Després de la guerra, la Mancomunitat i l'Ajuntament de Barcelona van finançar íntegrament la reconstrucció del poble, que va quedar literalment arrasat. Per això, des d'aleshores els principals carrers porten el nom de Rue de la Catalogne i Rue de Barcelone. I a la façana de l'ajuntament, pagada per les institucions catalanes, com l'església o el monument d'homenatge als caiguts, hi ha una placa en honor a Campanyà.

XOC DIPLOMÀTIC

Notícies relacionades

Margallo defensa que la competència en afers estrangers és només de l'Estat

Margallo rebutja reunir-se amb Romeva

Els organitzadors de la commemoració del centenari van convidar la delegació de la Generalitat a París a participar-hi, de la mateixa manera que es van posar en contacte amb les ambaixades dels EUA, Txèquia (que no era un estat independent el 1916) o Alemanya perquè també homenatgessin els seus morts. Però quan l'acte ja estava pràcticament tancat a nivell local, les autoritats franceses també van instar l'ambaixada espanyola a participar-hi i van demanar a la Generalitat que s'unís a la seva delegació. El Govern català s'hi va negar rotundament i, finalment, la pressió dels alcaldes de la zona ha permès que aquest dilluns Catalunya pugui homenatjar els seus voluntaris al marge d'Espanya.

Romeva participa en l'acte acompanyat del delegat de la Generalitat a França i Suïssa, Martí Anglada. La cerimònia inclou un concert de l'Orquestra Barroca de Barcelona i la lectura de poemes de Campanyà. Per part de França, participaran en la commemoració la subprefecte de Péronne, Odile Bureau; el president de la Mancomunitat de l'Alta Picardia, Philippe Cheval, i els seus vicepresidents, Robert Billoret i Bruno Etévé; l'alcalde de Belloy-en-Santerre, Bernard Lictevout; el president de l'entitat Souvenir Français, Marcel Queyrat, i un oficial representant de la Legió. També hi assistiran consellers i militars txecs, alemanys i dels EUA.