Iglesias: "En quatre anys podem guanyar o donar-nos una hòstia de proporcions bíbliques"

Podem passa de la guerra de moviments a la guerra de posicions, però la seva direcció desconeix quines implicacions tindrà per al partit aquesta transformació en el nou cicle que, assumeix, s'obre després del 26-J.  La cúpula ho explica en termes gramscians: la guerra llampec (‘blitz’) amb què es va construir la força morada ja no és operativa i ara l'organització ha d'evolucionar necessàriament cap a una altra estructura resistent a una lluita que serà més lenta del previst per arribar al poder. Pablo Iglesias i Íñigo Errejón debaten aquest dilluns en els cursos d'estiu d'El Escorial diferents plantejaments sobre com s'ha de concretar aquesta mutació i els riscos que comporta.

“La hipòtesi Podem s'ha acabat. L'estil Podem s'ha acabat. El ‘blitz’ s'ha acabat”, ha resumit el secretari general, que ha plantejat que pot passar de tot i ha admès que ell no és especialment optimista. “Pot ser que guanyem les eleccions d'aquí quatre anys o que ens donem una hòstia de proporcions bíbliques”, ha advertit. El secretari polític ha matisat aquesta intuïció. Al seu parer, es pot governar, però amb un partit que necessàriament ha d'evolucionar per adaptar-se a l'entorn institucional en què s'endinsa. “No queda exclosa la possibilitat que Podem governi Espanya, però el Podem que pot governar és menys impredictible i menys sexi, i a la vegada desperta menys incertesa i fa menys por als sectors que miren amb temor al canvi polític”, ha opinat Errejón. El número dos ha subratllat que el partit no pot jugar a estar sol al Parlament amb una posició irreverent "com un intrús, traient un cartell de tant en tant", sinó que ha de trobar la fórmula per encaixar aquesta institucionalitat amb la construcció d'un bloc històric, una nova identitat".

EL DESAFIAMENT QUE IMPRESSIONA

Iglesias ha admès que no té tan clares les possibilitats d'èxit com Errejón i ha enumerat les dificultats a què s'enfronten en la nova legislatura. “El que ve és un desafiament que m'impressiona i m'acolloneix. Passar de ser partisans a un exèrcit regular no és fàcil i ningú ens garanteix que ens anirà bé”, ha plantejat, per arribar a dos possibles resultats: “Poden passar dues coses. Que Units Podem no funcioni com a exèrcit regular. Que hàgim sigut una màquina de combat en la guerra de moviments però que en la guerra de posicions no funcioni”.

Iglesias ha reflexionat sobre les dificultats que poden tenir a partir d'ara al situar-se com a oposició al Congrés, ja que deixen de ser una força ‘outsider’ i passen a formar part de la institucionalitat. “La feina parlamentària pot ser meravellosa o el camí cap al cretinisme polític. Jo he sortit molt espantat d'aquests sis mesos. No és clar que sigui l'escenari més còmode per a nosaltres”, s'ha qüestionat.  

IRRADIAR A LES ALIANCES

Iglesias també s'ha preguntat com serà capaç Podem de liderar un projecte de confluència en què habiten diferents cultures i estils. No ha qüestionat l'aliança amb IU en cap moment, però sí que ha posat en relleu la complexitat de continuar cohesionant aquest grup de forces. “És molt complicat, s'haurà de veure si som capaços de continuar sent el nucli irradiador, no és gens clar”, ha advertit. 

Notícies relacionades

Pablo Iglesias atribueix el fracàs electoral a la por a Podem

Podem llança una enquesta a les seves bases per sondejar errors

Iglesias ha reflexionat anomenant “Units Podem”, mentre que Errejón s'ha referit en solitari a “Podem”. En les seves exposicions han deixat entreveure una lectura diferent sobre com abordar el futur immediat, però tots dos han coincidit que el partit serà ara “menys sexi”. “Entrem en una fase en què ens hem de convertir en un partit normal”, admet Iglesias. Per Errejón, un dels debats necessaris és com construir un bloc històric en què Podem "fon una identitat que es pugui anomenar Units Podem o de diferents maneres, com es diu en altres territoris il·lusionant els sectors més dinàmics i dissolent pors". 

L'estratègia per determinar què vol ser Podem a partir d'ara es començarà a definir en la reunió del Consell Ciutadà Estatal (CCE) aquest dissabte, en què l'òrgan de direcció del partit morat ha de prendre les primeres decisions.