El PSOE demanarà una comissió d'investigació sobre l''operació Catalunya'

L’'operació Catalunya', una trama policial dissenyada per desacreditar polítics independentistes, sembla que serà objecte d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. PSOE, Podem, ERC i Convergència s’han proposat aclarir si diferents càrrecs del Ministeri de l’Interior han vulnerat principis bàsics de l’Estat de dret. El grup socialista va confirmar a EL PERIÓDICO que la primera iniciativa que registrarà una vegada arrencada la nova legislatura, a partir del 19 de juliol, serà la petició d’aquesta comissió, i va afegir que confia a comptar amb el suport de la resta de grups de l’actual oposició perquè pugui començar a treballar de seguida amb un període de tres mesos per presentar conclusions.

     El seu objectiu és que per la comissió desfilin des de l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, fins a alts càrrecs d’aquest ministeri, així com els comissaris als quals es vincula amb la unitat policial secreta destinada a combatre l’independentisme, l’existència de la qual el Govern sempre ha negat. A més a més, s’estudiarà la possibilitat de reclamar la compareixença d’altres membres de l’Executiu.

    S’haurà de veure què votarà el PNB, mentre que Ciutadans sol·licitarà abans la compareixença de Fernández Díaz i, una vegada l’hagi escoltat, decidirà si se suma a la petició del PSOE. «El que és normal és que primer comparegui i si no són satisfactòries les explicacions es demani la comissió d’investigació», argumenta el vicesecretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas.

    Les gravacions en què es constata com Fernández Díaz conspira amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel De Alfonso, per buscar proves que incriminessin dirigents com Oriol Junqueras o Xavier Trias, van ser la primera prova fefaent que el Govern central ha intentat utilitzar de manera com a mínim indeguda instruments de l’Estat com la fiscalia per frenar un procés de caràcter polític. Si s’acaba impulsant la comissió parlamentària, aquestes converses també seran motiu d’investigació. «En democràcia no es tracta de vèncer, es tracta de convèncer», explica el cap de files de Convergència a Madrid, Francesc Homs, que acusa el Govern del PP de practicar el «tot s’hi val».

    CDC està ultimant la querella judicial que presentarà contra Fernández Díaz i en què s’argumentarà que l’Executiu central ha vulnerat drets civils. Esquerra, que també ha portat el ministre als tribunals, insisteix que l’actuació del titular d’Interior no pot quedar sense aclarir. Pel diputat Joan Tardà es tracta d’una qüestió de «radicalitat democràtica». És l’argument esgrimit per Xavier Domènech (En Comú Podem), que destaca que la resposta que ha donat fins ara el ministre no és acceptable i recorda que la sospita generalitzada és que en aquest cas s’hi barreja també una batalla entre comandaments policials.

SENSE PENEDIMENT

S’ha de recordar que Fernández Díaz va negar l’existència de la unitat secreta dedicada a intentar incriminar polítics catalans i respecte a les seves converses amb De Alfonso ha optat per defensar-se atacant, és a dir, qüestionant que se l’hagués gravat, no ha mostrat cap mena de penediment pel contingut i s’ha presentat com una víctima.

    Les converses van aparèixer filtrades al diari 'Público' en plena campanya electoral del 26-J. Mariano Rajoy va optar per no donar-hi més importància i veient el resultat obtingut pel PP a Catalunya, on en les últimes eleccions generals el PP va aconseguir guanyar un diputat, no va ser l’únic que no es va escandalitzar.

Notícies relacionades

El 'Fernándezgate' origina una cadena de querelles judicials

El fiscal general de l'Estat estava al cas del 'Fernándezgate'

    La declaració d’aquest dimecres del comissari del Cos Nacional de Policia José Villarejo davant el jutge va despertar de nou les sospites sobre la guerra bruta contra el procés independentista. Una font present va assegurar que aquest comandament policial, al qual s’acusa de ser un dels impulsors del grup policial secret, va citar l’operació Catalunya. Segons aquesta mateixa versió, el comissari hauria reconegut que va treballar intensament amb l’excap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas (amb qui ara està enfrontat) en temes relacionats amb Catalunya almenys fins al 2012, just quan van començar a publicar-se, coincidint amb la campanya autonòmica, els primers informes apòcrifs referents a polítics independentistes.

    L’advocat de Villarejo va assegurar ahir que les referències que el seu client va fer a Catalunya en la seva declaració judicial no tenien «intencionalitat política».