Un motí a CDC obliga a ajornar l'elecció del nom del nou partit

La força successora de CDC ha nascut sota el signe del fiasco en el seu congrés fundacional. El mal ambient que es percebia fàcilment als passadissos del majestuós Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), de la zona del Fòrum, va explotar just en el primer punt de l’ordre del dia, l’elecció del nom del nou partit. El que hauria d’haver marcat l’inici de la nova singladura es va convertir en un motí en tota regla, per utilitzar la terminologia marinera que tant li agrada a Artur Mas. Un motí contra la direcció, l’única possible, la de CDC. No es va votar el nom de la formació i aquest matí es constituirà una comissió exclusivament per abordar la qüestió. Aquesta mateixa comissió, que analitzarà múltiples opcions, decidirà, així mateix, si se sotmeten a votació les noves alternatives diumenge o bé es deixa per al dia 23, la jornada en què s’ungirà els càrrecs de la nounada força.

El congrés passa així a tenir tres ponències. La dels principis ideològics, l’organitzativa i, ara, la del nom. A l’exterior del CCIB, el malestar dels assistents era notori. La direcció havia mantingut en secret els dos noms escollits per ser votats (Més Catalunya i Catalans Convergents), malgrat que tot el procés fundacional es va anunciar que seria obert i transparent. En el pecat hi ha la penitència perquè al ser impossible testar prèviament l’impacte dels dos noms, la prova es va realitzar en el plenari del congrés. Amb música de vent.

MAR DE FONS

Durant la presentació de les dues alternatives ja es van sentir xiulets. Després, a porta tancada, la majoria (hi ha qui diu que totes) de les intervencions dels congressistes van anar en la mateixa línia crítica. Després d’un petit recés es va optar per suspendre la sessió.

La qüestió del 'branding' va ser, amb tot, la gota que va fer vessar el got. No es va tractar d’un motí només per això. Els ànims estan molt encesos des de dimecres passat, quan Artur Mas va comparèixer davant la premsa per donar compte de la seva proposta de crear un tàndem de lideratge de la nova força format per president i vicepresident. Els més pròxims a ell no van dubtar a fer circular que l’escollida era Neus Munté i que aquesta, fins i tot, havia dit que sí.

LA VELLA POLÍTICA DE SEMPRE

Molts assistents al congrés es van sentir enganyats pel fet que se’ls havia promès un conclave que faria un pas decidit cap a la renovació. I, en canvi, es van topar amb la dura realitat, que no era sinó la vella política de sempre. No hi ha voluntat de posar a la picota Mas i Munté, sinó que en molts sectors es considera, en vista del gran ascendent de l’expresident sobre la militància convergent, innecessària, gratuïta i supèrflua aquesta demostració de poder exercida.

La història marina explica que la gran majoria dels motins acaben sent sufocats. Si això passa en aquesta ocasió, s’observarà avui en la discussió de les, ara, tres ponències. La demostració de força de Mas ha cohesionat tots els grupuscles i sectors del partit que, segons algunes fonts, coincideixen en qüestions tan importants com la de les incompatibilitats.

Perquè Munté sigui vicepresidenta, com desitja Mas i és per això que ho va explicar dimecres, per pressionar els assistents al congrés, és necessari un règim d’incompatibilitats lax, que li permeti a la també consellera de Presidència mantenir un peu a l’Executiu català i ocupar la cadira del partit.

DOS REFERENTS

El partit abans conegut com a Convergència va néixer amb l’objectiu, va dir un més que líric Mas, d’actuar com a «ordenador de Catalunya i propulsor de la seva llibertat». I amb dos referents, «la mentalitat d’Enric Prat de la Riba i l’esperit alliberador de Francesc Macià». Aquest últim, ni més ni menys que fundador d’ERC, la gran antagonista en aquests moments dels exconvergents.

Notícies relacionades

Twitter treu suc al nou nom de Convergència

Trias: "És hora de demanar perdó"

Per Mas, CDC ha complert una etapa, «l’autonòmica», la de reconstrucció de Catalunya després de la guerra i la dictadura. La nova força ara haurà d’ajudar a recórrer el camí des de l’aspiració de l’Espanya plurinacional, que s’ha revelat impossible i que ningú, més enllà de l’Ebre, «contempla ni vol», fins a la plena «sobirania» i convertir Catalunya «en un dels estats lliures de ple dret que conformin l’«Europa federal». Abans del motí es va oficiar la hibernació de Convergència. L’expartit queda en mans de Jacint Borràs, fundador de Convergència i pare de la consellera Meritxell Borràs.

L’única referència als casos de corrupció que assolen Convergència la va cursar l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias en l’obertura del 18è i últim congrés de CDC. Trias va afirmar que ha arribat el moment de demanar «perdó», sobretot, pel 'cas Pujol'.