Podem es dóna mig any per cosir les dues ànimes

A Podem hi habiten dues ànimes però, en l''impasse' que viu el partit per redefinir com vol ser en el futur, és complicat augurar si seran capaços d'integrar-se en un únic projecte polític o acabaran per escindir-se en propostes no només diferents, sinó fins i tot enfrontades. De moment, no hi ha espases alçades, però la força lila entra aquest dissabte en un punt d'inflexió. El Consell Ciutadà Estatal (CCE), que és l'òrgan de direcció, obrirà l'anàlisi de què va passar el 26-J, com passar de ser "guerrilla" a "exèrcit regular" sense anquilosar-se a les institucions, i el nucli, quina identitat té. A qui apel·la. A qui renuncia. A qui vol deixar de fer por.

Serà un debat preliminar, en què s'exposarà la necessitat que l'Assemblea Ciutadana se celebri Assemblea Ciutadanaal voltant de final d'any o, més probable, a principi del 2017, i s'exposaran quatre informes que s'han elaborat per separat. El de Pablo Iglesias, com a secretari general; el d'Íñigo Errejón, com a responsable polític i director de campanya; el de Pablo Echenique, al voltant de l'organització; i les enquestes elaborades per Carolina Bescansa. Ningú espera una conclusió aclaparadora, de manera que el més substancial consisteix a llegir per què els dirigents es donen mig any de reflexió i la valuosa informació que navegui entre les línies de la doctrina oficial que parlen de "debat serè" des d'una unitat que desitgen, però no existeix. Encara.

A Podem hi conviuen visons enfrontades que van saltar pels aires amb la dolorosa crisi interna entre pablistes i errejonistes al març. Les diferències no són matisos, sinó dues concepcions diferents del que ha de ser el partit, dues idees que emanen per tot arreu en les rutines dels dirigents. En les conferències acadèmiques, en simples tuits, en els debats orgànics, en entrevistes, en els articles de reflexió, cadascuna d'aquestes ànimes exposa els seus arguments i els contraposa als de l'altra facció. A vegades els gestos són clars, però en la majoria d'ocasions la disputa interna es dóna en codis que únicament desentranyen els iniciats.

DUES VISIONS DE PARTIT

Quan Iglesias critica els ‘hipsters' o els intel·lectuals postmoderns (“els posmo”, en llenguatge podemista) i defensa els Chikos del Maíz com a “macarres”. Quan diu que el treball parlamentari pot conduir al “cretinisme polític” i ironitza sobre la complicitat d'Errejón amb el portaveu socialista al Congrés. Quan assenyala que Podem ha de ser el reflex de la classe obrera i no apel·lar a les seves aspiracions. Quan aposta per mantenir l'aliança amb la vella esquerra. No només està plantejant quina és la seva concepció del partit, sinó que, a més, intenta aconseguir imposar aquest criteri com a hegemònic. És més. Enerva els dirigents afins a Errejón, entestats a construir una identitat transversal, a sumar els que falten, a desfer-se d'etiquetes velles. I això va molt més enllà que pablistes i errejonistes lamentessin el resultat electoral en bars diferents o tinguin grups d'afinitat separats. Parlen de: “els nostres”, “els altres”, “els dolents”. En els dos sectors. 

Notícies relacionades

Units Podem s'asseu al divan

La crisi emocional de Podem

Així doncs, ¿és possible cosir les dues ànimes de Podem? Fontes de les dues faccions admeten que encara no hi ha resposta per a aquesta incògnita, però que per ara no s'obrirà cap batalla. Estan d'acord que han de deixar enrere l'estil èpic i redefinir-se. Però els equips d'Iglesias i Errejón hauran de constatar desrpés de l'estiu si poden lligar un únic projecte en què se sentin representats o agafen camins divergents. Veus de les dues bandes confirmen que, a priori, la voluntat és continuar units, trobar la manera d'anar junts i evitar que les discrepàncies trenquin el partit.

En el terreny pràctic, admeten, serà difícil concretar aquesta voluntat de consens a formes tangibles d'unitat. Les dues ales constataran les pròximes setmanes si és possible. Si no ho és, i concorren al conclave, Vistalegre 2, en projectes diferents, indiquen, serà fonamental saber quin és el nivell de suport de cada bàndol. Una vegada es faci pública la data de l'Assemblea Ciutadana es tanca la possibilitat d'inscriure-s'hi per participar-hi, de manera que els dos equips saben que poden aprofitar aquest temps mort fins que es faci pública la cita del conclave per guanyar adeptes.