Pablo Iglesias evita l'autocrítica i apel·la a la pau interna

"Hem pogut ser víctimes de la nostra pròpia lucidesa". L'expressió condensa tota l'autocrítica plantejada per Pablo Iglesias. No hi ha hagut claus noves de reflexió. No hi ha hagut menció al congrés en què es debatrà el futur del partit. No ha esbossat les línies estratègiques a seguir. No ha explicat què va passar el 26-J, ni quin és el projecte immediat de Podem. Ni què o qui va despertar la por de l'electorat. La seva esperada anàlisi, que ha inaugurat el Consell Ciutadà Estatal (CCE) aquest dissabte, s'ha quedat en una dissertació genèrica sobre el context polític i, això, sí, ha traslladat una clara petició als dirigents, una consigna: que el debat no s'enverini entre les dues ànimes del partit. Que no s'utilitzi la lectura de la patacada del 26-J, si la culpa va ser de l'aliança amb IU o del tipus de campanya, per enrocar-se en dos bàndols enfrontats. “L'important no és qui té raó en el diagnòstic, sinó les identitats que es generen al voltant d'això. Jo evitaria posicionaments que se sostenen en clau de corrent o facció. Tenim coses més importants per discutir. Com que parlem fonamentalment del futur, que és enormement difícil”, ha advertit, després d'assenyalar que Pedro Sánchez li resulta "patètic" per preocupar-se més per Podem que per Rajoy. 

Iglesias suggereix als seus com a “consell” evitar la “fetitxització” de la campanya o l'aliança amb IU com a claus analítiques. “És impossible saber científicament què ha passat i cap d'aquestes ha importat. Operen altres factors”, ha assenyalat. La seva negativa a indagar en aquestes dues causes, que va obrir l'enfrontament entre els pablistes -que defensen la confluència- amb els errejonistes -que la critiquen- intenta treure ferro a la polèmica oberta des del 27-J, però deixa en un lloc difícil de definir l'anàlisi “científica” que ha elaborat Carolina Bescansa. Es tracta d'un estudi demoscòpic que la direcció va demanar per tenir dades exactes que expliquessin el resultat a les urnes i que servissin per tancar el debat entre les diferents ales del partit. La recomanació és significativa ja que la reunió del CCE és l'espai de reflexió interna més rellevant de la força morada i el marc en què s'han produït els debats de més intensitat des del seu naixement. Posar traves a la fórmula en què els membres de la direcció vulguin expressar les seves opinions, tenint en compte el xoc sofert pel resultat electoral, resulta curiós. 

UNA ALTRA CONTRA ELS 'HIPSTERS'

Iglesias ha demanar que els dirigents no es posicionessin en “faccions”, però, com a secretari general, ha deixat clares les seves preferències i ha confirmat la seva “croada personal sobre el 'hipsterisme' polític”, en clara al·lusió als intel·lectuals afins a Íñigo Errejón, que defensen la transversalitat i defugen les etiquetes de la vella esquerra. 

Notícies relacionades

Podem es dóna mig any per cosir les dues ànimes

Iglesias: "En quatre anys podem guanyar o donar-nos una hòstia de proporcions bíbliques"

Si bé dilluns va defensar en una conferència acadèmica que Podem pot guanyar en quatre anys o “clavar-se una hòstia de proporcions bíbliques”, davant els seus dirigents ha esbossat un panorama, no favorable, però menys catastrofista, i ha evitat el pessimisme. “S'obren nous desafiaments per als quals estem magníficament situats”, ha dit, i ha tornat a citar els riscos que el partit s'institucionalitzi. “Ens haurem d'enfrontar a processos de burocratització, a ser una màquina de generar empleats que a més s'organitzen sindicalment”, ha dit, i ha tornat a fer referència a dos altres grans reptes: arribar al món rural i seguir liderant un encaix complicat amb uns socis territorials que no sempre fan, admet, la seva mateixa lectura. “Hi ha hagut certa tensió entre ser jacobins i plurinacionals. Això va ser virtuós, però insostenible en el temps. Ens enfrontem a dinàmiques complicades”, ha apuntat. 

Després de la seva anàlisi -que és l'únic en obert-, s'han presentat els informes del secretari polític, que ha analitzat l'estratègia; del secretari d'Organització, Pablo Echenique, que ha transmès les principals conclusions dels debats que s'han donat a les bases, i el de Carolina Bescansa, que ha exposat el resultat de les enquestes fetes després del 26-J, quan es va decidir que era necessària una “anàlisi científica” que Iglesias, ara, estima inoperant. La trobada, "intensa" segons descriuen alguns dirigents, té previst allargar-se fins al vespre.