Podem creu que el 26-J va pagar la "calç viva" i el "no" a Sánchez

La direcció de Podem conclou que el 26-J no van pagar pel seu acord amb IU sinó per la seva activitat parlamentària en la breu legislatura anterior, marcada per la negativa a donar suport a Pedro Sánchez i la intervenció de Pablo Iglesias en què va acusar Felipe González de tenir «el passat tacat de calç viva». L’informe presentat al Consell Ciutadà Estatal (CCE) d’ahir per Íñigo Errejón, les enquestes de Carolina Bescansa i el pols que Pablo Echenique va prendre a les bases apunten que la seva labor al Congrés de gener a abril va perjudicar les seves opcions d’èxit.

  

 Les anàlisis han detectat que el «milió màgic» d’electors que van perdre des del 20-D van decidir durant aquell període no tornar a votar-los, abans que es tanqués l’aliança amb IU i abans que comencés la campanya electoral, una cosa que hauria deixat les dues operacions sense capacitat de remuntar els errors comesos.

    

En aquella etapa de fuga de votants, l’activitat institucional de la força morada es va centrar en la proposta d’un govern de coalició amb el PSOE, en què Iglesias va demanar la vicepresidència del Govern.

LÍDER DULCIFICAT

Encara que en un principi l’entorn del secretari general de Podem va defensar aquelles formes contundents, la direcció admet des de fa temps que el to aspre va ser un error, i és per això que van decidir virar cap a un perfil més serè. No obstant, pel que es desprèn de les conclusions, ja no hi va haver manera d’esborrar de l’imaginari col·lectiu la imatge d’agressivitat, que hauria portat una majoria social a preferir ordre enfront d’un canvi que suscitava por. Fonts de la direcció admeten que es va produir una «dissonància» al ser percebuts «més durs en el terreny institucional i més seductors en la campanya», una fórmula obliqua d’explicar que els ciutadans van percebre amb incredulitat la transformació d’un Iglesias agressiu a un altre de dulcificat.

 

   No hi ha resposta per saber si van pesar més en l’electorat les qüestions de fons, com la negativa de recolzar un govern amb PSOE i C’s, o la contundència de les formes, com aquella ironia del «somriure del destí». «Hi ha coses que no podrem saber mai», indiquen, en una anàlisi que no qüestiona, tampoc, cap lideratge. «No en sabem els detalls, però el que ha canviat el patró de vot té a veure amb el que va passar aquells mesos», concedeixen.

LA ‘FETITXITZACIÓ’ DE LES CAUSES

Els informes d’Errejón, Bescansa i Echenique van arribar just després de la intervenció d’Iglesias, que va demanar als dirigents que evitessin enrocar-se a determinar les causes del resultat perquè això només alimenta «faccions» dins del partit. «L’important no és qui té raó en el diagnòstic, sinó les identitats que es generen al voltant d’això. Jo evitaria posicionaments que se sostenen en clau de corrent o facció. Tenim coses més importants que discutir. Com que parlem fonamentalment del futur, que és enormement difícil», va plantejar el secretari general, després d’aconsellar-los que evitin la «fetitxització» dels errors comesos.

    

El seu suggeriment va ser assumit només a mitges, perquè els informes van ser clars, encara que amb matisos entre si. El de Bescansa apunta a tres grans causes: el cansament de l’electorat, «una altra part que té a veure amb el període entre febrer i abril», i la campanya de la por del PP. Si aquesta última va resultar més productiva perquè el camp ja estava adobat per l’agressivitat de la legislatura, es desconeix. «És difícil d’explorar», al·leguen.

  

Notícies relacionades

Podem es dóna mig any per cosir les dues ànimes

Pablo Iglesias evita l'autocrítica i apel·la a la pau interna

 La majoria dels simpatitzants de Podem coincideixen amb aquesta anàlisi, però el que és més significatiu és que, fins i tot entre els membres dels cercles –les bases–, hi ha una opinió majoritària que responsabilitza la gestió parlamentària com a causa del mal resultat del 26-J.

    Després de les anàlisis, Podem es planteja ara com ser «sexi» no per «moments estel·lars a la televisió» ni per cops d’efecte, sinó al carril lent, amb una tasca parlamentària que desperti més confiança i imatge de solvència.