Pols entre les bases i la direcció de CDC pel grau de renovació

Si ‘Il gattopardo’ és un llibre que se cita abusivament en la crònica política no és per casualitat, sinó perquè les ensenyances que emanen del llibre de Giuseppe Tomasi di Lampedusa són de màxima vigència, especialment en temps, com aquests, en què tot succeeix i canvia, o sembla que canvia, a una velocitat vertiginosa. La frase que Tancredi etziba al seu oncle Fabrizio, aplicada al paper de l'aristocràcia siciliana en una Itàlia reunificada (“Si volem que tot segueixi com està, necessitem que tot canviï" ) explica, també, el pols que mantenen en el congrés de la nova CDC les bases que anhelen una renovació a fons de la forma d'organitzar-se i d'exercir la política, i la direcció de Convergència, que pretén acotar els canvis.

“Hi ha un desig de decidir i de portar a terme canvis que ho permetin. La gent no vol que els de sempre prenguin les decisions de sempre. A més, perquè en moltes ocasions s'han demostrat errònies. La gent vol cares noves”. Així descrivia l'ambient congressual un membre del partit de rellevant pes. “Hi ha un xoc de trens. El que és inacceptable és que la militància s'hagi posat a treballar més que mai en aquests últims mesos”, en favor de dissenyar un partit nou, és a dir, de maneres i conductes diferents del que va ser CDC, i que els congressistes s'hagin “trobat amb un congrés en què tot el peix està venut”, ha afirmat un dels congressistes, del ram del poder local.

Sobre aquest desencant de la militància de base s'han alçat aquells que tenen com a objectiu incidir en l'executiva de 12 membres que s'escollirà el dia 23. S'augurava batalla en el tema de les incompatibilitats, encara que amb matisos. Tenint en compte que el ‘ticket’ Artur Mas-Neus Munté és una aposta personal del president de CDC, els ponents es van conjurar per suavitzar les incompatibilitats requerides per a la presidència i vicepresidència i facilitar a la consellera que segueixi en el Govern. La batalla, el resultat de la qual servirà de termòmetre de fins a quin punt el nou partit és en si mateix nou o bé un canvi per seguir igual, serà el debat sobre les incompatibilitats dels 12 membres de l'executiva. Al tancament d'aquesta edició encara no havia ni començat.

TORNEM-HI AMB EL NOM

I evidentment el nom. En les enquestes del Torn Obert, un 60% dels participants van expressar el seu desig de, o bé mantenir la marca existent (CDC) o bé que hi hagués un nou nom, però que inclogués per algun costat el terme ‘Convergència’ o ‘Convergents’. La comissió creada a corre-cuita divendres a la nit, després del motí per les dues alternatives llançades per la direcció, va donar dissabte les tres opcions que es portaran al plenari de diumenge: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata de Catalunya i Partit Nacional Català. NI rastre de les dues opcions de la direcció, ni de l'empremta lèxica de Convergència.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

El procés seguit per a la tria va ser sotmetre a votació totes les alternatives proposades en Torn Obert més aquelles que es van presentar el mateix dissabte. Només aquestes tres van superar el 60% d'acceptació. Diumenge s'elegirà la guanyadora. I segons quina sigui, s'obren ja les primeres disputes. Demòcrates de Catalunya, els escindits independentistes d'Unió, i socis de CDC i ERC a Junts pel Sí, van sortir dissabte al pas davant la possibilitat que PDC fos l'elegit. Va reclamar el partit d'Antoni Castellà a la nova CDC que expliqués als congressistes que aquest nom “no era jurídicament possible”. Francesc Sànchez, en qualitat se suposa de grup organitzador del congrés, encara que no es tracti de tal sinó d'una assemblea, va treure ferro a l'assumpte: “En el registre de partits hi ha quatre forces ‘demòcrates”. De fet, la ‘D’ de CDC era, precisament, ‘Democràtica’.

Si vencés Junts per Catalunya, la bronca vindria amb el seu soci de coalició en el Govern, ERC. La suma de CDC i ERC va ser batejada com a Junts pel Sí, com a resultat de la recerca d'un nom neutre entre les dues forces. Ara, una part assumiria com a pròpia la música, que no la lletra en la seva totalitat, de Junts pel Sí. La confusió està garantida. N'hi ha prou de mirar l'equació: Junts per Catalunya més ERC igual a Junts pel Sí. Els republicans semblarien un mer apèndix.