Mas sufoca el motí i busca pilotar la renovació

Adéu, Convergència; Hola, Partit Demòcrata. El PDC, hereu de la invicta (al Parlament) CDC, ha començat a caminar aquest cap de setmana després d'un congrés que es va iniciar amb un motí en tota regla de les bases contra la direcció de la força matriu (per haver conduït sense publicitat tot l'assumpte del canvi de nom) i que, amb les hores, la mateixa cúpula va anar sufocant fins al seu total control. Artur Mas surt del conclave amb alguna esgarrinxada, però amb les condicions creades perquè pugui portar a terme el seu pla de renovació del partit.

La principal conclusió que es pot extreure d'aquest cap de setmana és que les bases del PD no seran tan dòcils com ho van ser les de CDC. Se'ls va prometre partir de zero i crear un partit modèlic i això exigeixen. Però aquestes mateixes bases tenen el seu propi taló d'Aquil·les, que és el respecte i admiració reverencial pel mateix Mas. El dues vegades heroi, per la seva imputació en el 9-N i pel seu pas al costat per permetre el pacte amb la CUP. Si les mateixes bases que exigeixen “cares noves per al nou partit” s'autoimposen com a límit l'egrègia figura de l'expresident el seu recorregut és limitat.

Arriba, a penes, per robar-li alguna ploma a l'aparell. Per exemple, que el PD es defineixi com a “partit independentista”, i no “sobiranista” com dictava el text proposat per la direcció. O per triar un nom, el de Partit Demòcrata, que al mateix Mas no li agrada gens. Prova d'això és que el que va ser líder de CDC va votar, en la primera ronda, per Junts per Catalunya (l'opció que va caure eliminada) i, en la tanda final, pel Partit Nacional Català.

Sobre les espatlles d'aquestes bases es van enfilar les denominades famílies convergents. Sent aquest, com ho serà el PD, un partit “d'ampli carril central”, les diferències entre sectors abasten tot un arc parlamentari en si mateix. Des del liberalisme de Llibergència, de Marc Guerrero, a la socialdemocràcia amb trets ecologistes de Josep Rull.

CRÍTICS AMB LA DIRECCIÓ

D'aquestes famílies, els més crítics i que volien descosir el vestit a mida que la direcció s'havia confeccionat -on s'ubica també Germà Gordó- s'han quedat, així mateix, amb alguna ploma de la cúpula a la mà. Però poc més.

I és que la intenció de Mas per a la renovació és presidir el partit, comptar com a número 2 i vicepresidenta  amb Neus Munté i com a secretari general (o coordinador general) i número 3 Jordi Turull. I tot plegat és perfectament possible, fins i tot això de Turull, perquè, òbviament, Mas i Munté lideraran sense problemes les votacions del dia 23.

El règim d'incompatibilitats acordat ben entrada la matinada de dissabte a diumenge és absolutament lax amb Munté. Pot seguir sent la consellera de Presidència i, per tant, la mà dreta de Carles Puigdemont i, a la vegada, vicepresidenta del PD en tasques, com Mas (vet aquí una altra ploma), merament representatives. Encara que en el cas de l'expresident caldrà veure-ho.

LES PRIORITATS DE TURULL 

Turull pot ser coordinador general sempre que mostri una “dedicació prioritària” al partit. És a dir, que deixi en segon pla el seu treball com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí. Una tasca molt ben valorada en el PD perquè la seva bona relació amb Marta Rovira permet que aquesta amalgama de demòcrates, republicans i independents no sigui font de polèmiques setmanals.

Això sí, com defensen els crítics, Turull no és una cara nova. Encara que la direcció, que el defensa i el promou, apunta que si bé formava part de l'anterior cúpula ho feia gràcies al seu càrrec, per ser els presidents de grups parlamentaris (a Barcelona i Madrid) membres nats de la direcció.

La candidatura de Mas-Munté, i les que puguin sortir per a la nova executiva demòcrata (el coordinador general i els altres 11 membres) hauran de postular-se abans de dimecres. S'auguren negociacions i intents de repartiment de cadires entre els diferents sectors amb l'objectiu d'aconseguir certa pau social, encara que no es descarta que hi hagi una candidatura alternativa a la de Turull amb cares alternatives emergents i joves.

Notícies relacionades

Pols entre les bases i la direcció de CDC pel grau de renovació

CDC passa a ser PDC, sigles amb què Pujol es va presentar a les generals

Al març, Turull i Miquel Buch, alcalde de Premià i cap visible de la generació entre 30 i 40 anys que prové de la JNC, van iniciar contactes encaminats a frenar Gordó, el perfil moderat del qual, inspirat en la CDC prèvia al procés desagrada a gairebé totes les altres ‘famílies’. Ara Gordó sembla tocat després de l'impacte que ha tingut el ‘FernándezGate’, on la seva figura apareixia relacionada amb una fosca operació d'enderrocament de Mas orquestrat per les clavegueres de l'Estat.

S'ha de sumar a tot plegat el factor gènere. Sis dels 12 membres de l'executiva han de ser dones i, respecte al sector masculí, no abunden. Marta Pascal és l'únic nom que ha aparegut, fins i tot, per optar a la vicepresidència fins que Mas la va desactivar en una compareixença que, de fet, va motivar en part el motí de divendres.