Joc de les cadires al Congrés

Demà començarà oficialment la dotzena legislatura de la democràcia. Es creuen els dits perquè no torni a resultar fallida. Els partits han passat el cap de setmana negociant la composició de les Corts. És el joc de les cadires. Massa aspirants per tan poc seient. Esgoten terminis i deixen a la vista que les ferides que ha deixat el 26-J triguen a cicatritzar. El PP, com a guanyador de les generals amb 137 escons, segueix sostenint que vol la presidència del Congrés. I contempla fer un pas enrere i no presentar al Parlament aspirant per afavorir-ne un de C’s. Però hauria de ser, avisen, a canvi de suport en la investidura.

Els d’Albert Rivera, amb 32 diputats, repeteixen que no passaran de l’abstenció el dia que Mariano Rajoy intenti la reelecció. I que negociar el Parlament és una altra cosa, informa Pilar Santos. S’ha parlat en aquestes hores del taronja Ignacio Prendes com a potencial candidat a dirigir la Cambra, però de moment no sembla que qualli. La presidència seria cara, insisteixen els populars. El cas és que la resta de grups, que participen en les últimes hores en l’intercanvi de trucades polítiques, atribueixen al PP i C’s estar dissimulant un pacte que donen per «gairebé fet».

Sigui com sigui, a les files conservadores es fan quinieles per succeir en el càrrec el socialista Patxi López. Es contemplen noms com els de José Manuel García-Margallo o Ana Pastor (sembla que a cap dels dos els entusiasma la idea); a més a més dels de Dolores de Cospedal o Pilar Rojo. Tampoc es descarta que pogués repetir Jesús Posada o que el sevillà José Ignacio Zoido tingués la seva oportunitat.

Avui el cap del PP reuneix la seva junta directiva per aclarir incògnites sobre nomenaments. Ha de decidir, a més, si manté Rafael Hernando com a portaveu al Congrés. També sobre aquesta qüestió ja fan càbales al partit i sonen polítics com ara Alfonso Alonso, José Luis Ayllón o Pablo Casado. Els socialistes, que també es reuneixen avui al Congrés, compten que Antonio Hernando seguirà com a portaveu i que intentaran conservar la presidència de la Cambra Baixa.

No obstant, no exhibeixen gaire optimisme des del PSOE. Per un costat, intueixen que l’acord PP-C’s és a les portes. Els socialistes podrien cedir un lloc a la Mesa als taronges a canvi del suport al seu aspirant, segurament una altra vegada Patxi López. Admeten que aquesta opció no és fàcil, informa Juan Ruiz Sierra. Tampoc és un bon auguri per a ells, afegeixen, la decisió d’En Comú Podem, òbviament amb benediccions de Pablo Iglesias, d’impulsar candidatura pròpia: la de Xavier Domènech. Més ferides electorals. En aquest cas, profundes. Les que Units Podem sembla haver deixat en el partit de Pedro Sánchez.

LA TÀCTICA

La jugada Iglesias-Do-mènech-Colau consistiria a convèncer ERC i el PDC, a més a més del PNB i el grup mixt, perquè els recolzessin en una primera votació que ningú guanyaria perquè cal la majoria absoluta. Però a la segona passarien els dos aspirants més votats, segons aquests càlculs el del PP i el de Podem, cosa que obligaria el PSOE a triar.

Notícies relacionades

La investidura tensa la negociació per controlar el Congrés

Podem busca amb PSOE i C's que el PP no domini la Mesa del Congrés

Ahir a la tarda l’intercanvi de tuits entre Ada Colau i els dirigents republicans Joan Tardà i Gabriel Rufián conviden a pensar que aquesta via és complicada. També aquí hi ha ferides que van néixer el 20-D i van aprofundir el 26-J, quan la força morada va tornar a guanyar els comicis generals a Catalunya.

A falta que els convergents es pronunciïn, la setmana comença encara amb incògnites sobre qui aconseguirà finalment la butaca més preada del Congrés.