Rajoy i Rivera segellen la seva primera aliança per a la legislatura

Els populars exhibien optimisme ahir després d’un pacte amb Ciutadans que, tenint en compte les dificultats de la resta de l’oposició per consensuar alternativa, els garanteix la presidència del Congrés per a l’elegida, Ana Pastor. «És un primer pas cap a la investidura», repetien dirigents del partit a l’abandonar la junta directiva a la qual els va convocar Mariano Rajoy. L’acord, primer entre el PP i Ciutadans en aquesta legislatura que començarà d’aquí unes hores, conté claus.

La primera, que després de dies de negociacions entre les dues parts es van tancar amb una trucada del mateix Rajoy a Albert Rivera. El desglaç porta bon ritme. Segona, que a diferència del que va passar al gener, C’s va acceptar negociar només amb els populars, ja que el PSOE es va negar a conversar a tres bandes. I la tercera, que, segons fonts conservadores, el nom de  Pastor –de qui diuen que no li venia de gust ser tercera autoritat de l’Estat– es va convertir en definitiu després de la conversa entre líders, ja que els de Rivera havien deixat clar que no acceptarien segons quins noms per dirigir la Cambra. I es van sortir amb la seva. Avís i de rellevància per a navegants.

Fonts de la força taronja van confirmar que el PP va arribar a colar el nom del qüestionat Jorge Fernández Díaz com a aspirant al càrrec i que, al constatar que no era una opció viable, va mantenir fins a l’últim moment el de Dolores de Cospedal. Les mateixes fonts puntualitzen que quan Rajoy va telefonar a Rivera el va voler convèncer que avalés la castellanomanxega. Però després d’un intercanvi d’impressions va sortir a col·lació la possibilitat de la ministra de Foment (també en les quinieles i de l’absoluta confiança del cap popular), i Rivera la va rebre de bon grat.

INSISTEIXEN EN L’ABSTENCIÓ

 El líder de C’s i els seus, amb 32 diputats, comencen a influir en l’«elecció d’equips» en aquesta legislatura sense majories absolutes i, a més, obtenen fruits: es garanteixen dos llocs a la Mesa del Congrés quan per resultat electoral no haurien de tenir-ne cap. El PP, pel seu costat, es garanteix majoria conservadora en aquest  òrgan clau al Congrés. Està per veure si aquest primer pacte aplana el camí a la investidura de Rajoy. Els taronges insisteixen que són assumptes diferents i que no aniran més enllà d’una abstenció. Els populars confien que el pas dels dies els estovi i puguin passar al sí. Això podria fer més fàcil una abstenció socialista d’últim minut, calculen, davant un candidat a president que atresorés 169 diputats o 170, si Coalició Canària s’hi sumés.

De  fet, el cap dels conservadors ha pres consciència que podria ser reelegit amb una abstenció generalitzada. «Si ho volen els altres, el PP assumirà la seva responsabilitat i governarà encara que sigui amb 137 diputats», va assenyalar per primera vegada des de les eleccions, sense entrar en si es presentarà fins i tot sense suports a una investidura a l’agost. En aquest context, va afegir que, si fos així, hi hauria «uns mínims» on la resta hauria d’assumir la seva «responsabilitat», com en l’aprovació del camí del dèficit i sostre de despesa; pressupostos; compromisos europeus i de política exterior, de política antiterrorista i de Defensa. Rivera ja va avançar que ell està disposat a «mullar-se» amb els comptes de l’Estat, entre altres coses.

FACTOR DOMÈNECH

 A falta que Rajoy concreti qui seran els altres populars a la Mesa del Parlament –Rafael Hernando es manté com a portaveu–, la resta de grups també es preparen per a la legislatura. I fins i tot es llepen les ferides. El PSOE presenta Patxi López com a candidat al Congrés, sabent que no podrà competir amb Pastor, ja que C’s ha virat cap als populars i Units Podem es va entestar a presentar el seu propi aspirant, Xavier Domènech.

Notícies relacionades

Joc de les cadires al Congrés

Podem es dóna mig any per cosir les dues ànimes

Com a part de la seva jugada, Pablo Iglesias va telefonar a Pedro Sánchez ahir per proposar-li que cada un presentés candidat en primera volta i, ja en segona, hi hagués compromís de votar conjuntament el que tingués més avals. De fons va obrir la porta a pactar un govern alternatiu per a Sánchez, informa Iolanda Mármol. Els socialistes s’hi van negar –hores abans el líder del PSOE va reiterar que Rajoy no podia comptar amb ell, però que les urnes demanaven un govern conservador no continuista–. I van retreure a Podem que es negués a impulsar la candidatura de López, amb la seva oferta sobre Domènech que partia de la falsa premissa que nacionalistes i independentistes els seguirien, informa Juan Ruiz Sierra.

Després es va confirmar que el PNB s’abstindria; que ERC renunciava a recolzar cap candidat a presidir el Congrés per entendre que el PP ja tenia garantit el control, mentre que Francesc Homs anunciava, per a sorpresa de gairebé tots, que es votaria a si mateix en primera votació al·legant que ho fa per estar encausat en el 9-N. I en segona, que «ja es veurà». Conclusió: Pastor presidirà la Cambra.