El TC avisa el Parlament que ha de frenar el procés constituent

El Tribunal Constitucional ha advertit els membres de la Mesa del Parlament, que aquest dimecres han d'aprovar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Aquestes conclusions, avisa l'alt tribunal, "contravenen clarament els mandats" del mateix TC i tramitar-les suposaria un desafiament inconstitucional. Els magistrats recorden a l'òrgan rector de la Cambra catalana que té l'obligació d'"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar" el Constitucional.

Els jutges per unanimitat han donat parcialment la raó al Govern de Mariano Rajoy, que va demanar la nul·litat d'aquesta comissió d'estudi. Els magistrats no han atès aquesta demanda, però han posat límits als treballs d'aquesta comissió i a les conclusions a què arribi.

En la resolució els magistrats expliquen que la creació d'aquesta comissió és un acte parlamentari amb "naturalesa jurídica". I assenyalen que poden crear les comissions que considerin oportú. I aclareixen que el Parlament "pot proposar la reforma de la Constitució, però el que no pot és erigir-se en font de legitimitat jurídica i política fins a atribuir-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat". 

CONTRA L'ESTAT DE DRET

En cas contrari, afegeix la sentència, el Parlament "soscavaria el seu fonament constitucional i estatutari al sostreure's de tota vinculació a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic i infringiria les lleis de l'Estat de dret". I també els adverteix que la facultat de crear comissions "no és absoluta ni il·limitada". A més, subratllen que una comissió d'estudi "no pot alterar els continguts de manera unilateral" i abandonant el dret. 

Així mateix, els jutges recorden al Parlament que té "el deure de fidelitat a la Constitució", així que "ha de vetllar perquè les seves decisions s'acomodin" a la Carta Magna i "a la resta de l'ordenament jurídic". I assenyalen que la comissió ha buscat "donar aparença de validesa" al procés d'independència "la inconstitucionalitat del qual va ser declarada" per aquest tribunal.

Per això, recorda al Parlament i a la Generalitat que tenen l'obligació d'acatar les decisions del Constitucional. I expressament ordena als membres de la Mesa de la Cambra catalana que "impedeixin o paralitzin qualsevol iniciativa que suposi ignorar els mandats" d'aquest tribunal.

PREOCUPACIONS ESTÈTIQUES

Mentrestant, al Parlament i al llarg del dia, el que més ha ocupat el personal als passadissos, polítics i periodistes, han sigut les qüestions formals més que no pas les de fons. Més o menys com si es tractés d'una obra de teatre, per exemple ‘Per un sí o per un no’, de Nathalie Sarraute, on agafant una frase aparentment innòcua d'un dels personatges (”Està bé, això”) s'anava extraient tota una varietat de significats i implicacions en la relació entre els dos personatges. Aplicat el cas a les conclusions de la comissió, el debat es trobava en una frase en què la presència o no d'una conjunció copulativa, una ‘i’, pot determinar el futur immediat de la política catalana.

En el punt setè el text que es va donar a conèixer dilluns deia el següent: “’Després de la fase de participació ciutadana es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament i un mecanisme unilateral d'exercici democràtic”.

Catalunya Sí que es Pot, no obstant, ha denunciat que aquest text no era el que es va votar en la comissió. Que s'havia canviat. Perquè en el text posat a votació hi havia una coma: “(..) a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament, com a mecanisme unilateral d'exercici democràtic”.

És a dir, i aquí rau la polèmica. La ‘i’ obre la porta a un referèndum unilateral i acosta les posicions de Junts pel Sí i la CUP a dos mesos de la qüestió de confiança. La ‘coma’ i el ‘com’ assenyalen que l'aprovació de les lleis de desconnexió actua com a mecanisme unilateral. És a dir, no hi ha espai per a un RUI.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

Joan Coscubiela, de CSQP, a més, ha denunciat que al text que ha arribat a la Mesa s'havien eliminat graciosament dos paràgrafs de les conclusions de la seva força. Però això no és tot. En l'únic moment en què algú ha sintonitzat amb el que es podria pensar a Madrid i, per tant, ha previst el bumerang que es podia abatre sobre el Parlament, CSQP, el PSC i Ciutadans han demanat que els lletrats de la Cambra catalana elaboressin un informe jurídic sobre les conclusions. Junts pel Sí i la CUP ho han impedir al·ludint a l'informe que es va fer, justament, després de la resolució del TC pel 9-N.

Al final s'ha reunit la Mesa de la comissió i s'ha tornat a votar. Hi ha una ‘i’ i la totalitat de les propostes de CSQP han sigut incloses. I així, la totalitat ha sigut rebutjada per JxSí i la CUP.