La burocràcia deixa el 'cas Palau' en uns llimbs i sense data per a judici

El procés pel saqueig del Palau de la Música Catalana en l’època en què Fèlix Millet era el seu president i el presumpte pagament de comissions de la constructora Ferrovial a l’antiga CDC, a través de l’entitat cultural, està als llimbs des de fa mesos. Encallat i sense data per al judici, malgrat que la investigació es va iniciar ja fa set anys i està acabada des d’en fa dos. Els tràmits burocràtics l’estan endarrerint. Ara s’està a l’espera que les empreses declarades responsables civils subsidiàries (se’ls reclama que tornin els diners) presentin el seu escrit de defensa. Però algunes no existeixen o estan en concurs de creditors, cosa que complica la situació.

    Aquest és un dels casos per presumpte finançament irregular de CDC, però n’hi ha un altre que se segueix en un jutjat del Vendrell per suposats pagaments de comissions, el batejat com a cas del 3%, que encara està sota secret i que va motivar que la Guàrdia Civil registrés el 21 d’octubre del 2015 la seu del partit a Barcelona. CDC també està esquitxada pel cas Pretòria, on històrics dirigents, com Macià Alavedra, hi figuren com a implicats, i per la investigació sobre la fortuna oculta a Andorra del seu fundador, l’expresident Jordi Pujol, així com pels negocis de la seva família. 

    Les conseqüències judicials estan per veure, però les polítiques són contrastables. La fundació que va rebre diners del Palau va canviar de nom, va passar de dir-se Ramon Trias Fargas a CatDem, i el partit va decidir el gener passat no acceptar donacions d’empreses. La refundació i el canvi de nom tampoc són aliens a la necessitat d’intentar girar full en tots aquests episodis. 

PROCÉS TORTUÓS / Fa mesos que teòricament el procés pel saqueig del Palau està en la recta final, però no acaba d’arribar a l’Audiència de Barcelona, on s’hauria de celebrar el judici. Aquest és un altre problema afegit: per això es necessiten bastants dies i les agendes dels magistrats estan saturades. Un dels advocats defensors no preveu que la vista s’iniciï fins al 2018.

    L’última alarma va saltar el mes de juny passat per un formulisme processal. Arran de l’elevada petició de pena de presó sol·licitada contra Millet per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), la defensa d’un investigat va requerir al jutge que es modifiqués el procediment per enjudiciar els saquejadors confessos, cosa que hauria endarrerit el cas. Però la situació es va reconduir: la FAVB va rebaixar una mica la petició de pena de presó i el procés no ha patit canvis.

    Mentrestant, Millet espera pacientment a la seva vivenda de l’Ametlla del Vallès. Gairebé no surt de la mansió que va reformar amb els diners del Palau. Se sent protegit a la seva finca, situada en un turó. El seu estat de salut li impedeix caminar gaire i la seva vida tan sols es veu pertorbada quan ha d’anar al jutjat de Granollers a firmar per demostrar que no s’ha fugat. Gairebé segur que no oblida que després del registre de l’entitat cultural, el 23 de juliol del 2009 (ahir es van complir set anys), la gent l’insultava pel carrer i que uns comensals es van aixecar de la taula en un restaurant per no estar al mateix local que ell.

    La confessió, el setembre del 2009, de Millet i de la seva mà dreta, Jordi Montull, en què reconeixien que s’havien apropiat fons del Palau per a fins particulars, i la dilació a l’hora de citar-los a declarar (el 19 d’octubre, gairebé tres mesos després de l’escorcoll) els va salvar de trepitjar la presó, però no del judici. El desfalc supera sobradament el que havien admès (una auditoria el xifra en 36 milions). Tan sols van passar 13 dies entre reixes, i per les presumptes irregularitats en la frustrada construcció d’un hotel. Es van asseure al banc dels acusats, l’Audiència de Barcelona els va condemnar a un any de presó, però el Tribunal Suprem els va absoldre.

Notícies relacionades

Paper de vidre sobre els Pujol

Joan Llinares: "És evident que CDC es va finançar a través del Palau"

PETICIONS DE PENES / En el procés hi ha dues parts. Per un costat, el desviament de fons per part de Millet i Montull per a la seva butxaca, que van servir, per exemple, per pagar la reforma de la vivenda del primer i el casament d’una de les seves filles. Per l’altra, hi ha el presumpte pagament de comissions de Ferrovial a CDC a canvi de l’adjudicació d’obres com la línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia.

    El fiscal Emilio Sánchez Ulled reclama set anys i mig de presó per a l’extresorer del CDC, Daniel Osàcar, i quatre anys i mig per a dos directius de Ferrovial. I al partit, que té 15 seus embargades, 6,6 milions per «comissions il·lícites». Els que van ser màxims responsables del Palau, Millet i Montull, s’enfronten a una pena de 27 anys i mig per a cadascun. I la filla del segon, a 26 anys de presó.