Joan Llinares: "És evident que CDC es va finançar a través del Palau"

Joan Llinares va ser nomenat director general del Palau de la Música Catalana després del registre dels Mossos i durant mesos va estar descobrint proves del desviament de fons.

–Quan va arribar, ¿què es va trobar?

–Havien passat cinc dies des del registre, però Fèlix Millet i la seva gent havien seguir gestionat el Palau. Al revisar les càmeres de seguretat, vam veure com havia sortit documentació en carros de supermercat. 

–¿Quina va ser la primera decisió?

–El meu pla era garantir el funcionament del Palau, saber què havia passat i fer una proposta de 

reorganització. Primer, vaig voler conèixer la situació financera, què hi havia a la caixa forta, tot i que me’n vaig trobar quatre, i l’estat dels comptes als bancs.

–¿Quina era la situació financera?

–Molt bona. Això sí, em van dir que en el registre els Mossos havien trobat més de 200.000 euros en una caixa forta, però quan vaig arribar no hi havia pràcticament res. Aquells diners van sortir en els cinc dies que vaig trigar a arribar. Una part se la va endur Clara Millet, segons les notes de la secretària del seu pare, que deia que aquells diners eren de Millet.

–¿Quan va començar a descobrir irregularitats?

–Al demanar la documentació financera, vaig descobrir que hi havia gairebé 100 comptes bancaris. Era sorprenent. A més, un treballador em va avisar que a l’edifici s’estava destruint documentació amb trituradores. Llavors vaig proposar la necessitat d’un reforç jurídic i l’elaboració d’una auditoria.

–¿I les primeres proves?

–Van aparèixer factures que no eren pròpies d’una institució pública com el Palau, com ara viatges a la Polinèsia o Kenya. Els convenis de Ferrovial va costar aconseguir-los. La directora de la fundació, Rosa Garicano, es va resistir a entregar-los a l’auditor.

–¿Sospitava que aquells convenis amb Ferrovial eren irregulars?

–Vaig trigar uns mesos. Però existia altres convenis que no hi havia per on agafar-los, com els de CatDem [la fundació de CDC]. ¿Convenis amb una fundació d’un partit que es comprometia a fer activitats musicals? Eren més de 600.000 euros. Després vam arribar a un acord amb aquesta fundació perquè tornessin aquesta quantitat. Millet firmava el que li donava la gana, sense passar comptes amb ningú. També hi havia factures altes de mailings i cessions de pantalles gegants, sense que ningú sabés de què es tractava. I al disc dur d’un ordinador vam trobar un quadro on apareixien aportacions de Ferrovial i entregues de diners, així com papers amb el nom de Daniel [que coincidia amb el de Daniel Osàcar, extresorer de CDC] i una carpeta d’obres públiques i operacions amb el 4,5%. 

–¿Què va pensar al trobar tot això?

–Que el Palau era una tapadora que canalitzava finançament que no es quedava a l’entitat.

–El fiscal considera que hi va haver finançament de CDC a través del Palau de la Música, ¿vostè què opina?

–En la meva opinió, és evident que n’hi va haver. La realitat jurídica és una altra cosa i ja es veurà, si és que hi ha judici.

–¿Fèlix Millet i Jordi Montull haurien d’haver anat a la presó?

–Hi ha gent que ha anat a la presó per molt menys. Durant la investigació, aquestes persones haurien d’haver estat impossibilitades per fer res.

Notícies relacionades

L'Ajuntament de BCN fitxa l'exdirector del Palau de la Música que va ajudar a destapar el 'cas Millet'

La burocràcia deixa el 'cas Palau' en uns llimbs i sense data per a judici

–Vist tot plegat, ¿com considera que Millet va gestionar el Palau?

–Millet es pensava que el Palau era casa seva i que era part d’una herència que havia rebut pel seu cognom.