La tasca pendent d'agilitzar la justícia

La justícia penal és lenta, no és igual per a tots, i no sempre és eficaç. A Catalunya hi ha casos de corrupció política pendents de processos iniciats fa anys, amb un final que no s'entreveu. Aquests grans processos de corrupció política i econòmica sembla que no avancin, entre traves i dificultats. Els investigats tenen dret a plantejar interminables recursos i proves dilatòries, i ho fan. En moltes ocasions les institucions oficials en les quals els polítics corruptes van cometre els fets investigats els donen suport dificultant l'obtenció de les proves documentals. Per aquesta raó s'han hagut de generalitzar els escorcolls ordenats judicialment en ajuntaments i altres institucions. Les corporacions financeres espanyoles o internacionals freqüentment proporcionen als jutges dades incompletes i amb retard, i els paradisos fiscals res de res, mai. La rigidesa d'un sistema processal decimonònic, la sobrecàrrega de treball dels jutjats, la insuficiència de mitjans i els defectes tradicionals de la burocràcia judicial completen el quadro de la lentitud.

L'opinió pública, raonablement, s'escandalitza i exigeix solucions. Alguns clamen per la perillosa, inacceptable i inútil limitació de les garanties processals. Altres projecten reformes legals àgils i garantistes similars a les d'altres països europeus, sistemàticament desateses pel Govern de Rajoy. Aquest, simplement, va promoure una reforma legal que porta el pompós títol de Reforma per a l'agilització de la justícia penal.

Termini per a la investigació

L'invent principal de la nova llei és posar un termini per a la investigació. Si l'assumpte és complex, com ho són els casos de corrupció política, la seva investigació haurà d'estar finalitzada en 18 mesos, amb possibilitat d'una pròrroga que decideix el jutge a petició del fiscal. Tothom sap que no es poden superar les dificultats i traves amb què ensopega la investigació durant aquests terminis tan limitats. Després ja no s'accepten noves proves i d'aquesta manera l'acusació queda mal armada per al judici.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La pomposa llei d'agilització no aporta reformes que donin fluïdesa i celeritat a aquesta part principal del procés. Els recursos posteriors al judici seguiran ajornant interminablement la data de compliment de la condemna. La sentència ferma i definitiva dependrà dels temps, mai vertiginosos, del Tribunal Suprem i a vegades del Constitucional. A tot plegat s'hi ha d'afegir, tristament, la inoperància pràctica de la justícia per recuperar els diners que els grans defraudadors guarden en els nombrosos paradisos fiscals que són part del sistema internacional d'impunitat d'aquest tipus de delinqüents greument antisocials.

Per tot plegat sembla que la reforma legal de Rajoy no aconseguirà l'agilització de la justícia. Simplement, estrangula la investigació judicial mantenint intactes les claus per evitar o ajornar la sentència definitiva i el seu compliment efectiu. Serà necessari preguntar-se: ¿a qui beneficia?