Paper de vidre sobre els Pujol

La voràgine mediàtica que va envoltar fa dos anys la família Pujol fins i tot a la seva residència estiuenca de Queralbs sembla haver-se suavitzat, però el temps i la justícia segueixen erosionant el clan com un paper de vidre de gra gruixut. El patriarca va obrir la caixa dels trons el 25 de juliol del 2014 al confessar que va amagar fons a Andorra durant tres dècades. Va entonar el mea culpa just quan Hisenda estalonava la seva dona i diversos dels seus fills. Des d’aleshores, les causes judicials se’ls han anat acumulant, la majoria de reconeixements a l‘expresident han quedat en simples esborralls i fins  i tot Convergència ha canviat de nom per enviar les sigles que ell va fundar a la paperera de la història.

«Em vaig esforçant. Miro de resistir l’ofensiva de desprestigi que aboquen sobre meu –va escriure Jordi Pujol en un article publicat recentment a la web de l’Associació Serviol–. El sentiment de culpa em ve no per cobdícia, però sí per por, per desídia, per lleugeresa, per debilitat he comès una falta que no hauria d’haver comès». Durant aquests dos anys, la família ha difós el mantra que els diners andorrans (140 milions de pessetes el 1980) no eren més que un «llegat» procedent de l’intercanvi de divises que l’avi Florenci va deixar a Marta Ferrusola i als seus set rebrots, que l’exlíder nacionalista es va desentendre de l’assumpte tant com dels negocis dels seus fills i que va nomenar dos gestors fins que el primogènit, Jordi, es va fer càrrec de tot el 1990 per multiplicar-ho com pans i peixos en el seu rol de «dinamitzador econòmic». No obstant, la teoria de la deixa i del bon ull de Júnior en els negocis no ha calat en el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, que en diverses resolucions emeses a finals del 2015 va qualificar aquella versió de «mer relat».

D’un viacrucis a un altre

Superat el principal viacrucis polític, amb una comissió parlamentària que va repudiar l’expresident, durant l’últim any ha guanyat més pes si és que és possible el front judicial. Amb vuit membres de la família investigats almenys per la fortuna oculta i el cinquè fill, Oriol, pel cas ITV, la causa andorrana no ha deixat de generar titulars al llarg d’una instrucció que encara no té data de tancament.

El desembre passat, De la Mata va imputar Pujol i Ferrusola per un delicte de blanqueig de capitals continuat al considerar que l’expresident era el titular real d’un compte a Andorra i apuntar a moviments sospitosos de diners. Dos mesos abans havia transcendit que el clan va ingressar 30,8 milions d’euros en metàl·lic (d’un total de 47) en una desena de comptes del país pirinenc a nom del fill gran entre el 1990 i el 2012. La informació no procedia de la UDEF, no, sinó que es desprenia de les dades enviades a la justícia espanyola per part de les autoritats del principat com a resultat de la comissió rogatòria sol·licitada per l’Audiència Nacional el setembre del 2014. El coronament final d’aquells documents l’aportava un manuscrit remès a Andbank per Jordi Pujol Soley en què aquest deia que era l’amo d’un compte obert el 2000 amb 1,8 milions d’euros.

En la seva compareixença a l’Audiència Nacional, a principis d’any, l’exmandatari va al·legar que el seu primogènit estava a males amb la seva dona i que va estampar aquella firma només per protegir els béns del seu fill davant una possible separació conjugal que va acabar produint-se. Però ni aquella defensa ni les contradiccions del clan a la seu judicial els van desbrossar el camí. És més, la malesa no deixava de créixer, ja que mesos abans l’Audiència Nacional havia imputat quatre dels seus fills –Oleguer, Jordi, Josep i Pere– en una causa secreta per tràfic d’influències i falsedat documental arran d’uns dubtosos pagaments que els va fer un empresari.

Compra de diamants

Notícies relacionades

La burocràcia deixa el 'cas Palau' en uns llimbs i sense data per a judici

Joan Llinares: "És evident que CDC es va finançar a través del Palau"

Els investigadors de la fortuna a l’estranger troben vincles amb el presumpte cobrament de comissions a canvi de contractes públics. També han ressorgit preguntes al voltant del cas Banca Catalana per a disgust de l’expresident. La seva família va seguir allunyant-se d’aquella imatge d’austeritat quan es va saberque va gastar mig milió d’euros en diamants en el que fonts policials consideren una operació de blanqueig de Jordi Pujol fill.

Per aquest i altres afers, el primogènit és qui més surt als papers, però la madeixa al voltant del petit, Oleguer, amb operacions immobiliàries per més de 2.000 milions, no es queda enrere. En tot cas, qui veu més pròxima la garrotada judicial és Oriol. Imputat per tràfic d’influències i cobrament de comissions en l’adjudicació d’estacions d’ITV, el fiscal demana cinc anys i dos mesos de presó i ell acceptaria una pena de presó a canvi de salvar la seva dona. El jutjarà un jurat popular.