¿Quines conseqüències legals podria tenir la votació sobre el procés constituent al Parlament?

L'article 87 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional (TC) estableix que “els poders públics estan obligats al compliment del que [aquest òrgan] resolgui”. A partir d'aquí, segons l'article 92 del mateix reglament, es poden aplicar diferents mesures de sanció. Entre elles destaquen, resumidament, la imposició d'una “multa coercitiva de 3.000 a 30.000 euros a les autoritats, empleats públics o particulars que incomplissin la resolució” i “acordar la suspensió de les seves funcions de les autoritats o empleats públics de l'Administració responsable de l'incompliment” fins que el TC decidís el temps exacte d'inhabilitació.

Centrant aquests punts en la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent que volen portar a terme JxSí i la CUPJxSíCUP al ple del Parlament malgrat l'advertència del TC, la relació causa efecte per castigar la desobediència pot no ser tan directa en funció de com s'actuï. L'advertència del Constitucional incorporava una menció explícita a la Mesa de la Cambra catalana, però la intenció dels grups impulsors és treure-li la responsabilitat a aquest òrgan i diluir-la en els diputats al plantejar la votació en el ple demanant l'alteració de l'ordre del dia al mateix hemicicle.

Això últim es pot fer per sol·licitud de dos grups, d'una cinquena part dels 135 diputats o de la presidència del Parlament, i l'opció que guanya punts és la primera. Si finalment és així, els representants dels grups interessats poden fer la petició d'alteració del ple demanant la paraula a l'hemicicle o entregant un escrit amb la sol·licitud en representació de tots els seus diputats.

LA INCÒGNITA CLAU

En aquest moment sorgeix una incògnita clau. Algun partit contrari a la votació, com ja ha passat en altres ocasions, és possible que reclami a la presidència o a la Mesa que vetin l'alteració de l'ordre del dia, ja que aquesta es faria per votar una suposada il·legalitat. No obstant, si bé és cert que el Parlament i la Mesa han d'acatar la Constitució i l'Estatut, al·leguen altres fonts parlamentàries, el reglament no inclou negre sobre blanc aquesta potestat d'impedir la votació i, de complir-se els requisits, aquesta passa directament al ple, als 135 diputats. Al contraatac, l'altre bloc pot al·legar que les conclusions no s'han tramitat, ja que la Mesa només n'ha pres nota, i per tant no poden portar-se a ple. No es pot descartar que alguns grups reclamin per tant una reunió prèvia de la Mesa per avaluar la decisió, i és potestat exclusiva de la presidència acceptar i convocar aquesta reunió.

Notícies relacionades

L'oposició intenta frenar la votació de les conclusions del procés constituent

Junts pel Sí i la CUP ignoren l'avís del Constitucional sobre el procés constituent

En cas de superar-se aquest capítol al voltant de la Mesa i la presidència, ¿a qui podria assenyalar el TC? Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, sense entrar a emetre un judici de valor, interpreta que el tribunal podria apuntar als grups que impulsen la votació. En canvi, els diputats que votessin, ho fessin a favor o en contra, estarien exempts de qualsevol conseqüència perquè els empara la inviolabilitat parlamentària al fer ús de la seva llibertat d'expressió. Es podria estudiar una sanció als promotors perquè aquesta acció tècnica no està relacionada amb una opinió o un vot, però no als participants, i per tant seria irrellevant si la votació es fes públicament o en secret.

Segons Arbós, a més, no es pot descartar una altra possibilitat. Aquesta és que el TC posés el focus també en aquelles persones que donessin curs al que s'aprovés. És a dir, aquells funcionaris que donessin “carta d'oficialitat” a la iniciativa ordenant la seva publicació al ‘Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya’. En tot cas, el més clar és que la batalla política tornaria un altre cop a ser derivada als tribunals.