El Parlament desafia el Constitucional en un clima de tensió

I al final es van decidir. Després de quatre anys d’intents, de convocatòries de referèndums rebaixats posteriorment amb aigua i de diverses resolucions si l’una sobiranista, l’altra encara més, però que immediatament quedaven al calaix, l’independentisme va desafiar obertament ahir en un tens ple del Parlament el Tribunal Constitucional, pilar de l’Estat. Un desafiament molt simbòlic, no només perquè el sol surti avui a l’hora prevista, sinó perquè, a més, la modificació del full de ruta que insinua només vindrà fixada definitivament per la qüestió de confiança a Carles Puigdemont que se celebrarà, per cert i segons va anunciar el president gairebé sense avisar, el 28 de setembre.

El Parlament va debatre al ple i va ratificar les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, malgrat la interlocutòria del Constitucional que, de manera preventiva, el va prohibir expressament. Fins ara el TC havia actuat a posteriori i sempre se l’havia obeït. Va prohibir la consulta del 9-N i Artur Mas ho va rebaixar a procés participatiu, i només la voracitat del PP, que va buscar el triomf per golejada,  va donar èpica, mitjançant la judicialització i imputació dels responsables, a un episodi que podria haver ocupat un lloc de mèrit, això sí, juntament a les successives vies catalanes.

Aquesta vegada, no. Aquesta vegada, Junts pel Sí, que és tant com dir el PDC (perquè ERC sempre s’ha mostrat més disposada a desobeir), no va actuar de fre. El canvi de Mas per Puigdemont i de CDC (i la seva cúpula) pel PDC (amb la seva) hi deuen haver jugat, per lògica, algun paper.

La CUP ja té el que volia. Un acte de desobediència. No és gran cosa. Són unes conclusions d’una comissió parlamentària, però és molt més del que hi havia fins ara. Una cosa amb la qual poder afrontar una negociació per la qüestió de confiança que sí o sí només pot acabar en un acord i a perfilar un altre 9-N original, un referèndum d’autodeterminació unilateral.

El Govern central va reaccionar immediatament. Trucada del president en funcions a la resta de líders nacionals (Pablo Iglesias inclòs) i interposició d’un recurs d’execució demà després del Consell de Ministres. El llistó elevat en episodis anteriors dóna poc marge que no sigui l’acció contundent davant un comportament, segons la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, «contumaç» de les institucions catalanes. Per començar, allò del grup propi del PDC al Congrés i el Senat ha quedat en suspens.

SESSIÓ MOGUDA

A l’hemicicle del Parlament, la sessió va ser moguda i de vegades tensa. El bloc independentista va actuar de manera granítica, mentre que a l’oposició va grinyolar que hi hagués certa unitat de missatge i disparitat en la resposta donada. Hi va haver més preocupació per ubicar-se en solitari respecte de la resta que per combatre el que C’s, PSC i PP van coincidir a assenyalar com un «atac a l’Estat de dret».

El paradigma del tacticisme va ser Sí que es Pot. El colauisme sense Ada Colau que representen és molt menys sobiranista que el que inclou els comuns. Per tant, cap concessió a l’independentisme. I això que les cupaires Anna Gabriel i Gabriela Serra van anar, a l’inici del ple, a l’escó de Lluís Rabell, per demanar-li ajuda.

Adscriure’s al nucli que formen, sobretot, C’s i PP, i al que 'fa la goma', en argot ciclista, el PSC, no forma part del seu relat. Sí que es Pot va ser l’únic partit de l’oposició que no va participar en la primera votació (l’admissió a l’ordre del dia del debat i vot de les conclusions) i l’únic que va votar (en contra) a la ronda definitiva. El PSC va fer el contrari, amb els mateixos arguments que PP i C’s, però plantejats de manera més suau. Els de Xavier García Albiol i Inés Arrimadas, a més, es van absentar de l’hemicicle a la segona votació, per no ser ni còmplices ni testimonis del que ells van veure com un abús. Miquel Iceta va criticar que es busqués el xoc tant sí com no i va afirmar que, de facto, s’estava derogant l’Estatut.

LA LITÚRGIA

Notícies relacionades

¿Quines conseqüències legals podria tenir la votació sobre el procés constituent al Parlament?

C's, el PSC i el PP es desentenen de la votació sobre el procés

La sessió va tenir la seva litúrgia: «Senyor Turull, ¿per què em demana la paraula?», va preguntar Carme Forcadell al diputat demòcrata, com si no sabés què passaria. Turull va demanar la inclusió a l’ordre del dia de les conclusions. La CUP el va secundar. Forcadell, per consell dels lletrats, va preguntar a Turull i a Gabriel si n’estaven segurs.

A partir d’aquí, més de 10 intervencions. Apel·lacions als règims totalitaris (de C’s i PP) i recordatoris de l’aixecament feixista del 1936 (CUP). Comparacions amb la Veneçuela de Nicolás Maduro (García Albiol). «Això no els sortirà gratis. Auguro una reacció ràpida», va amenaçar el dirigent popular. Aquest, com Arrimadas, va assenyalar amb el dit Forcadell, per no «impedir», com li manava el Constitucional, la discussió. Aquesta es va refugiar en el fet que la modificació era a petició dels grups, no de la Mesa. Arriba l’agost i l’estiu. Comença l’episodi següent: 'La qüestió de confiança'.