L'oposició demana el cap de Forcadell pel desafiament al TC

L’oposició, singularment Ciutadans i també el PP, es va obstinar ahir, dia de ressaca després de l’acte de flagrant desobediència de dimecres, en els seus atacs a Carme Forcadell. Davant el magma d’interpretacions sobre qui hauria de pagar els plats trencats per fer cas omís del que havia dit el Constitucional (TC), els partits van decidir tirar amunt i intentar emportar-se una peça de caça major, ni més ni menys que la segona autoritat autonòmica, la presidenta del Parlament. 

 La també expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), per la seva part, va insistir a assenyalar que el que havia passat és culpa del reglament i que ella, com qui diu, passava per allà al defensar que el ple tenia potestat per prendre la decisió sense que ella hi intervingués i va afirmar que no contempla una possible inhabilitació per part del TC. «L’únic risc que assumeixo és complir el mandat del 27-S», va reiterar Forcadell en declaracions a Catalunya Ràdio. Segons la dirigent sobiranista, el ple de dimecres va transcórrer en un marc de legalitat, ja que ella va portar a terme una acció procedimental que responia a la petició de dos grups parlamentaris (JxSí i la CUP) d’incloure el debat de les conclusions en l’ordre del dia.

Sobre una possible sanció per desobeir el TC, es va mostrar tranquil·la i va insistir que l’únic que va fer «va ser complir el reglament del Parlament», i per això va recordar que l’article 71 del document subratlla que el ple «és l’òrgan suprem» de la Cambra. I va lamentar «tenir un Estat espanyol que utilitza els tribunals per no fer política».

Mentrestant, C’s s’aferra a la presa. Albert Rivera va portar la qüestió davant el Rei, amb motiu de l’entrevista preceptiva del cap de l’Estat amb els diferents presidents de grups parlamentaris per detectar algun possible candidat a ser investit.

EL LÍDER DE C’S DEMANA CULPABLES

El president de C’s va defensar ahir davant Felip VI que òrgans constitucionals actuïn contra els que volen «saltar-se les lleis» a Catalunya. En concret, Rivera advoca perquè la fiscalia actuï d’ofici si considera que hi pot haver algun delicte. 

A Catalunya, el vicepresident segon de la mateixa Cambra catalana, José María Espejo-Saavedra (C’s), va replicar la presumpció de Forcadell que no hi hauria inhabilitacions per afirmar que el que va passar dimecres no pot quedar impune: «El que és evident és que quan s’incompleix la llei hi ha d’haver algun tipus de conseqüències».

La gravetat dels esdeveniments, en la lectura de Ciutadans, ja va forçar que al ple dels fets el mateix Espejo-Saavedra prengués la paraula per oposar-se al que estava defensant Forcadell. Davant les explicacions de la presidenta de la Cambra, en què va dir que ella s’havia limitat a aplicar el reglament del Parlament, Espejo-Savedra va assegurar que aquell reglament havia sigut «trepitjat» i que la Cambra havia hagut de viure un «lamentable espectacle» que no mereix, entre altres coses, perquè són els ciutadans els que paguen el sou als polítics.

Notícies relacionades

L'oposició intenta frenar la votació de les conclusions del procés constituent

¿Quines conseqüències legals podria tenir la votació sobre el procés constituent al Parlament?

També la cap de files del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, va apuntar directament a Forcadell. La cap de l’oposició va recalcar que Forcadell és «sens dubte la màxima responsable» que el Parlament aprovés les conclusions del procés constituent ja que la presidenta de la Cambra catalana «hauria pogut evitar perfectament» la votació. «Era a les seves mans», va desenvolupar la líder del partit taronja al Parlament, impedir el debat, perquè «podria haver al·legat que hi havia una resolució del Constitucional que l’obligava a impedir que aquesta votació es fes». «No sé qui l’ha assessorat, però no pot derivar la seva responsabilitat al ple», va sentenciar Arrimadas.

«AL MARGE DE LA DEMOCRÀCIA»

L’encara ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, per la seva part, va asseverar que Junts pel Sí i la CUP, amb l’acció de dimecres al Parlament, van decidir situar-se «al marge de la llei, i amb això, al marge de la democràcia».