Rajoy cita Sánchez i Rivera i retoca el seu document negociador

L’equip de Mariano Rajoy surt fort davant la segona ronda de contactes del seu cap. De moment amb Pedro Sánchez i Albert Rivera. Van avisar que anaven a «redoblar esforços» per intentar que els acostaments amb el PSOE i Ciutadans, aquesta vegada, fossin fructífers –se sospesa retocar el document negociador, per exemple–, però també ha duplicat les intervencions dels seus dirigents als mitjans i els missatges de pressió.

«Això és qüestió de voluntat política i per ara aquesta voluntat no existeix. Alguns hauran de reflexionar, perquè ara el que li digui que no a Rajoy, li dirà no al Rei», va arribar a afirmar el popular Fernando Martínez-Maillo ahir a la Ser. Segons va dir, un cop que el seu cap té l’encàrrec del cap de l’Estat per intentar ser reelegit com a president, s’hauria de deixar en segon pla la polèmica de si hi haurà un debat d’investidura –polèmica el responsable de la qual no és ningú més que el mateix Rajoy, al dir que no se sotmetrà a un ple si no aconsegueix suports– i centrar-se a negociar perquè, al més aviat possible, hi hagi un Executiu renovat.

Però aquest assumpte va seguir cuejant i va donar lloc a una cascada de reaccions entre els que veuen possible fer un pas enrere sense incomplir la Carta Magna (l’òrbita del PP) i els que, com Sánchez, adverteixen que l’obligació es deriva d’un «mandat constitucional» que no es pot esquivar. I així l’hi va transmetre el líder socialista personalment a Rajoy, per cert, aprofitant la trucada que va rebre del cap de l’Executiu en funcions per informar-lo sobre el recurs que tenia intenció de presentar al Tribunal Constitucional contra el Parlament.

¿NEGOCIADORS O RELLOTGERS?

Davant d’aquesta situació, el PP vol redirigir el debat cap a la negociació i deixar de banda si s’ha de posar o no ja en marxa «el rellotge de la democràcia». «Si ningú vol terceres eleccions, ¿per què hi ha tant d’interès a activar el motor de la democràcia?», van repetir ahir els càrrecs conservadors com un mantra. Soraya Sáenz de Santamaría va ressaltar que no és qüestió de convertir-se en experts «rellotgers» per poder convocar uns comicis rere uns altres sense assumir la responsabilitat política, perquè el que és rellevant és donar-li a Espanya al més aviat possible un Executiu que respongui a les urgències internes i a les que marca Europa.

Sostenen des del PP que ja no queda cap més opció que explorar si hi ha possibilitat de consens i que, per fer-lo més fàcil, estan disposats a crear un escenari propici que serveixi de fons a les reunions que dimarts mantindrà Rajoy amb Sánchez i, dimecres, amb Rivera. «Hi haurà contactes i segurament s’haurà de concretar alguna part del document negociador», va reiterar Maillo. A priori sembla que aquestes intencions no li serviran de gaire a l’aspirant, atès que tant el PSOE com Ciutadans van incidir ahir a dir que no tenen intenció de canviar de posició.

LLEIALTAT NO ÉS SUPORT

Sánchez, en el seu tu a tu telefònic amb Rajoy, va avisar que no pot esperar la complicitat dels socialistes. Ni tan sols ara, després d’haver rebut l’encàrrec reial. Sí que es va mostrar disposat a reunir-se «públicament» o parlar amb el candidat designat pel Monarca sempre que es cregui oportú, garantint-li «lleialtat i sentit d’Estat» en qüestions com la crisi amb Catalunya o la lluita contra el gihadisme, entre altres.

Notícies relacionades

Ciutadans demana saber al més aviat possible la data de la investidura

Rajoy diu que intentarà buscar suport, però no aclareix què farà si no ho aconsegueix

Fonts socialistes van explicar que el líder de l’oposició va animar també el president a seguir la via de negociació, tant per ser investit com per garantir posteriorment la governabilitat, que ja va utilitzar per pactar la Mesa del Congrés, és a dir, incloent-hi C’s i els nacionalistes catalans i bascos. Sánchez es va comprometre amb Rajoy a no fer crítiques o posar en qüestió que es doni un termini raonable abans de fixar una investidura a fi que pugui negociar. O que s’assegui tantes vegades com calgui amb el PNB o CDC per entendre que l’acostament entre conservadors és positiu, especialment amb els catalans, quan el desafiament independentista segueix en marxa.

Des de C’s, el seu vicesecretari José Manuel Villegas va subratllar que la seva posició no és «negociable» i que en cap cas passaran de l’abstenció tècnica al sí sense regeneració al PP. És a dir, que marxi Rajoy.