La CUP exigeix a Puigdemont un referèndum a inicis del 2017

Donant la raó a aquells que es queixen que la política catalana (també l'espanyola) es troba en un etern ‘ritornello’, Junts pel Sí i la CUP, després del primer episodi de flagrant desobediència protagonitzat aquesta setmana, tornen a trobar-se sols cara a cara. Si a la declaració de sobirania del 9 de novembre la va seguir la negociació tempestuosa de la investidura i a la moció sobre aquesta mateixa resolució, presentada a l'abril per la CUP després de la inacció –van dir- dels mesos transcorreguts, va precedir el debat traumàtic dels pressupostos, s'arriba ara a una tercera situació. La més decisiva: després d'aprovar les conclusions del procés constituent toca, ara, abordar la qüestió de confiança a Carles Puigdemont. Per avalar-la, els cupaires van exigir aquest dissabte al president que fixi una “data i un instrument” unilateral per “resoldre definitivament el dret d'autodeterminació”.

“La data hauria de ser en el primer semestre del 2017 i l'instrument el referèndum”, va assenyalar a Europa Press el diputat de la CUP Benet Salellas. Si el Govern fa aquest pas, va continuar el parlamentari, “la resta anirà rodat”. Després d'aquesta primera consulta, Salellas proposa l'obertura d'un procés constituent, a través d'una assemblea, en què els resultats serien sotmesos a un altre referèndum. “Són dos referèndums: un per la independència i un altre constitucional”, va explicar. Els cupaires esperen reunir-se en els pròxims dies amb Puigdemont, que insisteix que els pressupostos formin part de l'aval a l'anunciada qüestió de confiança, fet al qual s'oposen els anticapitalistes.

SENSE MARGE D'ERROR

La cita tindrà lloc després que el Parlament va aprovar la resolució de desafiament al Tribunal Constitucional (TC), per la qual l'Executiu central ha obert la via penal contra Carme Forcadell. Vistos els precedents, el pacte d'aquesta setmana entre Junts pel Sí i la CUP no garanteix res, però pot ser un símptoma de recomposició de relacions.

En aquesta ocasió, a diferència dels precedents, no hi ha marge d'error per a les forces independentistes. No tancar un pacte significaria, segons va apuntar el president, la convocatòria d'eleccions. No arribar a un acord tancaria una legislatura que es va pensar especial i en què presumptament havien de posar-se els fonaments de l'eventual república catalana. Les tres parts, PDC-ERC-CUP, són plenament conscients d'això.

Els anticapitalistes van intentar, fa setmanes, començar el diàleg amb el president. Curiosament han sigut ells els que de manera insistent han volgut obrir el ball. Però primer el congrés refundacional de CDC/PDC i, després, el soroll mediàtic associat a la desobediència del TC han impedit que es veiessin. El president sembla amic d'abordar els problemes un per un.

Després del conclave del nounat partit, Puigdemont va enviar un missatge a la CUP i els va prometre veure's “ben aviat”, cosa que al final ha derivat a reunir-se abans de l'inici de les seves vacances, el 6 d'agost. Mentrestant, la CUP no ha perdut el temps. Ha realitzat el seu document d'anàlisi i propostes i l'ha debatut territorialment en les assemblees locals.

CANVIS DE LES CÚPULES

Diverses coses han canviat des que, a principis de juny, el debat pressupostari acabés amb el conegut llançament de plats al cap de l'adversari. Per part dels anticapitalistes, arran de la divisió interna nascuda amb el debat de la investidura, s'ha procedit a renovar la direcció del partit, per acabar amb la política de blocs entre els ‘falcons’ (Endavant Osan) i els ‘coloms’ (Poble Lliure). L'afartament dels membres de l'executiva que estaven en l'òrbita de Poble Lliure amb el fet que les tesis d'Endavant, els més durs amb CDC, acostumessin a sortir triomfants (i pel camí se'n ressentís el procés) es va demostrar amb la seva dimissió en bloc.

Notícies relacionades

El Govern obre la via penal contra Forcadell per desobeir el TC

Puigdemont demana a la CUP lleialtat "per sobre de l'assemblea" abans d'exigir res

CDC ha canviat de nom i, sobretot, de direcció i d'‘homes forts’. Es manté Artur Mas al capdavant, sí, però amb una posició, almenys, més representativa del que era fins ara. Com a mostra un botó. Quan va sortir a la palestra la idea del referèndum unilateral, l'expresident i els seus més pròxims, com Francesc Homs, van desqualificar la idea. Ara és plenament acceptat pel partit. I al Govern, Puigdemont, que compta amb antenes molt potents en la nova executiva del PDC, ja ho veia amb bons ulls des de l'inici. Altres grans noms de CDC, habitualment crítics amb la CUP, han cedit el primer pla a nous líders. S'haurà de veure si l'ambient que creen els nous de la CUP i els del PDC dóna els seus fruits.

El referèndum unilateral, el RUI, podria ser el punt de trobada de Puigdemont i la CUP en allò que estrictament es refereix la qüestió de confiança. Però el president, si bé no d'una manera tan contundent com fa dos mesos, també exigeix un compromís amb els pressupostos del 2017. Els anticapitalistes, en principi, no volen ni sentir de relacionar les dues qüestions. Entre altres coses perquè trobar un acord en els comptes de la Generalitat serà, com a mínim, àrid.