Neus Munté: "El Govern ens vol de genolls, però no ho aconseguirà"

-En les eleccions del 27 de setembre hi va haver més vots en contra de la independència que a favor però vostès han decidit posar la directa.

-No crec que es pugui dir que hem posat la directa. El 27-S vam celebrar unes eleccions que volíem que fossin plebiscitàries però això no va poder ser. Es va obtenir una majoria absoluta partidària de la independència. És veritat, i sempre hem reconegut que s'ha d'ampliar aquesta majoria social per fer-la més sòlida. El que hem de fer és treballar per superar el 50%, però en tot cas la majoria parlamentària és suficient per aprovar determinades iniciatives i resolucions, i extreure conclusions com es va fer en el ple d'aquesta setmana.

-No serà fàcil perquè s'ha evidenciat que existeix una clara divisió.

-Que no serà fàcil ho sabíem perfectament. Però la divisió a què vostè es refereix també s'ha de saber matisar bé. Hi ha una formació, Catalunya Sí que es Pot, que s'ha manifestat en moltes ocasions a favor d'un procés constituent que pugui acompanyar aquest procés polític, en què pugui participar la ciutadania. No es poden ubicar de cap de les maneres en el mateix espai ideològic els vots del PP o Ciutadans i els de Catalunya Sí que es Pot. Ells [CSQP], tot i les diferències, han mantingut espais que poden ser punts de trobada en els pròxims objectius d'aquest procés. Dit això, en tots els parlaments es respecten les majories que determinen la possibilitat d'impulsar lleis, resolucions i pressupostos.

-El Govern avisa que si despleguen alguna llei vinculada a les conclusions que van aprovar s'hauria d'inhabilitar Carme Forcadell i el president Carles Puigdemont. ¿Estan disposats a córrer aquest risc? 

-No em puc ni imaginar que això pugui arribar a passar. Seria inadmissible i inaudit que la presidenta d'un Parlament sobirà o el president de la Generalitat fossin apartats de les seves funcions per decisió d'un tribunal. Estem parlant de les conclusions d'una comissió del procés constituent que ha treballat i debatut amb llum i taquígrafs al Parlament i amb la participació d'altres forces a més de Junts pel Sí i la CUP. El ple del Parlament és per debatre, discutir i contrastar les diferents opcions i guanya la majoria. ¿Què volen, doncs, que guanyi una minoria? El Govern ens vol de genolls. Però ha de saber que no ho farem, perquè nosaltres no ens representem a nosaltres mateixos, sinó els més de dos milions i mig de persones que van votar el 27-S i es van pronunciar a favor d'un determinat full de ruta. No ens agenollarem davant un Govern en funcions que situa la democràcia i les urnes en funcions.                                                                                                                                                   

-Si una llei no serveix, ¿la solució és saltar-se-la o canviar-la?

-¿Però de quina llei parlem? 

-De la vigent.

-No existeix una única legalitat immutable que no es pot tocar o interpretar, sinó que existeixen diferents marcs legislatius. Estem treballant en les lleis de desconnexió que han de permetre'ns articular un marc jurídic, que, si obtenim el suport de la majoria dels ciutadans i ciutadanes, serà el marc de la Catalunya independent. Les lleis estan per ser respectades i això s'ha de poder aplicar en tots els àmbits. Atribuir-nos l'incompliment de lleis quan el Govern del PP, des de fa anys i de forma sistemàtica, incompleix lleis i sentències del Tribunal Constitucional és observar les coses només des d'un únic punt de vista. 

-Però entre el Constitucional i una part del Parlament s'han carregat la separació de poders. 

-El debat sobre la separació de poders fa temps que el tenim. Trobaríem molts exemples de com qüestionar-la tot i que és totalment indispensable en qualsevol estat democràtic. El que va passar en el ple és molt més senzill. Com tot parlament, aquest s'organitza en unes determinades comissions. Una majoria va decidir crear la del procés constituent, en ella han comparegut una sèrie de persones i els grups que han volgut hi han assistit i han posat sobre la taula els seus legítims plantejaments. En cap lloc existeix una prohibició perquè un parlament sobirà pugui debatre conclusions i aprovar-les. Per tant, no hauria de generar totes aquestes suspicàcies. El Govern i JxS tenim molt clar el mandat que ens van donar les urnes. Existeix una majoria legítima per donar resposta al nostre compromís amb la ciutadania. 

-És un compromís amb una part de la ciutadania, no amb la majoria de la ciutadania.

-Però el Parlament té una majoria que aritmèticament és sòlida i que, com en tots els parlaments del món, és la que determina quin és el sentit de les votacions. 

-Quan va veure sortir de l'hemicicle als diputats del PP i de Ciutadans, ¿quina sensació va tenir? 

-Sincerament, en aquesta ocasió no va ser una sorpresa. Ho va ser la primera vegada. Sí, em va fer pena. Estan en el seu dret, encara que entenc que el compromís amb els seus electors i amb el Parlament implica estar present en els debats, donar la teva opinió, sigui més o menys majoritària, sigui més o menys compresa per la ciutadania. Ells van optar pel que podríem anomenar un numeret. És respectable, però no considero que aquesta hagi de ser l'actitud d'un parlamentari.

-Més enllà de les estratègies dels partits, ¿entén que hi hagi catalans que estiguin inquiets pel que pugui passar, espantats perquè no saben cap on va el país?

-És clar que puc entendre que més que no saber cap on va el país manifestin un punt d'incertesa. El que estem fent és totalment nou. No hem arribat aquí de cop o per casualitat. Venim de molts desacords, decepcions, de plantejaments majoritaris que no han obtingut resposta positiva per part de l'Estat. Potser algunes d'aquestes persones van participar en la manifestació per reclamar millors infraestructures o han estat a la Diada.                                                 

-¿Potser ajudarà a millorar les relacions amb el Govern l'escenari que pugui obrir-se a Madrid? 

-¿Però quin escenari tenim a Madrid? Tacticisme i una inacció evident a l'hora de configurar un nou Govern. No veig la responsabilitat que requereix la situació i per això no puc ser gens optimista respecte a una millora del clima d'entesa amb Catalunya.

-¿La posició del seu partit en la votació de la Mesa del Congrés no va ser també un exercici de tacticisme?

-El que va passar és que no vam ser capaços de preveure l'enorme expectació que podia generar aquesta votació, que per a nosaltres no té cap transcendència. Si es planteja una votació d'investidura, tothom veurà que els vots del Partit Demòcrata Català en cap cas estaran alineats amb els del PP.

-El que és evident és que les explicacions que ha ofert Francesc Homs han sigut bastant confuses. No sabem què van votar.

-Insisteixo, amb tot el respecte per a la presidenta i els membres de la Mesa: aquesta és una qüestió del tot intranscendent. Hi ha hagut un excés de lupa d'uns moviments que s'han sobredimensionat.  

-¿La molesta que alguns hagin transmès la sensació que vostè serà una vicepresidenta 'florero' al Partit Demòcrata Català?

-No, perquè afortunadament, a nivell del meu partit, molta gent em coneix i sap que jo això no ho hauria acceptat mai. I molta més gent coneix el president Artur Mas i tothom sap que ell no m'ho hauria proposat mai. El que s'ha volgut és generar una nova dinàmica en la direcció del partit, amb una presidència i vicepresidència que transmetessin que assumim el principi de paritat i que des d'aquesta presidència i vicepresidència es pot complementar, des d'un punt de representació i coordinació, les tasques realment executives i de gestió del dia a dia que tindrà la direcció del partit.                                                                  

Notícies relacionades

Forcadell i Romeva acusen el Govern espanyol de "no deixar-los alternativa"

Junts pel Sí i la CUP registren la segona llei de desconnexió després del desafiament al TC

-Però per més que sigui una direcció col·legiada, com en tota organització algú, al final, té l'última paraula. En el cas del Partit Demòcrata Català, ¿qui serà aquesta persona?

-No farà falta que una sola persona tingui l'última paraula perquè el que hem tingut clar és que veníem d'unes etapes amb uns hiperlideratges molt potents i que ara volíem fer les coses de manera diferent. És clar que hi ha d'haver lideratges i prendre decisions, no serà un partit assembleari, però hi ha un plantejament de lideratges compartits i de treball en equip.