Albano Dante Fachin: "JxSí i la CUP busquen un boc expiatori en nosaltres"

Albano Dante Fachin, membre del denominat sector crític amb la cúpula de Pablo Iglesias, va ser elegit en les primàries de la setmana passada secretari general de Podem Catalunya. Ara mirarà d’enfortir el partit i aspirar a tot en les pròximes eleccions al Parlament.

–El dia que va resultar elegit va explicar que Pablo Echenique li va trucar per comunicar-li els resultats i amb Iglesias només hi va intercanviar alguns telegrams «amb poc text i moltes emoticones». ¿Ja han parlat?

–Eren emoticones que transmetien alegria. I sí, ja hem parlat. I 

coincidim en el fet que les primàries han donat estabilitat per portar a terme el nostre projecte amb rapidesa.

–Aquell dia vostè també va dir que Podem s’ha de renovar a nivell estatal. ¿Hauria de renunciar Iglesias?

–Aquesta reforma no és una qüestió de persones. És d’un altre tipus. L’escenari polític en què es va crear Podem i el d’ara són diferents i s’ha de donar una resposta. En aquest procés s’han de repensar les relacions entre tots. Per exemple, la concepció plurinacional de l’Estat que defensa Podem s’ha de fer efectiva a nivell organitzatiu. La política catalana és especialment singular i la millor manera de respondre als reptes que hi ha aquí és prenent les decisions a Catalunya. Això ha de tenir una corporeïtzació jurídica.

–¿Li agrada, per exemple, el model de relació entre el PSC i el PSOE?

–Ara ens toca pensar en la qüestió jurídica, però en la qüestió política el PSC té un problema:  quan sents Susana Díaz parlar de Catalunya... A Podem, en canvi, es defensa la plurinacionalitat a tot l’Estat.

–Vostè vol trobar confluències per optar a la Generalitat. ¿Quin paper hi ha de jugar Ada Colau?

–Colau té ara una feinada enorme, però és innegable que el seu lideratge, que és el reflex d’una cosa col·lectiva, no el podem desaprofitar. Tot i que encara no és el moment de parlar de candidatures. Primer ens hem d’asseure a parlar de què i de com ho fem. I es necessitaran moltes cares i lideratges.

–Rebutja la unilateralitat perquè afirma que ha demostrat els seus «límits», però el referèndum pactat d’autodeterminació que proposa Podem no té prou suport a Madrid. ¿Quina és la solució?

–Hi ha una diferència evident. El 

27-S, a nosaltres ens deien que la nostra proposta era impossible. Alhora, [els independentistes] ens deien que la unilateralitat era bufar i fer ampolles. El seu missatge era: «Si tenim majoria parlamentària, en pocs mesos serem independents». Avui ja ningú es creu allò dels 18 mesos. I crec que si Oriol Junqueras fos aquí, diria el mateix. Nosaltres, en canvi, sempre hem admès que la nostra proposta és més complexa, que no seria en 18 mesos, però s’ha de continuar insistint.

–¿Fins quan?

–Fins que se solucioni el problema i sigui possible. No hi ha cap més solució.  S’ha de pressionar, empènyer. Hem de ser més espavilats per construir estratègies que facin que no sigui fins d’aquí 20 anys. Un dels objectius de la comissió del Procés Constituent era analitzar com podíem fer que hi hagués més força i pluralitat al voltant del dret a decidir, però al ple de dimecres passat vam veure que no s’aposta en absolut per això. JxSí i la CUP van continuar apostant només per reforçar una part, no hi ha voluntat d’ampliar res. Va ser una oportunitat perduda. Per a ells és un moment complex: tenen una qüestió de confiança, ve una Diada en què s’ha de tornar a treure múscul, i potser per això han triat enfortir el que ja tenen abans que anar més enllà. 

–En aquell ple, els dos partits independentistes els van atacar gairebé més a vostès que al PPC i a C’s...

–Ens ataquen com si fóssim l’escull que impedeix tirar endavant el seu pla, quan des del 27-S el que han dit és que tenien majoria absoluta i que amb els seus 72 diputats i el 48% dels vots ja en tenien prou. Busquen un boc expiatori que justifiqui el fracàs del seu full de ruta.

–Posem que es fes el referèndum que vostès proposen. ¿Té clar què votaria?

–No ho tinc clar. I no es pot reduir tot al sí o al no. El referèndum seria obligar totes les parts a explicar la seva proposta. Dels del sí no sabem ben bé quin és el seu projecte, ho veiem al Parlament. ¿Quin és? ¿Un lloc on les escoles de l’Opus estiguin finançades o no? ¿On hi hagi banca pública o no? I els del no tampoc han explicat què significa el seu, encara que si vol dir que tot segueixi com ara...  La nostra proposta d’un referèndum no subordinat i coordinat amb la resta de l’Estat no només té a veure amb com ens imaginem el referèndum, sinó també amb com ens imaginem l’ordenament territorial. 

–Aquesta seria una oportunitat per demostrar l’autonomia de Podem i fixar el seu posicionament, ja que Podem a nivell estatal ja ha deixat clar que faria campanya pel no.

–El dia que passi això, la primera notícia seria que nosaltres teníem raó. I la resposta de Podem Catalunya hauria de ser fruit d’un debat horitzontal, des de baix.

–Vostè ha sigut molt crític amb l’última campanya de l’ANC de posar creus simbolitzant la mort del sistema sanitari català.

–No pel fet de posar creus, sinó perquè es manipula descaradament. Aquesta campanya fa referència a la frase que [l’exdirector d’Antifrau] Daniel de Alfonso li va dir al ministre Jorge Fernández Díaz («els hem destrossat el sistema sanitari»). L’ANC, o els que hi manen, està intentant diluir la responsabilitat enorme de Convergència Democràtica. Nosaltres ja hem demostrat el nostre posicionament contra l’escàndol [del Fernándezgate], però si es vol ser rigorós, del que parlava realment De Alfonso en aquell moment era d’un cas que provava que empresaris connectats amb CDC s’havien fet rics gràcies a aquest sistema sanitari, que és un niu de corrupció.

Notícies relacionades

El PSOE asturià, aliat de Sánchez

Sara Aagesen serà la vicepresidenta tercera de Transició Ecològica

–¿Assistirà a la manifestació de la Diada que organitza l’ANC?

–Encara no ho hem decidit. La Diada és molt important per a nosaltres, certament, però insisteixo: veient el que ha passat aquests dos dies al Parlament, aquell horitzó de treballar junts en surt molt tocat. Hi ha hagut dos partits que ens han dit ras i curt: «El que vosaltres penseu a nosaltres no ens importa».